El Barça dona a conèixer el Fons Josep Samitier amb motiu del 50è aniversari de la mort de la llegenda blaugrana
Aquest 4 de maig es compleixen 50 anys de la mort de Josep Samitier, una llegenda blaugrana, i amb motiu d’aquesta efemèride, el Club vol donar a conèixer algunes de les imatges antigues, moltes inèdites, procedents del Fons Samitier, custodiat pel Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona. Aquest Fons consta de 1.022 fotos personals que Josep Samitier havia acumulat al llarg de la seva vida, tant de temàtica esportiva com de la més estrictament familiar, i va arribar al Club al 2002 en una maleta que va portar Joan Rovira, qui fos secretari de l’Agrupació d’Antics Jugadors del FC Barcelona, que la va lliurar en nom de la vídua de Samitier, Valentina Soler. El Club publica a la seva web un recull d’aquestes fotografies procedents d’aquest fons de gran valor històric. En la galeria gràfica es poden veure imatges de Samitier en la seva vessant més lligada al futbol, així com d’altres escenes de caire més personal i familiar.
La memòria històrica blaugrana li reserva a Josep Samitier un lloc com un dels jugadors més transcendentals del FC Barcelona. No en va, Josep Samitier i Vilalta va ser el líder indiscutible d’aquell llegendari Barça de la primera Edat d'Or dels anys vint, un equip de somni que durant tota una dècada va ostentar la supremacia del futbol estatal amb cinc Campionats d’Espanya i la primera edició de la Lliga, disputada l’any 1929. Aquell Barça va tenir la immensa sort de comptar en els seus rengles amb Samitier, el millor davanter europeu del seu temps, el més imprevisible i el més genial.
Debut com a blaugrana al 1919
Nascut a Barcelona, al cèntric carrer del Comte d’Urgell l’1 de febrer del 1902, en Pep Samitier va jugar des dels onze als disset anys al club Internacional, on va enlluernar als tècnics del FC Barcelona, que van decidir el seu fitxatge, ja a les acaballes de la temporada 1918-1919. En aquells temps d’amateurisme i amor sincer als colors, Samitier va rebre del Club per la seva contractació un rellotge amb esfera lluminosa. Amb ell va ingressar al Barça el seu gran amic Ricard Zamora, que després seria gran rival al RCD Espanyol. Ambdós van debutar amb el FC Barcelona el 31 de maig del 1919 en un partit amistós entre els blaugranes i una selecció de jugadors pertanyents als països guanyadors de la Primera Guerra Mundial.
A partir d’aquell dia va començar una època de glòria pel Barça. Les jugades de fantasia d’en Sami i els seus salts impossibles, unides a una increïble capacitat golejadora amb els dos peus i el cap, enlluernaren l’afecció barcelonista, que ben aviat el va convertir en el seu ídol. Així, ben aviat va ser anomenat de manera significativa com l’Home Llagosta o el Mag. Samitier, juntament amb noms tan mítics com Plattkó, Torralba, Sancho, Gràcia, Vinyals, Sagi, Piera, Alcántara i tants d’altres, va formar un equip tan fabulós que va possibilitar el primer esclat d’adhesió popular al fenomen del futbol, tant a Barcelona com a Catalunya. Com a conseqüència directa, l’aforament de 6.000 espectadors del camp del carrer Industria es va quedar petit, la qual cosa va portar a la construcció del nou estadi de Les Corts, amb capacitat per a 22.000 persones.
D’organitzador a davanter
Sota l’ègida de Samitier, el FC Barcelona va guanyar els Campionats de Catalunya 19-20, 20-21, 21-22, 23-24, 24-25, 25-26, 26-27, 27-28, 29-30, 30-31 i 31-32, els Campionats d’Espanya 19-20, 21-22, 24-25, 25-26 i 27-28 i la Lliga 28-29. Per bé que en un principi ocupava la posició d’organitzador del joc al mig camp, a partir del 1923 va esdevenir un sensacional davanter en punta, oferint uns guarismes impressionants: entre el 1919 i el 1932 va jugar amb el Barça un total de 232 partits oficials, marcant 184 gols, la qual cosa el fa el cinquè màxim golejador de la història del Club, només superat per Messi, César, Suárez i Kubala. La seva enorme categoria futbolística el va portar a la selecció espanyola amb només 18 anys, en ocasió dels Jocs Olímpics d’Anvers (1920). Va arribar a disputar 21 partits amb el combinat estatal.
Josep Samitier, una persona carismàtica, extravertida i cosmopolita, va comptar entre les seves amistats amb artistes de la talla de Salvador Dalí, Maurice Chevalier i Carlos Gardel, que l’any 1928 va arribar a dedicar-li un emotiu tango. Val a dir que durant aquells anys vint tota la ciutat comtal bullia de passió per aquest extraordinari jugador, la primera figura especialment mediàtica de la història del FC Barcelona.
Malauradament, degut a alguns problemes amb el president blaugrana Joan Coma, Sami va abandonar la disciplina barcelonista el 30 de desembre 1932 per tal de fitxar pel Reial Madrid, on va romandre fins el final de la temporada 1933-34. Després es va tornar a retrobar amb l’afecció barcelonista el 19 de gener del 1936, a l’estadi de Les Corts, en ocasió del seu partit de comiat i homenatge. Aleshores l’afecció l’havia perdonat totalment la seva etapa blanca i ell, de fet, durant aquells anys no havia abandonat mai la seva condició de soci blaugrana.
Exili a França
L’any 1936, un cop va esclatar la Guerra Civil espanyola, es va exiliar a França, on va jugar a l'OGC de Niça. Un cop retornat a casa (al 1943), va ser entrenador barcelonista entre els anys 1944 i 1947, guanyant la Lliga 44-45 i la Copa Eva Duarte del 1945. A partir del 1947 va ser secretari tècnic del Club, essent el responsable dels fitxatges de figures del calibre de Kubala, Villaverde, Eulogio Martínez, Evaristo i Di Stéfano, tot i que aquest darrer no hi va poder ingressar al Club per raons extra esportives. El 1959, a causa de les seves desavinences amb el tècnic barcelonista Helenio Herrera, Samitier va marxar al Reial Madrid per segon cop a la seva vida, aquesta vegada per tal d’exercir el mateix càrrec que tenia al Barça. Tornat a la disciplina barcelonista tres anys després, moriria a Barcelona el 4 de maig del 1972 al peu de canó, quan encara era el secretari tècnic barcelonista. Anys després, el 16 de setembre del 1993, gràcies als auspicis del Fòrum Samitier, es va donar el seu nom a un carrer dels voltants del Camp Nou, just al costat del Cementiri de les Corts on està enterrat.