fcb.portal.reset.password
Víctor Sada, en un partit contra el Manresa

Víctor Sada, en un partit amb el Barça / FOTO: ARXIU FCB

Pocs jugadors a la història del Barça han guanyat tants títols defensant la samarreta blaugrana com a membres del primer equip. Malgrat dir adéu al club de la seva vida, Víctor Sada Remisa (Badalona, 8 de març del 1984), oficialment ja jugador del Mora Banc Andorra, nou equip ACB, pot abandonar l’entitat blaugrana orgullós de la seva trajectòria, ja que des de la temporada 2005/06 ha guanyat 13 títols, 19 sumant les sis Lligues catalanes aconseguides. I ho ha fet en dos períodes. El segon, el del seu retorn després de guanyar en experiència a Girona, ha coincidit amb un dels de més èxit de la secció.

Un palmarès brillant

En els últims anys Sada ha sumat una Eurolliga (2010), quatre Lligues ACB (2009, 2011, 2012 i 2014), tres Copes del Rei (2010, 2011 i 2013), tres Supercopes ACB (2010, 2011 i 2012) i cinc Lligues Catalanes (2010, 2011, 2012, 2013 i 2014). A tots aquests títols s'hi ha de sumar el de la Lliga ACB del 2004 i el de la Supercopa ACB i la Lliga Catalana del 2005, tots tres corresponents a la seva primera etapa al Barça. Uns números envejables per a un jugador que va arribar amb 11 anys, però que va haver de marxar per desenvolupar el seu joc i tenir l’oportunitat de tornar a casa i assentar-se.

Emigrar per créixer

Els seus primers anys a l’elit del basquetbol van estar estretament lligats a l’entrenador Svetislav Pesic. El serbi va ser el primer a confiar en Sada i, el 16 d’octubre del 2003, li va donar l’oportunitat de debutar amb el primer equip blaugrana, després de deu anys jugant a les categories inferiors del Club. Com que la seva joventut va dificultar-ne la consolidació, el 2006 va haver de buscar noves experiències. Així doncs, de nou amb Pesic, va fitxar per l’Akasvayu Girona.

Van ser dos anys per confirmar la seva condició de protagonista. Tot i ser un jugador de tall defensiu, a Girona va perfeccionar la seva direcció de joc i la seva visió a l’hora d’assistir els companys. Es va convertir en un base atípic, gran rebotejador, però alhora capaç de portar les regnes de l’equip. De fet, va liderar el Girona, juntament amb Marc Gasol, cap a la conquesta de la FIBA Eurocup davant l’Azovmash ucraïnès (79-72). Només l’equip de la seva ciutat, el Joventut de Badalona, el va privar de fer més gran el seu èxit, ja que el 2008 va caure a la final de la ULEB a Torí i a quarts de final del play-off de la Lliga ACB.

El retorn d’un jugador contrastat

Les seves temporades a l’Akasvayu van fer que Xavi Pascual el portés, de nou, al Barça. Durant els primers anys del seu retorn va ser un home indispensable, gràcies a la seva bona tasca defensiva. De fet, va brillar a la final de l’Eurolliga del 2010 contra l’Olympiacos. Sada va anotar tres punts, va repartir tres assistències, va ajudar en tasques defensives i va donar una lliçó de joc en equip. De fet, les seves actuacions el van portar a la selecció espanyola, en què va aconseguir una medalla d’or a l’Eurobasket de Lituània 2011 i una medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres 2012.

A partir de la temporada 2011/12 va compartir direcció de joc amb Marcelinho Huertas al Barça, i en les últimes temporades el base català ha anat perdent protagonisme. Tot i així, han estat molts anys a l’Entitat i el de Badalona, a part d’acomiadar-se amb una nova Lliga ACB, diu adéu amb una dada brillant: és el setè jugador amb més minuts jugats a la història de la secció.

Tornar a dalt