De Londres al cel: onze anys del gol d’Iniesta a Stamford Bridge
Kaiserslautern i Londres, 18 anys de diferència i un mateix destí: la glòria europea. Cada 6 de maig des de l’any 2009 el barcelonisme recorda amb emoció com un jove jugador de Fuentealbilla anomenat Andrés Iniesta entrava en els llibres d’història blaugrana gràcies una rematada inapel·lable, amb l’exterior del peu dret, que feia que el Barça es classifiqués in extremis -minut 93- per la final de la Champions a l’Estadi Olímpic de Roma.
El gol de José Mari Bakero a Kaiserslautern obria un dels cicles més gloriosos del barcelonisme, el del Dream Team de Johan Cruyff, i el d’Iniesta a Stamford Bridge contra el Chelsea feia precisament el mateix amb el Barça del triplet. Dues dianes de llegenda plenes de paral·lelismes. Les dues, per cert, van culminar amb dues noves Lligues de Campions per les vitrines del Camp Nou.
Tal dia com avui ara fa 11 anys, el Barça, aleshores dirigit per Pep Guardiola, es jugava a Londres el bitllet per disputar la sisena final europea de la història del Club. Ho feia amb un 0 a 0 de l’anada a l’Estadi i només quatre dies després de signar l’exhibició del 2-6 davant el Reial Madrid al Santiago Bernabéu. Tanmateix, tot i la injecció de moral que va suposar deixar gairebé sentenciada la Lliga a l’estadi blanc, les coses no van començar precisament bé a Stamford Bridge.
Un desenllaç a l’èpica
El migcampista ghanès del Chelsea Michael Essien va inaugurar el marcador amb una canonada imparable quan només s’havien disputat nou minuts de partit. En aquell moment, tocava remar per aconseguir, almenys, un gol per classificar l’equip per la final. L’expulsió d’Éric Abidal al minut 66 va complicar encara més les opcions d’un conjunt blaugrana que no sabia que gairebé mitja hora més tard protagonitzaria un dels capítols més gloriosos de la seva història. Era el minut 93 de partit quan una centrada de Dani Alves va acabar, després d’una sèrie de refusos, als peus de Leo Messi. L’argentí, sense pensar-ho dues vegades, va assistir Iniesta al balcó de l’àrea i el 8 blaugrana va rematar “amb tota l’ànima” -tal com ell mateix va reconèixer posteriorment- per perforar la porteria blue i enviar el Barça directament a Roma, on l’equip va poder aixecar la seva tercera Lliga de Campions. Un Iniesta que fa uns dies va atendre els mitjans del Club en una entrevista a Youtube.
El que popularment s’ha acabat coneixent com l’Iniestazo, no només és recordat pel mateix gol, sinó que l’excepcionalitat del moment i el fet que es produís tan a prop del xiulet final va servir per poder veure altres imatges que tots els culers encara tenen a les seves retines. Moments de passió desfermada com la cursa entre Pep Guardiola i José Manuel Pinto a la zona de les banquetes, la bogeria a la llotja amb un Carles Puyol que no va poder jugar per acumulació de targetes, o també l’eufòria d’un Iniesta que després de marcar es va treure la samarreta i ho va anar a celebrar amb la parròquia blaugrana que hi havia congregada a l’estadi londinenc.
29 títols des del gol d’Iniesta
El gol d’Iniesta a Stamford Bridge simbolitza l’inici victoriós d’una generació estel·lar que aquella temporada 2008/09 va aconseguir el primer triplet del Club i que, des d’aleshores, va iniciar un cicle dominador que encara té vigència a dia d’avui. Des d’aquell 6 de maig de 2009, el Barça ha aixecat 29 títols en onze temporades, unes xifres que posen en relleu la superioritat blaugrana en l’última dècada i entre les quals destaca un segon triplet, l’aconseguit l’any 2015 pel Barça dirigit per Luis Enrique. Un altre gran capítol que no s’entendria sense aquell gol d’Andrés Iniesta a Londres ara fa 11 anys.