Aitana Bonmatí: "És un orgull portar l’escut del Barça arreu del món"

Aitana Bonmatí ja és a casa. Amb els seus, després d’uns dies intensos i plens de reconeixements, en què es va coronar a París com la millor jugadora del món. Amb la Pilota d’Or a la mà, i directament des de l’aeroport procedent de Suïssa, aquest dimecres la migcampista catalana va viatjar cap a Sant Pere de Ribes, la seva localitat natal. Allà l’esperava el mural que el FC Barcelona li ha fet per homenatjar-la, així com els veïns i les veïnes que la volien felicitar personalment.

En aquest emplaçament, Aitana va atendre els mitjans oficials del Club per tal de repassar les seves sensacions després d’una nit màgica. Explica que “encara no ho ha pogut pair” i que “no soc conscient de tot el que he viscut”. També parla del Barça, de la seva aposta pel futbol femení i de l’agraïment per “donar-nos l’oportunitat de ser futbolistes professionals”, així com dels propers reptes.

Primer de tot, Aitana, la pregunta és obligada ja que estem just davant del teu mural. T’agrada?

Molt i molt. No l'havia vist en persona fins ara i és un mural preciós. L’havia vist a través de les xarxes socials i em va semblar magnífic, però ara així, vist en directe, m’ha semblat encara millor, més gran i maco. FERT.ONE és un gran artista. 

En el mural, et podem veure amb la Pilota d’Or i una Aitana petita. Si poguessis anar al passat, què li diries ara?

Moltes coses, sens dubte. La imatge del mural és molt bonica i simbòlica, perquè representa el que era abans i en el que m’he convertit ara. El temps ha passat, jo soc la mateixa, però he aconseguit moltes coses. Sempre m’he considerat una persona ambiciosa i sí que és cert que quan era petita tenia poca paciència. Així que potser li diria que està molt bé tenir ambició, ganes de millorar o de ser la millor, però que potser hauria de tenir una mica més de paciència. I és que, per a qui treballa i sap esperar el seu moment, tot acaba arribant. I sobretot això, que la constància i l’exigència han valgut la pena i que tots els moments difícils que he passat m’han fet millor perquè m’han fet veure que queda camí per recórrer i que al final tot pot capgirar-se.  

També veiem el simbolisme de la Masia. Què ha significat per a tu? 

Per a mi és un orgull aconseguir aquest trofeu de la mà del Barça. Al final són 12 anys que han passat molt ràpid. Ara mateix no soc conscient que porti tant de temps a la casa. Recordo quan vaig començar en categoria cadet, amb 13 anys, i ara en tinc 25. Hem guanyat un munt de coses: dues Champions, bastantes Lligues, Copes, Supercopes,... i a nivell individual també he crescut molt. Per tant, per a mi és un orgull formar part de la Masia i que se'm reconegui com a una jugadora que ha passat per les categories inferiors del Barça i que ha crescut juntament amb el Club.  

Respecte el creixement del futbol femení dins del Club, l’aposta del Barça no era fàcil en el seu moment, però s’ha demostrat ser necessària. 

Sí, se’ns dubte. El Barça ha estat un club pioner i ara és una referència mundial. Els hi agraeixo al 100%. Quan diem que és ‘Més que un Club’, és per coses com aquestes. El Barça intenta incloure a tothom, com per exemple també a l’equip Genuine, i a nosaltres ens ha ajudat a fer-nos grans i ens ha donat l'oportunitat de ser futbolistes professionals. I crec que, amb la nostra professionalitat, hem respòs. Totes hem lluitat per aquest escut i seguim lluitant com si no hi hagués demà. És un orgull portar aquest escut arreu del món.

Jugar a l’Spotify Camp Nou, o ara a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, és un exemple d’aquesta aposta?

Sí, exacte. Segurament les vegades que he pogut jugar a l’Spotify Camp Nou han estat els dies més importants de la meva vida. Han estat moments únics, perquè vam tenir tot l'Estadi ple i vam complir un somni. Ara tindrem l’oportunitat també de jugar a Montjuïc perquè l’Spotify Camp Nou està en obres, però segur que serà un gran dia. Hem tingut sempre una sintonia molt bona entre jugadores i afició i penso que ens han ajudat a guanyar. Però no oblidem tampoc el Johan Cruyff, que és el nostre fortí. No hem perdut cap partit a casa encara i sempre estem molt agraïdes a l'afició que ve per ajudar-nos i animar-nos.

Acabes d’anomenar el Johan Cruyff, on podràs entregar aquesta Pilota d’Or aquest cap de setmana. Tens ganes ja de retrobar-te amb els culers?

Sí, em fa molta il·lusió portar-la a casa. He guanyat aquest premi en un context de selecció i ja tenia ganes de tornar per compartir-la amb els de sempre, tant aquí al poble, a Sant Pere de Ribes, com amb el Barça, que és qui m'ha vist créixer.  

Has pogut veure les imatges de la gala? 

La veritat és que ha passat tot molt ràpid. A més, he tingut un partit de la selecció pel mig i he dormit molt poc. He rebut moltes felicitacions i no he pogut mirar gaire res.

Ho has pogut pair? 

No, encara no. I no sé si ho pairé. No sé quant de temps necessitaré perquè tot això és molt gran. No soc conscient.

Has rebut alguna felicitació que t’ha fet especial il·lusió? 

Realment moltes. No m'agradaria deixar-me’n cap. Però sí que és cert que és maco que els teus ídols de la infantesa, com Xavi, Iniesta o Puyol, et felicitin. 

I resulta que ara ets tu la referència. Imagino que ha de ser molt maco poder pensar que les nenes que ara comencen a jugar a futbol, fins i tot els nens, et tenen com a ídol.

Sí, és una cosa que m'enorgulleix molt. I també parlo més enllà del que fem als terrenys de joc, perquè crec que és molt important el que fem a fora. Per a mi és gratificant veure tanta gent que et segueix i que t’admira, siguin nenes, nens o adults. És molt maco. 

Pot semblar només una gala o una simple foto amb Leo Messi, però com d’important és per a la igualtat aquest tipus de premis? 

Molt. La Pilota d’Or femenina no fa tants anys que existeix i és un premi nou, especialment si es compara amb el dels jugadors homes. Però està bé que ja es comenci a incloure aquest tipus de premis per generar la igualtat i per donar la mateixa importància tant al futbol masculí com al femení.

Fa 3 anys que una jugadora del Barça s’emporta aquest premi. Quina creus que ha estat la clau d’aquest èxit?

Doncs el gran treball col·lectiu que fem. Portem 3 anys arribant a la final de la Champions, que és molt complicat, i n’hem guanyat dues. Al final, si l'equip guanya després arriben els premis individuals. Però tot això ve després de molt d'esforç, de molta ambició, de molta feina com a equip. Fa un anys nosaltres teníem el talent, però ara tenim un equip que ens ajuda a guanyar. Aquesta mentalitat és molt forta i sempre que comencem la temporada sabem quins són els nostres objectius i el perquè treballem i entrenem cada dia. Això és molt important. Les millores físiques que hem obtingut en els últims anys també, clar. I és que al final no et pots quedar només amb una cosa pel que fa a l'èxit. Has d'estar molt atent a la teva feina i ser millor cada dia. I quan tu ets al costat de jugadores amb aquest nivell, creixes i et fas millor també.

Després de tot això... ara què, Aitana?

Bona pregunta. Tinc molta sort. He pogut aconseguir molts èxits a nivell col·lectiu i individual. Però el dia que deixi de ser ambiciosa potser és moment de deixar el futbol. Continuo tenint aquestes ganes de millorar i guanyar i, afortunadament, al Barça totes tenim la mateixa mentalitat. Això ens fa ser un equip guanyador i competitiu.