fcb.portal.reset.password

Celebració del 2-0 de Neymar i Alves / MIGUEL RUIZ-FCB.

El 5-1 global tradueix el tarannà de l’eliminatòria entre el Barça i el PSG. Superiors ja al Parc dels Prínceps, els catalans han rubricat els quarts de la Lliga de Campions amb una altra actuació rotunda al Camp Nou. La seva primera part ha estat monumental, amb una mescla de vistositat i efectivitat escenificada per Iniesta i Neymar que ha aportat dos gols més al còmput blaugrana. Tot dat i beneït, el conjunt blaugrana fins i tot ha pogut reservar esforços durant el tram final del camí cap a la setena semifinal europea en vuit anys.

Semblaven contemplatius els dos equips a l’inici. Es notava el Barça molt confortat per l’1-3 de l’anada i controlador, mentre que el PSG es mostrava sorprenentment tímid, més pendent de no prendre més mal que d’obrir l’eliminatòria aviat. Ha estat llavors quan Andrés Iniesta ha sacsejat el partit amb una jugada de geni que ha desembocat en l’1-0 al minut 12. El capità blaugrana s’ha esmunyit amb elegància de tres rivals al mig del camp i ha cedit l’esfèrica i el gol a Neymar, que no deslluiria gens l’obra mestra amb un retall letal.

Verrati ha subjectat la tímida reacció francesa després del sotrac. Tot i això, el Barça es manifestava molt segur i intens en defensa. De fet, no ha concedit cap opció al PSG en tot el primer temps. L’equip llegia el partit amb encert, esperant el seu moment, ja fos a través de llargues combinacions o de transicions fulminants. El 2-0 s’ha cuinat a foc lent. Fins que una centrada mil·limètrica d’un gran Alves l’ha rematat amb el cap al fons de la xarxa una altra vegada Neymar. Només tenia la pilota el Barça, fluid, gegant. Capaç de diluir estrelles com Ibrahimovic, Cavani o David Luiz.

A la represa, Xavi ha substituït el superb Iniesta i Sergi Roberto rellevaria Busquets. Tocava mirar el calendari. Les primeres accions atacants del PSG s’han vist llavors. S’havia estirat i endurit lleugerament. Sentenciada l’eliminatòria en el període anterior, les pulsacions s’han reduït. Celebrava ja la classificació l’afició culer, enlluernada pel joc i l’esperit competitiu dels seus homes. I és que la tempesta futbolística havia portat la calma. Ni les oportunitats de Verrati i Ibrahimovic -prou clares- espantaven.

El partit s’havia adormit a instàncies d’un intel·ligent Xavi. Només l’ambició de la tripleta atacant local se sortia del guió. Una línia argumental que ha portat el Barça a les semifinals de la Champions amb una superioritat tan inesperada com evident.

Tornar a dalt