fcb.portal.reset.password

Trashorras, al Camp Nou, la temporada passada / MIGUEL RUIZ-FCB

Convertit en un il·lustre de la Lliga, convé recordar la influència blaugrana en Roberto Trashorras. El gallec, de 34 anys, va jugar a les categories inferiors del Barça entre el 1996 i el 2003. Va arribar a debutar amb el primer equip l’any 2001. Sense continuïtat, iniciaria un periple que el portaria per conjunts com el Castilla i el Celta, fins que el 2011 va fitxar pel Rayo Vallecano, on ha assolit la plenitud futbolística i el respecte general.

Trashorras és el capità i un dels emblemes del futbol associatiu i ofensiu que planteja el tècnic Paco Jémez. És ni més ni menys que un dels millors passadors de la Lliga. I el seu Rayo arribarà al Camp Nou en una situació còmoda a la classificació i amb el reconeixement unànime pel seu estil.

Podríem considerar-lo l’extensió de l’entrenador Paco Jémez al terreny de joc?
“És veritat que porto molts anys al futbol i uns quants en aquest club i amb aquest míster. És per això que sé el que vol i el que li agrada. Conèixer com entén el futbol m’ajuda a mi i d’aquesta manera també puc ajudar els companys”.

El tècnic va revelar que quan va arribar a Vallecas una de les primeres coses que va fer va ser conversar amb vostè. Què li va dir?
“Coneixia les meves qualitats sobretot amb la pilota. Em va dir que volia que fos important, però que hauria de fer un esforç defensiu i tàctic perquè ens agrada pressionar a dalt i ser intensos. Em va demanar un plus i crec que l’he donat, em sento en un dels millors moments de la meva carrera, tant en l’aspecte individual com en el col·lectiu”.Em sento en un dels millors moments de la meva carrera
Què té el Rayo del que va viure i aprendre a les categories inferiors del Barça?
“Molt. La manera d’entendre el futbol és similar. Amb matisos, és clar. Busquem tenir el control, atacar i defensar amb la pilota. És evident que tenim les nostres limitacions. De totes maneres, ser un club petit no ens impedeix intentar jugar bé”.

Quina influència té el seu pas per la Masia en el futbolista que és ara?
“Tota. Vaig jugar vuit anys al Barça, en els quals vaig complir el somni de debutar amb el primer equip. A les categories inferiors vaig aprendre uns valors que sempre m’han acompanyat”.

Vostè, que ha reconegut públicament simpatia pel blaugrana, què sent cada vegada que juga al Camp Nou?
“És especial. Mai he amagat que entre el Barça i el Madrid em quedo amb el Barça. Deixant clar que el meu equip és el Rayo i és el que vull que guanyi sempre. Per tant, el Camp Nou és sempre especial. També perquè et retrobes amb gent amb la qual has viscut a la Masia, excompanys...”.

Fins ara el Rayo s’ha caracteritzat per no variar el seu estil atrevit davant dels grans. Continuarà sent així al camp del Barça?
“Que no hi hagi el menor dubte d’això. Sempre ha estat així contra el Barça, fins i tot l’any passat li vam robar la possessió. Tenint en compte la dificultat que suposa, mirarem de ser un equip valent i que el Barça no tingui tant la pilota com de costum ni el control”.La defensa de tres és una tàctica que ens ha donat bons resultats
I què pensen els jugadors ‘rayistes’ quan el seu entrenador els ordena jugar amb tres defenses davant de rivals de tanta entitat?
“Doncs que no es defensa millor per tenir més gent al darrere. Quan el míster decideix jugar amb tres al darrere ens dóna coses bones, com ara més possessió, perquè acumulem més jugadors al mig del camp. És cert que hi ha més riscos, però alhora ens ofereix més control. És una tàctica que ens ha donat bons resultats”.

El Rayo és el segon equip que menys empata de la Lliga. El firmaria en aquesta ocasió?
“Mai abans d’un partit se signa l’empat. Per una raó: si penses a empatar, mai guanyes i sols perds. La nostra mentalitat és la de guanyar i fer un bon partit. Tothom sap que, a priori, un empat és un bon resultat al Camp Nou, però nosaltres empatem poc, gairebé gens. Així que, sabent que és difícil, intentarem vèncer”.

Tornar a dalt