fcb.portal.reset.password

Fernandao i Cristian, en la foto abans de la final de la UEFA Futsal Cup / FOTOMUNTATGE-FCB

“Van ser dos dels jugadors més importants de la Final a Quatre de Lleida”. Així de clar ho va expressar públicament Marc Carmona en una entrevista feta a 'El Matí de Catalunya Ràdio'. El tècnic del FC Barcelona Alusport feia referència a Cristian i a Fernandao. Mentre que el porter va fer un esforç titànic i a contrarellotge per arribar a la Final a Quatre, Fernandao, lesionat, només era un cartutx a gastar per si les coses anaven mal dades.

Cristian, recuperació contrarellotge

Malgrat que entre ell i Paco Sedano es reparteixen molt els partits de la temporada, Cristian apuntava a titular a la Final a Quatre de Lleida abans de la seva lesió. La desgràcia, però, es va creuar en el seu camí i en l’anada de les semifinals de la Copa del Rei davant l’Inter Movistar, el número ‘1’ del FC Barcelona Alusport va patir una luxació aguda dels tendons peroneals, una lesió greu que semblava deixar en entredit la participació del madrileny en la fase final de la UEFA Futsal Cup.

Cristian, però, amb una voluntat de ferro va treballar a mort matí i tarda amb el recuperador de l’equip, Marcel Moreno, i els resultats no podien ser millors: el porter estava llest per reaparèixer quatre setmanes després de la seva lesió. De fet, Marc Carmona ja li va donar quatre minuts davant el Marfil Santa Coloma (5-0). A Lleida, però, l’entrenador barcelonista va apostar per Sedano, que va estar a un altíssim nivell i que tenia un major ritme de competició. Cristian, malgrat la lògica decepció dels primers minuts després de conèixer la decisió de Carmona, va acceptar el cop amb molta professionalitat i de seguida va sumar en favor del grup.

Dos moments vitals

En l’esmentada entrevista de Catalunya Ràdio a Marc Carmona, l’entrenador va voler destacar també dos moments “vitals” per a la consecució del títol i que demostren el compromís d’aquest equip. D’una banda, l’exemple de Fernandao i Cristian -l’un ventant a la banda Ari Santos quan a aquest li mancava l’aire en el tram final del partit i, l’altre, esperonant com el que més els seus companys des de la banda.

De l’altra, l’entrega i el coratge demostrat per Ari Santos en la recuperació de pilota que va suposar el tercer i definitiu gol de la final davant el Dinamo de Moscou. Aquests són els ingredients que han fet gran un equip que, per damunt de les individualitat i dels cracs –que també els té- són un autèntic bloc.

Tornar a dalt