fcb.portal.reset.password

Adriano, celebrant el seu gol contra el València / FOTO: ARXIU FCB

Fitxat per desenvolupar principalment les tasques a qualsevol de les tres posicions de la banda esquerra (lateral, interior o extrem), Adriano Correia ha vist com des del 2010 ha hagut d’ocupar fins a tres llocs més al primer equip del FC Barcelona: la de lateral i extrem dret i la de central. L’última va desenvolupar-la per primer cop diumenge passat al Clàssic, en un repte que va resoldre amb nota alta.

Ambidextre i amb velocitat

La polivalència d’Adriano va ser una de les raons per les quals es va incorporar el brasiler l’estiu del 2010, en el que va ser el primer fitxatge de Sandro Rosell com a president. Ambidextre, se sabia que era un futbolista capaç d’ocupar les posicions de lateral, interior i extrem esquerre, així com la de lateral dret. Tampoc va sorprendre veure’l a la posició d’extrem dret puntualment durant l’era Guardiola.

Però la seva presència a l’eix de la defensa contra el Madrid, fent de parella de Mascherano, va ser una autèntica sorpresa. Tito va argumentar-la per “la seva velocitat”, decisiva per aturar els Benzema, Di María, Ronaldo i companyia. El millor de tot: sempre ha rendit a gran nivell.

Gabri i Luis Enrique: precedents semblants

El seu és un exemple de polivalència. Com en el seu dia van ser-ho Gabri i Luis Enrique. El de Sallent va exercir de lateral i d’interior a totes dues bandes, mentre que l’asturià va arribar a ocupar pràcticament totes les posicions del camp. Només li va faltar fer de porter i de central.

La cinquena reconversió com a central

El cas d’Adriano no és nou en els darrers anys. Des de l’arribada de Guardiola, fins a quatre jugadors més han dut a terme la reconversió a centrals sense haver-ho estat mai abans. Touré Yaya, Mascherano, Busquets i Abidal van seguir el mateix camí que Adriano va completar diumenge. Sempre, tots, han estat a l’altura de les circumstàncies.


Tornar a dalt