fcb.portal.reset.password

Martino i Ancelotti mai han perdut un superclàssic. Aquest dissabte en viuran un més

Gerardo Martino i Carlo Ancelotti viuran aquest dissabte el seu primer Barça-Madrid. Però no serà, ni de bon tros, el seu primer superclàssic. El tècnic blaugrana en va disputar quatre al Paraguai, i l’entrenador blanc, un total de set durant les seves etapes a Itàlia i França. Cap dels dos n'ha perdut cap.

Sense superclàssics a l’Argentina

El Tata va poder gaudir de la rivalitat entre el Newell’s Old Boys i el Rosario Central com a jugador, però mai com a tècnic. La temporada 2012/13, quan Martino dirigia el seu equip de tota la vida, el gran rival ciutadà del Newell’s jugava a la Primera B Nacional.

L’ara tècnic blaugrana sí que va viure des de la banqueta altres partits de gran rivalitat, com els duels amb el Platense contra l’Argentinos Júniors o amb el Colón contra l’Unión. Sigui com sigui, cap d’aquests és considerat com el gran superclàssic del país, propietat del River Plate i el Boca Júniors.

Invicte al Paraguai

Cal remuntar-se fins al 2004 per trobar els únics clàssics de veritat de Martino com a entrenador. Són els que va viure des de la banqueta del Cerro Porteño, que va assolir dos empats a un gol contra l'Olimpia en l’Apertura del 2004. En el Clausura els dos Clàssics serien per als del Tata, que guanyarien per 3-1 a casa i per 0-1 a domicili. Aquell curs, el Cerro Porteño guanyaria l’Apertura, el Clausura i es convertiria en campió paraguaià.

Tres victòries i un empat a Itàlia

Carlo Ancelotti tampoc viuria un superclàssic com a jugador. Futbolista del Parma, el Roma i l’AC Milan, mai disputaria un Inter-Juventus, el partit de la màxima rivalitat a Itàlia. En canvi, sí que ho faria com a entrenador. Del 1999 al 2001 Ancelotti participaria en un total de quatre clàssics a la Serie A, amb un balanç de tres victòries (1-0 i 1-2 a la temporada 1999/00 i 3-1 a la temporada 2000/01) i un únic empat (2-2 a la temporada 2000/01).

Fiable a França

Sense clàssics com a entrenador a l’AC Milan i al Chelsea (a Anglaterra el gran clàssic és propietat del Liverpool i el Manchester United), Ancelotti hauria d’esperar més de deu anys per viure’n un de nou. Seria a França, com a tècnic del PSG, on aterraria al gener del 2012. Aquell curs superaria l’Olympique de Marsella per 2-1. La temporada següent signaria un empat a camp rival gràcies a dos gols d’Ibrahimovic (2-2) i una nova victòria al Parc dels Prínceps (2-0).

Aquest dissabte, al Camp Nou, un empat allargaria la ratxa de tots dos tècnics en els clàssics. Una victòria culer o blanca, en canvi, acabaria amb el bon balanç d’un dels dos.

Tornar a dalt