• Josep Maria Bartomeu i Floreta (2014-)

    Soci des del 1974, va assumir el càrrec de president del FC Barcelona el 23 de gener del 2014, després d’haver exercit diversos càrrecs directius al Club

  • Imatge de Sandro Rosell

    Sandro Rosell i Feliu (2010-2014)

    Sandro Rosell i Feliu (Barcelona, 6 de març del 1964) va arribar a la presidència del Club en guanyar les eleccions del 13 de juny del 2010 amb un rècord de suport popular. Amb ell com a president es va assolir a Wembley la quarta Lliga de Campions de la història del Club

  • Imatge de Joan Laporta

    Joan Laporta i Estruch (2003-2010)

    Joan Laporta i Estruch (Barcelona, 1962) va arribar a la presidència després de guanyar clarament les eleccions celebrades el 15 de juny del 2003. Sota el seu mandat es van guanyar dues Champions, es va incorporar Josep Guardiola i es va signar un històric acord amb UNICEF

  • Imatge de Xavier Sala i Martín

    Comissió Gestora (2006)

    Una sentència judicial va interpretar que el mandat de la Junta Directiva encapçalada per Joan Laporta havia expirat el 30 de juny del 2006. D’aquesta manera, la Junta barcelonista va dimitir i es va constituir una Comissió Gestora, presidida per Xavier Sala i Martín

  • Imatge de Joan Trayter

    Comissió Gestora (2003)

    Després de la dimissió conjunta de la Junta Directiva presidida per Enric Reyna el 6 de maig, una Comissió Gestora, dirigida pel president de la Comissió Econòmica Estatutària, tal com regulen els Estatuts, va assumir la direcció del Club

  • Imatge d'Enric Reyna

    Enric Reyna i Martínez (2003)

    Enric Reyna Martínez va accedir a la presidència del FC Barcelona el 12 de febrer del 2003, després que Joan Gaspart anunciés públicament la seva renúncia al capdavant de l'Entitat. Va presidir el Club fins a l'Assemblea Extraordinària celebrada el 5 de maig del 2003

  • Imatge de Joan Gaspart

    Joan Gaspart i Solves (2000-2003)

    Joan Gaspart i Solves va accedir a la presidència del FC Barcelona el 23 de juliol del 2000, en unes eleccions que van tenir un alta participació, amb 45.888 vots. Els mals resultats del primer equip el van obligar a renunciar al càrrec tres anys després

  • Imatge de Josep Lluís Núñez

    Josep Lluís Núñez (1978-2000)

    El 6 de maig del 1978 va guanyar les eleccions a la presidència amb uns resultats ajustats. Durant els seus 22 anys de mandat el Club va incrementar el seu patrimoni de manera espectacular, va remodelar el Camp Nou i el seu entorn i va construir el Mini i el Museu, entre altres coses

  • Imatge de Raimon Carrasco

    Raimon Carrasco i Azemar (1977-1978)

    Va accedir a la presidència interina del Club el 18 de desembre del 1977, i va ocupar el càrrec fins a l’1 de juliol del 1978, dia de l’accés efectiu de Josep Lluís Núñez a la màxima instància de l’Entitat. Amb ell el FC Barcelona va guanyar la 18a Copa de la seva història

  • Retrat d'Agustí Montal

    Agustí Montal i Costa (1969-1977)

    Agustí Montal i Costa (Barcelona, 1934), fill de l'expresident Montal i Galobart, exercia el càrrec de vicepresident en la directiva de Carreras i després que aquest dimitís va decidir presentar-se a les eleccions. Sota el seu mandat es van recuperar els símbols del Club i es va fitxar Cruyff

  • Retrat de Narcís de Carreras

    Narcís de Carreras (1968-1969)

    Narcís de Carreras (La Bisbal d’Empordà, 1905 - Barcelona, 1991) es va fer càrrec de la direcció del FC Barcelona el 17 de gener del 1968 encapçalant una candidatura d'unitat. Seva és la frase "El Barça és més que un club", pronunciada durant el seu discurs de presa de possessió

  • Retrat d'Enric Llaudet

    Enric Llaudet (1961-1968)

    Després de la dimissió de Miró-Sans, el juny del 1961 es van convocar eleccions a la presidència del FC Barcelona. Hi van concórrer dos exdirectius de la Junta anterior: Jaume Fuset i Enric Llaudet, que s'acabaria convertint en el màxim dirigent

  • Retrat d'Antoni Julià de Capmany

    Comissió Gestora (1961)

    Un cop dimitit el president Miró-Sans, l’1 de març de 1961 una Comissió Gestora dirigida per Antoni Julià de Capmany es va fer càrrec de la situació. Format per divuit directius, aquest govern interí va dirigir el Club en circumstàncies força difícils fins al 7 de juny

  • Retrat de Francesc Miró-Sans

    Francesc Miró-Sans (1953-1961)

    Després de la dimissió d'Enric Martí es van convocar insòlitament, aprofitant un buit legal, eleccions a la presidència per sufragi universal. Miró-Sans va derrotar Amat Casajuana per només 311 vots de diferència i el 23 de desembre del 1953 es va convertir en el nou president

  • Retrat d'Enric Martí Carreto

    Enric Martí Carreto (1952-1953)

    Enric Martí havia ocupat la vicepresidència durant el mandat d'Agustí Montal i s'havia convertit en la seva mà dreta, fet que el situava com el seu lògic successor. Va accedir al càrrec el 16 de juliol del 1952 i va haver de dimitir 14 mesos després a causa del 'cas Di Stéfano'

  • Retrat d'Agustí Montal i Galobart

    Agustí Montal i Galobart (1946-1952)

    El mes de novembre del 1945 Agustí Montal i Galobart va presentar una moció demanant que es posés punt final a la provisionalitat que en els darrers anys havia viscut la direcció del Club. Durant sis anys es va convertir en un dels millors presidents de la història

  • Josep Vendrell (1943-1946)

    El vint-i-sisè president de la història del FC Barcelona va ser Josep Vendrell, un coronel de l'exèrcit que havia fet la guerra al costat de Franco i que en aquell moment era Delegat d'Ordre Públic de la Corunya. Va ser nomenat president per les autoritats

  • Josep Antoni de Albert (1943)

    Josep Antoni de Albert va succeir el Marquès de la Mesa de Asta després de la seva dimissió irrevocable el 20 d'agost del 1943. Un mes després el van nomenar vicepresident de la Federació Catalana i va deixar de ser president

  • Retrat de Josep Vidal-Ribas

    Josep Vidal-Ribas (1942)

    Josep Vidal-Ribas va ser president del FC Barcelona durant el brevíssim parèntesi que va existir entre els dos mandats del Marquès de la Mesa de Asta. Vidal-Ribas, membre d'una distingida família barcelonina, va tenir un mandat que va durar només 33 dies

  • Retrat d'Enrique Piñeyro

    Enrique Piñeyro (1940-1943)

    Enrique Piñeyro de Queralt (Barcelona, 1883-1960), aristòcrata i personatge afí al règim franquista, va ser nomenat president per decisió de les autoritats. Va deixar el Club de manera definitiva després de l'11-1 encaixat al camp de l'etern rival, el Reial Madrid

  • Retrat de Joan Soler

    Joan Soler (1939-1940)

    Un cop acabada la Guerra Civil, el règim franquista va ordenar la constitució d'una Comissió Gestora que es fes càrrec de la direcció del Club. Joan Soler va acceptar encapçalar aquesta Comissió i el 6 de maig del 1939 es va convertir en el primer president després de la guerra

  • L'expresident Francesc Xavier Casals i Vidal, en una foto de retrat

    Francesc Xavier Casals (1937-1939)

    Francesc Xavier Casals (Badalona, 1880 – Barcelona, 1954) va ser el president del Barça un cop el Comitè d’Empleats va cessar en les seves funcions al novembre del 1937. Casals es va mantenir en el càrrec fins a la caiguda de Barcelona el 26 de gener del 1939

  • Imatge de l'escut del Barça

    Comitè d’Empleats (1936-1937)

    Després de l'afusellament de Josep Suñol es va crear un Comitè d'Empleats per dirigir el Club i evitar que ningú se'n pogués apoderar durant la guerra. El Comitè va durar fins al 5 de novembre del 1937, quan es va dissoldre per donar pas a una nova Junta Directiva

  • Retrat de Josep Suñol

    Josep Suñol (1935-1936)

    Josep Suñol ha passat a la història del Barça com el 'president màrtir' a causa de la seva tràgica mort quan exercia el càrrec, als primers dies de la Guerra Civil, afusellat per l'exèrcit franquista a l'estiu del 1936. El seu afusellament va ser el preludi d'una època difícil

  • Retrat d'Esteve Sala

    Esteve Sala (1934-1935)

    Esteve Sala es va convertir en el vintè president del FC Barcelona el 16 de juliol del 1934 amb el principal objectiu de redreçar la crítica situació que travessava l'Entitat. Els dos principals problemes que calia resoldre eren les crisis econòmica i esportiva

  • Retrat de Joan Coma

    Joan Coma (1931-1934)

    Joan Coma (Barcelona, 1877-1959) va succeir Antoni Oliver a la presidència del Club el 20 de desembre del 1931 i va viure un dels mandats més complicats de la història de l'Entitat. Tres anys després, amb una important crisi social i esportiva, va presentar la seva dimissió

  • Retrat d'Antoni Oliver

    Antoni Oliver (1931)

    Antoni Oliver va ser elegit president del FC Barcelona el 22 d'octubre del 1931, després d'una accidentada assemblea en què va dimitir Gaspar Rosés. Va tenir un mandat efímer, inferior als dos mesos, a causa de les divisions internes i del declivi de les figures de l'equip

  • Retrat de Tomàs Rosés

    Tomàs Rosés (1929-1930)

    Aquest prestigiós banquer es va convertir en el dissetè president de la història del Club el 23 de març del 1929. És recordat, sobretot, perquè dirigia l'Entitat quan el Barça es va proclamar campió de la primera edició del Campionat de Lliga

  • Retrat d'Arcadi Balaguer

    Arcadi Balaguer (1925-1929)

    Va arribar a la presidència vuit dies abans que acabés la clausura governativa per sis mesos de totes les activitats al FC Barcelona, després de l'esbroncada a l'himne espanyol que va tenir lloc el 14 de juny del 1925 al camp de Les Corts

  • Retrat d'Enric Cardona

    Enric Cardona (1923-1924)

    El quinzè president de la història del FC Barcelona va estrenar el seu mandat el 29 de juliol del 1923. Va succeir Joan Gamper després de la seva quarta etapa al capdavant de l'Entitat. En seria el president fins a l'1 de juny del 1924

  • Retrat de Ricard Graells

    Ricard Graells (1919-1920)

    Ricard Graells va succeir Joan Gamper després que, el 10 de juny del 1919, el fundador del Club abandonés la presidència per tercera vegada. El seu mandat va ser molt positiu i l'Entitat va arribar als 3.217 socis. Dirigiria el FC Barcelona fins al 27 de juny del 1920

  • Retrat de Gaspar Rosés

    Gaspar Rosés (1916-1931)

    Gaspar Rosés va presidir el FC Barcelona en tres etapes diferents. La primera es va iniciar el 25 de juny del 1916 quan va substituir el dimissionari Rafael Llopart, i és recordada pel 'cas Garchitorena'. La darrera va coincidir amb la mort del fundador Joan Gamper

  • Retrat de Rafael Llopart

    Rafael Llopart (1915-1916)

    Rafael Llopart va ser elegit en una assemblea celebrada el 29 de juny del 1915 al camp del carrer Indústria. El seu nomenament va marcar l'inici d'una etapa de pau i consens al si del Club. El 25 de juny del 1916 va donar per acabat el seu mandat després de caure contra el Madrid

  • Retrat de Joaquim Peris de Vargas

    Joaquim Peris de Vargas (1914-1915)

    Va iniciar la seva trajectòria com a directiu el 1910 ocupant la vicepresidència, càrrec que va mantenir amb diferents presidents. Aprofitant la dimissió d’Àlvar Presta, al setembre del 1914, Peris de Vargas va assumir la direcció accidental del FC Barcelona

  • Retrat d'Àlvar Presta

    Àlvar Presta (1914)

    Després de la dimissió de Francesc de Moxó el Club vivia una forta divisió interna. Una gran part dels socis volia que el vicepresident Joaquim Peris de Vargas assumís la direcció de l'Entitat, però una altra part dels socis hi estava en contra

  • Retrat de Francesc de Moxó

    Francesc de Moxó (1913-1914)

    Francesc de Moxó va ser elegit president del FC Barcelona el 30 de juny del 1913 en una assemblea realitzada al col·legi Condal amb l'assistència de 700 persones i en la qual Gamper va deixar el Club per poder atendre qüestions personals

  • Retrat d'Otto Gmelin

    Otto Gmelin (1909-1910)

    Otto Gmelin va accedir a la presidència del FC Barcelona el 14 d'octubre del 1909. Hi arribava després del primer mandat de Gamper, que havia salvat el Club de la desaparició. Durant els 344 dies que va durar el seu mandat es va viure un període de gran activitat

  • Retrat de Joan Gamper

    Joan Gamper (1908-1925)

    El fundador del FC Barcelona va declinar, inicialment, presidir l'Entitat. Però per diversos motius es va veure obligat a prendre les regnes del Club en cinc etapes diferents de la història. La primera, l'any 1908, amb el Club en una situació límit

  • Vicenç Reig (1908)

    Va accedir a la presidència l'11 de novembre del 1908, data en què la situació de l'Entitat era dramàtica. Només va durar 22 dies al càrrec, fins al 2 de desembre, quan va convocar una Assemblea Extraordinària. Va ser el president amb el mandat més curt de la història del FC Barcelona

  • Juli Marial (1906-1908)

    Juli Marial (mort l'any 1971), que va assumir la presidència del Futbol Club Barcelona el 6 d'octubre del 1906, va haver de viure, igual que el seu antecessor, Josep Soler, moments molt delicats tant en l'aspecte social com en l'esportiu. Al final del seu mandat el Club tenia només 38 socis

  • Josep Soler (1905-1906)

    Va ser president durant un únic any, en plena època de decadència, marcada per la inactivitat social de l'Entitat, l'acusat descens del nombre de socis (es va arribar a només 198) i la persistent crisi esportiva, sense cap títol guanyat

  • Arthur Witty (1903-1905)

    Arthur Witty, membre d’una important família de la colònia anglesa a Barcelona, va arribar al FC Barcelona poc després de la seva fundació. Durant la seva etapa com a president va incorporar al primer equip joves valors del planter com Comamala, Forns, Quirante i Soler

  • Paul Haas (1902-1903)

    Va ser el primer president del FC Barcelona que no havia participat en la fundació de l'Entitat ni havia estat jugador blaugrana. Va accedir a la presidència el 5 de setembre del 1902 i va dirigir el Club durant un any, en un període de transició marcat per les dificultats econòmiques

  • Bartomeu Terradas (1901-1902)

    Va formar part de la Junta fundacional del Club, en què va ser nomenat tresorer. Arran de la marxa de Walter Wild, el 25 d'abril del 1901 va accedir a la presidència. Durant el seu mandat, Terrades va contribuir a la fundació de l'Associació Catalana de Futbol

  • Photo of Walter Wild

    Walter Wild (1899-1901)

    Walter Wild té l'honor d'haver estat el primer president del FC Barcelona. Va ser un dels dotze assistents a la reunió fundacional del Club, celebrada al gimnàs Solé el 29 de novembre del 1899. Era un home polifacètic, i també va participar en el primer partit de la història