El Femení A està fent història / ARXIU FCB

Els actuals equips blaugranes de futbol femení tenen al darrera una llarga història d’incomprensions i penúries causades per un context institucional i social que no entenia el desig de la dona de participar activament al mon del futbol, tradicionalment masculí.

El primer partit

El 25 de desembre 1970, gràcies a una iniciativa de la jugadora Imma Cabecerán, es va disputar al Camp Nou el primer partit del Barça femení, essent el rival la UE Centelles. L’entrenador va ser el llegendari exporter blaugrana Antoni Ramallets, que ocuparia el càrrec durant més d'un any. Tanmateix, aquell equip de noies barcelonistes, que no estava reconegut oficialment pel Club, no va poder lluir la samarreta blaugrana ni utilitzar el nom de FC Barcelona. L’onze que va jugar aquell dia de Nadal es va anomenar Selecció Ciutat de Barcelona i va portar samarreta blanca, pantaló blau i mitges blaugranes. Estava integrat per Mínguez, Gimeno, Gazulla, Vilaseca, Arnau, Jaques, Mayte, Cabecerán, Llansá, Estivill, Fernández, Ortiz, Pérez, Nieto, Ros i Comas.

Sense reconeixement federatiu

El febrer de 1971 la Selecció Ciutat de Barcelona va canviar el seu nom pel de Penya Femenina Barcelonista, rebent suport material i econòmic per part del FC Barcelona, encara que va continuar sense dependre orgànicament del Club. Amb tot, gràcies a aquest canvi aquelles futbolistes ja van poder portar la samarreta blaugrana, però sense lluir encara l’escut del Club. La primera presidenta de la PF Barcelonista va ser Maria Dinarés, l’activa vídua de Vicenç Piera, mític jugador del Barça dels anys vint. Durant aquell mes la PF Barcelonista va participar al seu primer Campionat amistós, el Trofeu Fuengirola, jugant el seus partits com a local al camp de Fabra i Coats, el terreny de joc de les categories inferiors blaugranes.

Posteriorment, al maig d’aquell mateix any, es va jugar el Primer Campionat oficiós de Catalunya de Futbol Femení, la Copa Pernod, fet que va provocar el permís per a lluir a la samarreta l'escut del Barça. Però aquells eren temps difícils. A banda de la general incomprensió que el futbol femení suscitava entre el públic masculí, s’ha d’unir el fet que aquesta modalitat no estava reconeguda per la Federació Espanyola i sobrevivia amb un únic suport oficial, el de “Educación y Descanso” organisme dependent de l’Organització Sindical de Falange Española. Amb l’arribada de la democràcia, la desaparició d’aquest organisme propi de la dictadura franquista va ser compensat a la temporada 1978/79 amb la protecció, per part del FC Barcelona, de la penya Femenina Barcelonista.

Campiones de la Copa de la Reina

La situació es va estabilitzar a l’octubre de 1980, quan el futbol femení es va integrar en la Federació Espanyola de Futbol. La primera Copa de la Reina es va disputar l’any 1983 i la primera Lliga de futbol femení la temporada 1988/89. El Club Femení Barcelona (nou nom de l’equip de les noies blaugranes) va arribar a la final de Copa el 1991, però va perdre davant l’Añorga KKE per 3-0. Per fi, el 26 de juny de 1994 es va conquerir la primera Copa de la Reina en derrotar a la final, disputada a Las Rozas, l’Oroquieta Villaverde de Madrid per 2-1.

Des de principis dels vuitanta la màxima responsable del futbol femení blaugrana era l'exjugadora Núria Llansà, que alhora era delegada a la Federació Catalana, mantenint els seus càrrecs fins l'any 2003.

De la integració al Club a l’actual època gloriosa

Finalment, el 26 de juny del 2002 el Club Femení Barcelona va passar a ser una secció més del Club, passant a ser anomenat FC Barcelona femení. Malgrat l’encomiable tasca de l’entrenadora Natalia Astrain (qui va dirigir l'equip el 2005 en l'anhelat ascens a la Superlliga) els primers anys d’aquesta nova etapa van ser complicats, però amb l’arribada de l’entrenador Xavi Llorens el 2006 el futbol femení barcelonista va iniciar una trajectòria ascendent que ha culminat en l’actual època daurada, amb un palmarès acumulat de quatre Lligues, quatre Copes de la Reina i sis Copes de Catalunya.

L'estiu del 2015, el futbol femení blaugrana va fer una passa més amb la professsionalització del primer equip. Consagrat com un referent a nivell estatal, el Barça té l'objectiu a mitjà termini de convertir-se en un aspirant a ser campió d'Europa.