Ansu Fati i Carles Pérez: generació Z

Ansu Fati i Carles Pérez: generació Z

La irrupció de Carles Pérez i Ansu Fati, els dos últims del planter que brillen sota les ordres d'Ernesto Valverde, vista per quatre dels tècnics que han tingut al futbol formatiu

Diuen que d’un gran mal en surt un gran bé. Quan durant aquest passat estiu es van conèixer les lesions de Leo Messi, Luis Suárez i Ousmane Dembélé la major part de l’afició culer es va posar les mans al cap, preocupada pel fet de no disposar del trident ofensiu habitual del curs passat. A la Masia, en canvi, respiraven tranquils.

Sabien que les lesions dels tres atacants presentava una enorme oportunitat per a dos joves futbolistes que, fins aquell punt, havien despuntat a les categories inferiors: Carles Pérez i Ansu Fati.

Ansu Fati i Carles Pérez, durant la temporada 2012/13.

Uns mesos més tard, aquella oportunitat s’ha convertit en realitat. Des d’aquelles inoportunes lesions, en Carles s'ha estrenat amb gol en els seus debuts com a titular a la Lliga (Betis) i a la Champions (Inter) i ha signat un nou contracte, mentre que l’Ansu -també ha signat un nou contracte- ha fet miques tot un seguit de rècords de precocitat que semblaven impossible de batre. L'últim, aquest dimarts a Milà, quan Ansu Fati es convertia en el golejador més jove de la Champions League.

Lògicament era impensable preveure una doble irrupció d’aquest abast. Franc Artiga, nou tècnic del Juvenil A, que els ha tingut tots dos sota les seves ordres, era un dels més optimistes: “Creia que tindrien la seva oportunitat amb el primer equip i no em sorprèn que hi hagin arribat, sinó més aviat que hagin demostrat un rendiment tan elevat des de l’inici”.

Ansu Fati: paciència i inconformisme

La d’Ansu Fati (Guinea-Bissau, 31 d’octubre del 2002) és la història d’un nen humil, pacient i inconformista. Tot i fitxar pel Barça l’any 2012, amb tan sols 10 anys, no va poder estrenar-se amb l’Aleví A fins una temporada més tard. Va haver d’armar-se de paciència i jugar en un equip no federat, el Peloteros FC andalús. “Venia puntualment a jugar amistosos i tornejos. Recordo que després d’un partit tornava amb l’AVE a Sevilla, on l’esperava la seva família, i durant el trajecte va enviar-me un SMS disculpant-se per com havia jugat i prometent fer-ho millor la propera vegada. Encara guardo el missatge. Només tenia 10 anys!”, explica Marc Serra, tècnic de l’Aleví A i primer entrenador de l’Ansu al futbol base.

Ansu Fati i Carles Pérez, durant la temporada 2015/16.

És inconformista i autoexigent, com també assegura el Marcel Sans, nou segon assistent del Juvenil A i que també el va dirigir a l’Infantil B. “Al Juvenil B va encadenar una sèrie de 3 o 4 penals fallats i li vam suggerir deixar de llançar-los durant un temps. S’hi va negar fins que va marcar”, recorda. “Era dels que més preguntaven, tenia una enorme voluntat d’aprenentatge”, afegeix.

L’estil actual d’Ansu és el mateix que el dels seus inicis, però evolucionat. “Ja a l’Aleví A era un jugador diferent, capaç de fer coses no habituals en els nanos de la seva edat. Si podia inventar, inventava. Li agradava més fer-ho bonic que efectiu, un tret que els entrenadors hem intentat corregir perquè conciliï totes dues coses, però sense tallar-li mai la creativitat”, detalla Serra.

Ansu Fati i Carles Pérez, durant la temporada 2016/17.

Artiga explica el rol que tenia als equips formatius: “Als entrenadors ens agradava reproduir la posició de fals 9 de Messi i podíem fer-ho amb ell, perquè baixava molt, es ficava entre els interiors i aportava arribada”.

No es pot parlar de la seva trajectòria sense comentar la greu lesió patida a la tíbia i el peroné a finals del 2015. El mateix Artiga va dirigir-lo al Cadet A un cop superada: “Quan un noi de 13 anys té una lesió així, el procés de recuperació és duríssim. Alhora, però, et fa més fort. Ara està obsessionat amb la salut: fa treballs preventius al gimnàs, es cuida fora dels terrenys de joc i escolta el seu cos”.

Carles Pérez: habilitat i maduresa

Un pèl diferent és la història de Carles Pérez (Granollers, 16 de febrer del 1998), que s’incorpora al Cadet B de Franc Artiga procedent de l’Espanyol. “Havia demanat incorporar-lo del seu Infantil A. Teníem algun dubte fins que va venir l’Espanyol i ens va guanyar amb dos golassos seus”, recorda Artiga. Fora dubtes.

L’ara tècnic del Juvenil A explica la seva evolució: “Deien que era el típic jugador que sempre feia el mateix, que conduïa sempre de fora cap a dins... El que cal en aquests casos és treure punta a aquesta habilitat i afegir-hi altres coses. L’hem ajudat a saber triar millor què cal fer en cada cas”. Continua així: “Ha millorat especialment sense pilota. Va molt bé a l’espai, es mou entre línies i també ha fet un salt qualitatiu en l’aspecte defensiu”.

Ansu Fati i Carles Pérez, durant la temporada 2018/19.

Francesc Xavier Garcia Pimienta, actual tècnic del B i entrenador d'en Carles també durant la seva etapa al Juvenil A, ressalta la maduresa assolida. “Els seus tres anys al Barça B li han anat molt bé, l’han fet madurar. Especialment difícil va ser l’any a Segona A, quan no té gaires minuts”, recorda el tècnic, que aquell mateix curs aixeca la UEFA Youth League amb el Juvenil A, amb en Carles com a peça clau. “Ha sabut esperar el seu moment i ha refusat ofertes importants. L’any passat ja va fer-ho molt bé”, explica Pimienta.

Talentosos i inconformistes per naturalesa, Carles Pérez i Ansu Fati representen millor que ningú la generació Z, aquella que emmarca les persones nascudes entre finals dels 90 i principis de segle. Són present i futur.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut