Història dels equips filials del FC Barcelona

L’èxit actual del primer equip del FC Barcelona es deu, en bona part, a la qualitat dels jugadors del planter blaugrana. I és que des de la seva creació l’any 1901 fins a l’actualitat, els filials del Barça han protagonitzat etapes esplendoroses

El futbol base del Barça va començar a existir ben aviat. Ja a una data tan primerenca com l'any 1901, el secretari de la Junta Directiva i davanter de l'equip Lluís d'Ossó va impulsar el segon equip barcelonista, que va aconseguir diversos triomfs. Amb el temps es van crear també els tercers i quarts equips, amb noms tan curiosos com Acèrrims o Nova Germanor.

El planter, responsable de l'edat d'or dels anys 20

L'any 1918, Joan Ragué, secretari de la junta presidida per Joan Gamper, va promoure la creació dels conjunts juvenil i infantil. L'hongarès Jesza Poszony va ser el primer entrenador contractat per dirigir el futbol base barcelonista, concretament els quarts equips, que eren els que nodrien de jugadors l'equip 'amateur'. Durant els anys 20, el Barça de la l'edat d'or, gairebé cent per cent català, es va mantenir a l'elit gràcies a l'aportació de les categories inferiors, que van arribar a tenir uns mil joves futbolistes.

La reestructuració de la postguerra i l'Espanya Industrial

Després de la Guerra Civil (1936-39) el futbol base blaugrana va quedar molt malmès, però l'eficient labor de Ramon Llorens i Josep Boter el va aconseguir redreçar. Va ser així com als anys quaranta i cinquanta va destacar l'equip aficionat, que va assolir importants èxits.

Paral·lelament, l'any 1945 el FC Barcelona va signar un conveni de cooperació amb l'Espanya Industrial, una empresa tèxtil que disposava d'un equip amb el mateix nom. A partir d'aleshores aquest conjunt va quedar transformat en un filial del FC Barcelona. L'Espanya Industrial va aconseguir pujar a Primera Divisió l'any 1953, però hi va renunciar, cosa que no va fer tres anys després, quan va tornar a assolir l'ascens a la màxima categoria. Com la normativa no permetia conjunts de Primera Divisió amb noms d'empresa, la temporada 1956/57 l'Espanya Industrial va haver de canviar el seu nom pel de Comtal.

El Comtal, l'Atlètic Catalunya i la seva fusió de l'any 1970: neix el Barça Atlètic

Tot i la bona tasca del tècnic Miquel Gual, el Comtal només es va estar un any entre els grans del futbol estatal, ja que el 1957 va baixar a Segona Divisió. Des d'aleshores va estar a cavall entre la categoria d'argent i la Tercera Divisió fins que el 1970 es va fusionar amb un altre filial barcelonista anomenat Atlètic Catalunya –que aleshores cohabitava a Tercera amb el Comtal- per tal de donar pas a un únic equip batejat com a Barça Atlètic.

Cal indicar que l'any 1965 l'equip d'una fàbrica tèxtil del barri de Sant Andreu anomenat CD Fabra i Coats s'havia convertit en filial del FC Barcelona i havia canviat el seu nom pel d'Atlètic Catalunya. Durant cinc anys aquest equip va romandre a Tercera Divisió fins a l'esmentada fusió amb el Comtal.

Uns darrers quaranta anys marcats pels èxits

Josep Seguer va ser el primer entrenador del nou Barça Atlètic, que va començar a jugar a la Tercera Divisió fins que a partir de l'any 1974 es va estabilitzar entre les categories A i B de la Segona Divisió. Mentrestant, les diverses categories del futbol base blaugrana, des dels juvenils als infantils, anaven assolint nombrosos èxits als campionats estatals de tota mena. A partit del 1979 la creació de la Residència de joves futbolistes a la Masia va donar un impuls decisiu al futbol formatiu barcelonista, així com també la impagable tasca que des del 1980 va fer Oriol Tort, coordinador del futbol base del Barça durant gairebé vint anys i alhora un infal·lible descobridor de talents.

L'antic Barça Amateur, des de sempre el tercer equip barcelonista, es va fundar l'any 1967 i òbviament sempre va militar a una categoria per sota del Barça Atlètic. El 1993 va passar a denominar-se Barça C i es va dissoldre el 2007, quan estava enquadrat a la Tercera Divisió a causa del descens del seu germà gran a la mateixa categoria.

El 1991 la nova normativa esportiva va fer que el Barça Atlètic passés a dir-se Barça B, nom que va conservar fins que el 2008, un cop hagués pujat de Tercera a Segona B de la mà de Josep Guardiola, l'equip va ser de nou rebatejat com a Barça Atlètic. L'any 2010 aquesta nomenclatura es va tornar a canviar per la de Barça B tot coincidint amb l'ascens a Segona Divisió A.

Des del Barça B als prebenjamins, el futbol base barcelonista ha assolit des de sempre brillants triomfs tant en l'àmbit estatal com en l'internacional. Però molt més important que això –no oblidem que estem parlant de futbol formatiu i no competitiu- és la gran quantitat de jugadors que han triomfat en el primer equip barcelonista. Darrerament l'eclosió ha estat espectacular. Així, la base del Barça de les Sis Copes estava formada per jugadors de la Masia (amb Messi com a figura destacada) i la selecció espanyola que va guanyar el Mundial de Sud-àfrica comptava a les seves files amb nou jugadors formats a les categories inferiors del Barça: Valdés, Reina, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc i Pedro. Excepte Reina i Cesc, tots eren jugadors barcelonistes.

 

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut