fcb.portal.reset.password

Mathieu és l'únic central esquerrà del Barça actual / FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB

Després de l'arribada de Mathieu al FC Barcelona, l'equip recupera la figura del central esquerrà que havia perdut amb la sortida d'Éric Abidal del conjunt blaugrana a l'estiu del 2013. El francès, que va arribar al Club el 2007, va estar sis temporades vestint la samarreta barcelonista i, després d'uns primers anys complicats, va acabar convertint-se en una peça indiscutible de l'equip, sobretot de la mà de Pep Guardiola. Abidal, que va començar jugant de lateral, va esdevenir en un central esplèndid i una figura important dins l'equip.

Un excompany d'Abidal al conjunt blaugrana, Andreu Fontàs, va pujar al primer equip per ocupar la posició de central esquerrà, però les lesions i les poques oportunitats van impedir que el jugador criat a la Masia s'assentés al primer equip. Després d'una primera cessió al Mallorca la temporada 2012/2013, el defensa deixava la disciplina blaugrana a l'estiu del 2013 per incorporar-se al Celta de Vigo.

Abidal va compartir vestuari també amb un altre dels últims centrals esquerrans de l'equip blaugrana, l'argentí Gabriel Milito, que va arribar també el 2007 procedent del Reial Saragossa. Malgrat una bona primera temporada, en la qual va ser un dels jugadors més utilitzats, una greu lesió de genoll va condicionar les seves campanyes següents. Milito no va poder jugar tot el que hauria desitjat, i més després de mostrar un gran nivell cada vegada que jugava.

Anys abans, el 2003, un dels millors centrals esquerrans dels últims anys, l'holandès Frank de Boer, havia abandonat la disciplina blaugrana. Durant els seus cinc anys com a jugador del Barça va ser una peça clau per a tots els seus entrenadors gràcies a la seva enorme qualitat i la seva capacitat de lideratge des del centre de la defensa. Jugador amb bones habilitats tècniques, la intel·ligència tàctica i un bon xut el van convertir en titular indiscutible.

Amb De Boer va coincidir un curs el també central esquerrà Mauricio Pellegrino. L'argentí només va vestir una campanya la samarreta blaugrana i, malgrat apuntar bones maneres, la temporada següent va acabar fitxant pel València. Malgrat el seu curt recorregut pel club blaugrana, va poder celebrar una Lliga. El polivalent jugador francès Emmanuel Petit també va ser seleccionat en explicades ocasions per ocupar aquest lloc en l'única campanya del jugador francès en el Barça (2000/2001).

Un altre holandès, Winston Bogarde, va ocupar la plaça de central esquerrà entre el 1998 i el 2000. Bogarde, que procedia del Milà, va arribar al conjunt blaugrana de la mà de Louis van Gaal després d'haver guanyat la Champions amb l'Ajax. Vestint la samarreta blaugrana va conquistar dues Lligues.

El dorsal ‘24’

Mathieu lluirà al Barça el dorsal ‘24’, un número atípic però que jugadors importants del Club com Carles Puyol o Andrés Iniesta han portat en algun moment de la seva carrera. Roger Garcia, que va estar al primer equip des del 1994 fins al 1999, va ser el primer blaugrana a lluir-lo.

El defensa portuguès Fernando Couto va ser el següent a portar el número que aquesta temporada lluirà el defensa francès. Un altre defensa més, Carles Puyol, va ser el següent a utilitzar aquest dorsal. Ho va fer en la seva etapa inicial com a futbolista del primer equip entre el 2000 i el 2002. Més temps el va lluir un dels actuals ídols blaugrana. Andrés Iniesta també el va dur a l’esquena en els seus primers anys com a jugador de la primera plantilla (2003-2007).

Després que el manxec el deixés lliure, el migcampista de la Costa d’Ivori Yaya Touré es va encarregar d'ensenyorir-se d'un número que no deixaria fins a la seva sortida del FC Barcelona. Touré seria l'encarregat de lluir-lo entre el 2007 i el 2010.

Després d'un any sense amo, el ‘24’ tornava a un defensa, ja que Andreu Fontás va decidir apropiar-se’l per a la campanya 2011/2012. Després de la seva marxa cap al Mallorca la temporada 2012/13, el dorsal va tornar a quedar lliure durant mitja temporada. Sergi Roberto, ja amb fitxa del primer equip, va decidir lluir el dorsal que anys enrere havien portat Iniesta o Touré. Després d'una temporada a l'esquena de Roberto, el dorsal tornarà novament a un defensa.


Tornar a dalt