fcb.portal.reset.password

Alegria per un gol contra el Milan. FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB.

La tornada dels quarts de la Champions 2011/12 quedarà gravada com una més de les nits màgiques europees del barcelonisme. En un duel molt ric tàcticament i d’intensitat màxima, el conjunt blaugrana ha eliminat amb bon futbol, ambició i superioritat el Milan i s’ha classificat per a les semifinals. Per cinquena vegada seguida. Un rècord perpetrat amb tres gols que haurien pogut ser uns quants més d’haver estat més contundents de cara porta els de Pep Guardiola, un equip de somni.

Gol aviat, objectiu complert

Ja s'havien mostrat les cartes des del partit del Giuseppe Meazza. Era previsible que el Milan no renunciaria al plantejament conservador que a l’anada li va valer el 0-0, mentre que el Barça sortiria a l’atac. Com sempre, o més. Perquè fins ara era un fet inaudit que Guardiola dissenyés una defensa de tres en una eliminatòria de Champions. Així ha estat contra els italians, amb Alves i Cuenca (la sorpresa) d’extrems.

L’equip, encoratjat per un Camp Nou espectacular, ha engegat a tota màquina. Messi n’ha tingut dues en els sis primers minuts i a la tercera l’han caçat dins l’àrea. Ell mateix transformaria el penal. Al minut 10, la feina estava ben encarrilada.

Empat milanista i reacció immediata

L’1-0 aportava tranquil·litat al Barça. Jugava concentrat i s’arreplegava bé en bloc, amb un Busquets gegant. El Milan, per la seva banda, estava pràcticament dividit en dos: els davanters (Robinho, Boateng i Ibrahimovic) i els defensors (la resta). Al minut 32, Ibra ha trobat espais i ha cedit a l’entrada de Nocerino, que ha batut Valdés amb un xut creuat. Una autèntica gerra d’aigua freda en la primera arribada milanista. Efectivitat màxima dels homes d’Allegri, que tot seguit han endarrerit files.

El Barça seguia a la seva i ha rebut un segon penal a favor per una agafada per la samarreta a Busquets. Una acció molt protestada pels visitants. Messi tornaria a superar Abbiati des dels 11 metres, per tercer cop en la present edició de la Champions. Amb tot, la partida d’escacs de les banquetes seguia: ara era Guardiola qui modificava el dibuix, optant pel 4-3-3. No hi havia treva.

Iniesta infon la calma i l’alegria

El vigent campió ha aparegut dominador a la represa i el Milan, amenaçador al contracop. Tot i això, ha estat en una contra capitanejada per Messi quan la pilota ha caigut a Iniesta i aquest ha marcat amb un toc de categoria. Els extrems despoblaven l’eix de la defensa transalpina, per on feien mal els catalans.

L’afició respirava. I animava i cantava, com en tot moment. Una mostra de la seva exemplaritat ha estat l’ovació que li ha dedicat a Seedorf en ser canviat (min 60). El Barça començava a gaudir al mateix temps que els transalpins, orgullosos i durs, feien una passa endavant gairebé a la desesperada (amb Pato vist i no vist). Les seves aproximacions eren sempre incòmodes.

En els darrers minuts, Thiago, que havia substituït Xavi, ha estat a prop de sentenciar amb una clara ocasió que s’ha perdut massa creuada (min 68). Poc més tard, Piqué s’ha retirat lesionat, encara que tot quedaria en una sobrecàrrega. No toleraria més ensurts l’equip. Adormiria el partit amb possessió i ofici. Seves han estat les últimes oportunitats -21 xuts a 3- abans del final, molt celebrat pel merescudíssim semifinalista. L’hegemonia culer no té fi i ara tocarà lluitar a les semifinals amb el Benfica o el Chelsea.

Tornar a dalt