fcb.portal.reset.password

Moltes adversitats ha hagut de superar Paulinho Bezerra per arribar al FC Barcelona. Des dels seus inicis, el futbolista brasiler no ha tingut un camí fàcil i ha hagut de picar molta pedra per ser on és actualment i tenir la vida que té. Una experiència vital de superació que el mateix futbolista, ja blaugrana, ha explicat en una entrevista en profunditat a Barça TV, amb motiu del seu recent fitxatge pel Club.

Paulinho no s’amaga i explica que no ha tingut una vida fàcil. Va jugar a futbol sala dels 5 als 12 anys, quan va fer el salt al futbol 11. “Vaig tenir una infància difícil, perquè els meus pares no tenien recursos per mantenir-nos. Vivíem en un lloc molt humil, així que vaig tenir uns inicis molt complicats. Per això, arribar al Barça és un triomf”, assegura un Paulinho que, malgrat tot, sempre ha tingut el suport familiar: “La meva mare sempre m’acompanyava al futbol. No teníem gaires recursos, però sempre em portava a entrenar i feia el que calgués per aconseguir-me el material necessari. Sempre li estaré agraït, perquè ha estat una part essencial en la meva carrera”.

Una primera experiència europea desagradable

No només va tenir una infància complicada, sinó també una adolescència i joventut. Especialment quan el 2006 va saltar a Europa, concretament a Lituània. Allà va viure un capítol molt desagradable que el va marcar: “Va ser una adaptació difícil, perquè tenia 16 anys i vaig deixar la família. A més vaig patir racisme i vaig preferir marxar. Quan el 2008 vaig tornar a casa procedent de Polònia, vaig comentar amb els meus pares que ja no volia jugar més a futbol”.

Un capítol fosc, però, que Paulinho va poder superar: “Vaig estar unes tres setmanes a casa, sense fer res. El meu club del Brasil, però, va contactar amb mi, i després de moltes converses i suport psicològic vaig tornar a jugar. Ho vaig fer, però, des de sota, a la 4a Divisió.

Un camí d’alts i baixos

A partir d’aquí, la carrera de Paulinho va començar a créixer. Primer va passar pel Bragantino, un club senzill de categoria inferior en el qual va tornar a ser feliç. Posteriorment, va anar al Corinthians, on va començar a guanyar títols i va viure “quatre anys espectaculars”. La seva etapa al Tottenham, que va acabar al final de la temporada 2014/15, no va ser del tot positiva, especialment en un segon curs en què no va tenir gaires minuts, però li va servir per decidir-se a provar el futbol xinès, on ha recuperat la confiança: “Futbolísticament el primer any va ser difícil, perquè tot era diferent, però em vaig adaptar i vaig tornar a ser jo. La meva família, a més, vivia tranquil·la i feliç”.

Per tot això, assegura que manté “un gran respecte i molta estima per la gent d’allà”. Precisament va ser al Guangzhou, el seu club de la Xina, quan va poder trobar-se per primera vegada a la vida amb el Barça. Va ser al Mundial de Clubs del 2015, a les semifinals. Ara, dos anys després, i després de moltes adversitats, ja forma part del primer equip del FC Barcelona.

Tornar a dalt