fcb.portal.reset.password

Puyol celebra el seu gol al Bernabéu el dia del 2-6 / FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB

Carles Puyol és el cor del FC Barcelona. El capità, que aquest dimarts ha signat el contracte que el vincula amb el Club fins a l’any 2016, afronta actualment la seva catorzena temporada al primer equip. Repassem ara deu dels moments que han marcat la seva estada al Barça.

2 d’octubre del 1999. És el dia en què Louis van Gaal el fa debutar amb el primer equip. L’estrena es produeix a Valladolid, en un partit de Lliga en què substitueix Simao a la segona part. Aquell curs jugaria un total de 37 compromisos sota les seves ordres.

21 d’octubre del 2000. Amb tan sols 22 anys, Llorenç Serra Ferrer li encarrega un marcatge a l’home a Luis Figo el dia que aquest torna al Camp Nou com a jugador del Reial Madrid. El seu partit és colossal i el Barça guanya 2-0.

11 de novembre del 2001. El seu primer gol, com el seu debut, va lligat al Valladolid. Contra els de Pucela Puyol culmina una internada per banda dreta –durant els primers anys va jugar de lateral- i una paret amb Saviola per fer el seu primer gol amb el Barça. És el 2-0 contra un Valladolid que acabaria perdent per 4-0.

23 d’octubre del 2002. La seva llegenda s’engrandeix en nits com aquesta, en què salva un gol rival desviant la pilota amb l’escut. Amb el cor. Aquell dia, el Barça tomba 1-0 el Lokomotiv de Moscou a la Lliga de Campions.

14 de maig del 2005. Els cinc primers anys de Puyol al Barça van ser difícils. I és que el ‘5’ blaugrana no va aixecar un sol títol amb el primer equip fins al curs 2004/05, curiosament la seva primera temporada com a capità. El 14 de maig, a Llevant, el Barça empata 1-1 i aixeca la primera Lliga amb Frank Rijkaard a la banqueta. És el seu primer títol.

17 de maig del 2006. Com Alexanko 14 anys abans, Carles Puyol és l’encarregat d’aixecar la segona Lliga de Campions de la història culer. La nit és rodona: remuntada i victòria per 2-1 contra l’Arsenal sota l’èpica pluja de París. Puyol ja és història.

Carles Puyol és l’encarregat d’aixecar la segona Lliga de Campions

2 de maig del 2009. Puyol difícilment haurà disputat un partit més complet que aquell 2-6 que l’equip va signar al Santiago Bernabéu contra l’etern rival. Va fer l’1-2 que capgirava l’avantatge local i va celebrar-ho traient-se el braçalet i petonejant-lo davant els ulls de tot el món.

19 de desembre del 2009. El millor Barça de tots els temps tanca un 2009 inoblidable amb el primer Mundial de Clubs de la història del Club. Com en els grans dies, Puyol és titular i és l’home que aixeca el títol a Abu Dhabi.

28 de maig del 2011. Recuperat novament en un temps rècord, Puyol arriba a disputar els últims minuts de la final de la Lliga de Campions al nou Wembley. És la tercera que guanya, en un dia que serà recordat pel seu gest de deixar aixecar el trofeu a Éric Abidal, que havia patit un tumor al fetge mesos abans.

18 de gener del 2012. Puyol mai s’ha caracteritzat pels seus gols. En 573 partits al primer equip només n’ha fet 16, però sempre molt ben triats. D’aquests 16, fins a dos han arribat al Santiago Bernabéu, el segon dels quals ara fa un any, en l’anada dels quarts de final de la Copa del Rei. L’equip va guanyar 1-2, amb un segon gol d’Abidal.

Tornar a dalt