fcb.portal.reset.password

Wembley 92. Una jornada històrica que va canviar la història del Club. La primera Copa d’Europa blaugrana, el punt de partida dels èxits que vindrien. Perquè amb cinc Champions al palmarès, aquest dissabte ja fa 25 anys de la que ho va començar tot. El punt inicial i el moment exacte d’enlairament i que va posar fi a la decepció europea de Berna contra el Benfica (3-2) i a la infausta final de Sevilla (1986), en la que el Barça va perdre a la tanda de penals contra l’Steaua de Bucarest.

Tot plegat per iniciar un camí de títols, amb un joc reconegut arreu del món i una identitat pròpia. Ronald Koeman va ser l’heroi d’aquella final, amb el seu gol de falta al minut 111, però els noms d’aquell equip campió formen part d’un dels moments clau del Club. Zubizarreta, Nando, Ferrer, Koeman, Juan Carlos, Bakero, Julio Salinas (Goikoetxea), Stòitxkov, Laudrup, Guardiola (Alexanko) i Eusebio són els herois de la final que va marcar l'inici.

El camí cap a Londres

El transcurs del Barça cap a Wembley va ser llarg. Primer, va haver d’eliminar els equips alemanys del Hansa Rostock i el Kaiserlautern, aquest últim gràcies al miraculós gol de cap de Bakero pocs instants abans d’acabar el partit de tornada.

Però també després va haver de quedar líder de la lligueta de classificació per a la final. Aquí, l’èxit va somriure els homes de Johan Cruyff, que es van enfrontar contra l’Sparta de Praga, el Benfica de Lisboa i el Dinamo de Kiev per assolir el bitllet per a la final de la tan desitjada Copa d’Europa.

La gran final

La data era el 20 de maig de 1992, al vell estadi de Wembley (Londres). El rival, un vell conegut equip italià que ja havia estat derrotat a la final de la Recopa del 1982: la Sampdoria. Davant d’uns 25.000 aficionats desplaçats a la capital anglesa, el Barça va trobar una dura resistència dels italians, amb una estratègia de joc força conservadora. Així doncs, amb l’emoció i els nervis a flor de pell es va arribar sense gols a la pròrroga.

Va ser al ja històric minut 111 (és a dir, al sisè de la segona part de la pròrroga) quan va arribar el mític gol de Koeman, en una acció que es repeteix en la memòria dels blaugrana cada cop que es parla de Wembley 92: Stòitxkov li va cedir la pilota a Bakero, que va deixar-la morta per a que Koeman, amb una potent i precisa canonada, superés tant la barrera com a Pagliuca. Nou minuts més tard tots els fantasmes del passat es van esfumar i el Barça es va proclamar campió d’Europa per primera vegada en la seva història. De tot això aquest dissabte fa 25 anys.

Consulta l'especial de la final de la Copa d'Europa de Wembley 92, amb les declaracions dels jugadors d'aquell històric equip i tota la informació que cal saber sobre els actes de celebració dels 25 anys
Tornar a dalt