fcb.portal.reset.password

Leo Messi, amb les pilotes dels 'hat-tricks' marcats / MIGUEL RUIZ - FCB

Leo Messi està content, se sent feliç, i aquesta és una de les millors notícies que pot rebre un barcelonista. L’argentí continua batent rècords l’un darrere l’altre amb la samarreta blaugrana. Al mes de novembre es va convertir en el màxim golejador de la història de la Lliga en superar un mite com Telmo Zarra (253 gols), i a principis de març va marcar el seu ‘hat-trick’ número 32 per superar la marca d’un jugador en un equip de la Lliga que ostentava el davanter bilbaí dels anys 50. La seva voracitat golejadora és insaciable. Ara somia a tornar a celebrar títols i ha recuperat les sensacions dels millors temps.

Se’l veu feliç dins i fora del camp. Vostè juga com se sent? El seu estat d'ànim es reflecteix en el seu joc?

Sí, em sento feliç. La veritat és que vaig començar la temporada d’una altra manera després del que em va passar l’any passat. Vaig passar un any complicat pel que passava fora de la pista, per les meves lesions i pel meu rendiment. Però aquest any vaig començar d’una altra manera i ara em sento molt bé.

Després d’una temporada passada difícil, ha recuperat la seva millor versió: ha marcat 41 gols en 38 partits (fins a la jornada 24 de Lliga, abans contra el City i després de les semifinals de Copa), i ja ha igualat tots els que va marcar la temporada passada. Ha recuperat la seva millor versió?

Com deia, l’any passat vaig fer una temporada irregular. Vaig estar molt de temps fora del camp per culpa de les lesions i em vaig perdre molts partits. Quan vaig tornar en cap moment vaig acabar de trobar-me bé. Va ser un any que he intentat oblidar ràpid per recuperar la meva millor versió per mitjà de l’alegria, de la feina i de l’esforç, com he fet sempre, i per sort ara em trobo molt bé.

Va aprendre alguna cosa positiva de l’experiència de l’any passat? Potser a  relativitzar les coses, que cal aprofitar més els bons moments...

Segur que sí, de tot s’aprèn. Cada any he procurat treure coses positives d’on sigui per créixer i millorar. Passa a la vida i dins del terreny de joc. Un va creixent i va aprenent, va millorant coses, i sí que en vaig treure moltes coses positives tot i haver estat un any esportivament dolent.

L’any del triplet havia marcat tants gols com ara. Pot ser una premonició?

Tant de bo ho sigui! Déu vulgui que hi tingui alguna cosa a veure! Ja tenim una final allà guardada que ens espera, a la Lliga depenem de nosaltres mateixos i la Champions sabem que és el més difícil. Però també tenim la il·lusió d’arribar al més lluny possible, així que lluitarem per tot.

Vaig passar un any complicat, però aquest any vaig començar d’una altra manera i ara em sento molt bé

De moment, ja estan en una final de Copa. Què significa això per a vostè i per a l’equip? Després de tot el que ha passat és una injecció d’il·lusió important?

Sí, per a nosaltres i per a la gent també. Veníem d’uns temps en els quals es guanyava tot, cada any aconseguíem algun títol, i potser tant la gent com nosaltres mateixos no valoràvem el que estàvem aconseguint. Ha passat un any dolent en què no vam guanyar res, i ara, quan arriben aquests èxits, els donem la importància que mereixen i els gaudim més perquè sabem que són molt complicats d’aconseguir.

Aquesta temporada compta al seu costat amb dos davanters com Neymar Jr i Luis Suárez que el descarreguen del pes que l’equip depengui tant de vostè en l’aspecte golejador. Això li treu una mica d’ansietat, li dóna més tranquil·litat, menys pressió? Abans semblava que, si no marcava Messi, el Barça no guanyava...

La veritat és que mai vaig pensar d’aquesta manera i mai em vaig sentir amb l’obligació de fer gols perquè si no l’equip no guanyava. Al contrari, el Barça sempre ha tingut grandíssims davanters, no només ara amb Ney i Luis, que els estem aprofitant moltíssim perquè són dues figures mundials. Ells ens donen no només gols, sinó moltíssimes altres coses. Però en aquest sentit jo estic tranquil.

A aquestes alçades de la temporada ja ha fet 395 gols amb la samarreta del Barça, és a dir, que està a prop dels 400 en 463 partits oficials. El que se sent en marcar el gol 395 és molt diferent del que sentia al principi?

No, la veritat és que per a mi és el mateix. Com sempre dic, és molt bonic fer gols. Alguns són especials, però és el mateix. A aquestes alçades cada gol és un gol més,  però és bonic saber que continuo sumant i que puc continuar estant en la història d’aquest club tan gran.

Quin tipus de gols li agrada marcar? Els que arriben en jugada d’associació fins a l’àrea, els de tret llunyà, els de falta, els que dribla diversos rivals, com contra el Getafe... Té alguna predilecció?

La veritat és que no tinc aquesta predilecció, m’agrada marcar de la manera que sigui, tant me fa mentre la pilota entri. Com vingui!

Quan marca un ‘hat-trick’ s’emporta orgullós la pilota a casa, i vol que els seus companys l’hi dediquin. És un record especial?

Sempre la faig signar perquè crec que és un reconeixement per a tot l’equip. Sense els meus companys no hauria aconseguit tot el que he aconseguit en l’aspecte individual, i crec que, amb un ‘hat-trick’, més que mai, perquè depenc molt d’ells per fer gol, així que és un record bonic tenir la signatura de tots.

On guarda les pilotes?

Les tinc guardades a casa meva, on guardo tots els trofeus, però tinc pensat fer alguna cosa especial, quelcom més bonic amb totes les pilotes. Ara les tinc en unes vitrines, però sí, sí, estic pensant fer alguna cosa perquè tinguin un lloc més especial.

Recorda tots els ‘hat-trick’ que ha marcat?

Així... en fred... no. Necessito tornar a veure els gols o que me’n diguin alguna cosa per recordar-los.

Però, n’hi ha algun que li hagi fet una il·lusió especial?

El que vaig marcar contra el Reial Madrid amb què vam empatar 3-3 al Camp Nou va ser molt especial per a mi, pel que significava per al partit, pel que era per a mi fer tres gols, que era la primera vegada, i perquè en aquell moment aquell punt feia que seguíssim mantenint l’avantatge. Encara que al final perdéssim la Lliga, en aquell moment va ser important. I també pel que significa fer un gol al Madrid.

Recorda el primer ‘hat-trick’ que va fer amb el futbol base del Barça?

La veritat és que no...

Quin és el porter que li ho ha posat més difícil?

No podria dir un nom... Hi ha hagut molts partits dels quals me n’he anat sense poder fer un gol i moltes vegades ha estat per mèrit del porter.

El que vaig marcar contra el Madrid amb el qual vam empatar 3-3 va ser especial per a mi

En el partit contra l’Apoel d’aquesta temporada va fer un ‘hat-trick’ amb la cama dreta. Vostè és esquerrà, però cada cop fa més gols amb la dreta, especialment aquesta temporada. És un aspecte que ha millorat perquè s’ho va proposar o és que ara confia més en aquesta cama?

Crec que té molt de casualitat. Aquest any he tornat a la dreta de l’atac i per aquí em queden moltes jugades per xutar amb aquesta cama. Entrenem molts xuts des de fora tant amb la dreta com amb l’esquerra, i intento provar-los tant als entrenaments com als partits, i està sortint. Sí, potser hi ha una mica de tot: d’entrenament, de casualitat i de la manera de jugar d’ara.

Quan xuta a porta li surt de manera instintiva?

Sí, perquè durant el joc ens trobem amb situacions molt ràpides i no t’agafa per pensar si xutes amb la dreta o amb l’esquerra; busques la solució més ràpida en cada situació.

Quina felicitació o comentari d’un rival li ha fet més il·lusió després d’un gol o un ‘hat trick’?

Recordo justament, en el partit contra el Reial Madrid (2007), quan es va acabar va venir Raúl i em va felicitar. Em va dir unes paraules, i en aquell moment per a mi va ser molt bonic, pel que significava Raúl, pel que he comentat que significava aquell partit, i la veritat és que això em va quedar.

No està tenint gaire sort amb els penals. Pot ser que sigui l’altra cara de la moneda del ‘hat-trick’? Quan falla li fa molta ràbia? Com es desfoga?

Sí, moltíssima ràbia. Em passa que m’ha tocat llançar molts penals, perquè tant aquí, al Barça, com a la selecció argentina sóc l’encarregat de llançar-los, i els porters cada vegada t’estudien i et coneixen més. És veritat que diuen que un penal ben llançat és molt difícil d’aturar, però ara és més complicat a l’hora de llançar un penal. Són coses del futbol, però sí que és veritat que em quedo molt malament quan el fallo, com quan va passar contra el City, que el gol ens donava un avantatge molt important i pràcticament els ho posàvem molt difícil.

L’important és girar full ràpid? Que això no l’afecti en el pròxim partit o en el pròxim penal?

Sí, com tot el que passa en un partit. Tenim la sort que cada tres dies hi ha una revenja i no et pots quedar pensant en el que va passar ni lamentant-te.

A vegades és sorprenent com pot controlar tant dins del camp, amb les pulsacions a 180 per minut... És una qüestió de caràcter o ha de fer esforços per no saltar més? O és qüestió d’educació?

Crec que això és el caràcter de cadascú. Cadascú reacciona dins del camp d’una manera determinada. A mi també m’ha tocat viure moments en els quals m’he escalfat i he reaccionat malament, però són moments en què no penses el que fas.

Faig signar la pilota d'un 'hat-trick' com a reconeixement per a tot l'equip. Sense els companys, no ho hauria aconseguit

Té 27 anys, és una persona adulta i està en la seva plenitud com a futbolista. Aquell xaval que va arribar a la Masia amb 13 anys s’ha convertit en el millor jugador del món... Com es veu quan mira enrere?

En l’aspecte esportiu no t’agafa per pensar i mirar enrere, perquè tot passa tan ràpid, hi ha tantes coses per jugar, sempre hi ha objectius nous i no miro enrere. Em passa més en la vida fora del camp, estant a casa amb la meva dona i ara amb el meu fill. Els dos ens coneixem des de petits i de vegades recordem coses que ens han passat i veiem com passa el temps, com anem creixent, com és la vida. En l’aspecte esportiu és més difícil i crec que fins que no acabi la meva carrera no podré parar i pensar en tot el que he fet.

El seu fill, Thiago, ja té dos anys. Vostè ja és un pare amb experiència. En què l’ha canviat la paternitat? L’ha ajudat a madurar? Això s’ha reflectit en algun aspecte del seu joc?

Canviar, m’ha canviat en tot; primer, el pensament. Primer hi és ell i després, tota la resta. M’ha canviat a l’hora de veure un partit, en el sentit que abans perdia o feia alguna cosa malament i no parlava amb ningú durant tres o quatre dies fins que em passava la bogeria. Ara perdo un partit, i arribo a casa i veig el meu fill i em passa tot. Tot i que la ràbia continua per dins, veure’l a ell m’ho canvia tot. Ser pare m’ha ajudat a créixer, crec que això és part del procés de maduració. M’ha ajudat a no tornar-me boig pel futbol i pensar que hi ha altres coses a la vida, també.

Darrerament es prodiga més a les xarxes socials, com si la seva felicitat a la vida personal l’impulsés a compartir...

Sí. També és que hi ha molta gent que està pendent de la meva vida tant dins com fora del camp. Si bé no m’agrada gaire mostrar el meu fill, la meva família o la meva dona, de tant en tant ho faig com un gest de complicitat a tota aquesta gent que està sempre al meu costat a les bones i a les males.

[[BOTOVERMELL::Consulta els deu anys++de Leo Messi al Barça::http://www.fcbarcelona.cat/timeline-interactiu-10-anys-del-debut-de-leo-messi::HOR::NF::NO-TRACKING::::::]]

Tornar a dalt