fcb.portal.reset.password

Iniesta va ser entrevistat per la Revista Barça | MIGUEL RUIZ - FCB

Paradigma del futbolista format a la Masia, exemple de professionalitat i de persona amb ‘ADN Barça’, Andrés Iniesta es troba en el millor moment de la seva carrera. El 16 de setembre es van complir 20 anys del seu debut amb la samarreta blaugrana, quan era un jove futbolista arribat de Fuentealbilla (Albacete). Ara, després de 20 anys, ja és un dels majors referents del barcelonisme i la REVISTA BARÇA parla amb ell sobre la seva trajectòria i sobre el projecte Masia 360.

Amb motiu de l’efemèride de la seva arribada, ha tornat a reviure molts records. En el seu llibre La jugada de la meva vida explica que el seu pitjor moment va ser la primera nit que va passar a la Masia...

Personalment, va ser molt dur separar-me de la meva família tan jove, amb la vida que havia tingut al poble, molt a prop dels meus. Haver-me de separar d’ells va ser molt difícil i va ser un dels pitjors dies que he viscut, però la riquesa que t’aporta venir aquí no té comparació amb res.

Seria capaç d’explicar quin ha estat el millor record de la seva etapa a la Masia?

El millor és veure actualment el que sóc. No puc dir un dia determinat..., sí que és veritat que tinc el dia del debut en el primer equip com el més important per a mi, perquè després d’uns anys de perseguir un somni vaig tenir l’oportunitat de complir-lo.

Ha reconegut que haver vingut a la Masia és el més important que li ha passat...

En un percentatge molt elevat són tots aquests anys que vaig viure a la Masia i que he crescut al Club el que m’ha portat a ser l’esportista i la persona que sóc avui.

Com els seus pares van prendre la decisió de deixar-lo venir?

La vaig prendre jo, però consensuada amb els meus pares. Amb 12 anys m’haurien pogut dir que no, però era venir a un lloc millor, a un club que em donaria l’oportunitat de créixer com a jugador i com a persona, i per tant això era millorar. Els meus pares crec que em veien com un nen bastant sensat per a la meva edat i que tenia les coses molt clares, i aquesta confiança crec que també va ser molt important per fer un pas així.

Què creu que hauria fet si s’hagués quedat a Fuentealbilla?

Tenint la família que tinc i com anaven les coses, suposo que hauria estudiat i hauria intentat treure’m alguna cosa, com fa tanta gent. L’institut el tenim a pocs quilòmetres i si vols anar a la Universitat ja has d’anar a Albacete o a fora. En un poble és difícil, és més normal que de jove ja comencis a treballar.

Hi ha poques certeses a la vida, però una d’aquestes és que vostè es retirarà al Barça...

Esperem que sí!

Tota una trajectòria amb la mateixa samarreta seria tot un orgull, no?

És la il·lusió que tinc i la que he tingut des de fa molt de temps. Quan comences i tot és nou mai saps el que pot passar, però a mesura que tot avança i d’una manera tan important sempre tens la il·lusió de retirar-te aquí. Tenia una meta quan vaig arribar que era triomfar al Barça i fins que no ho vaig aconseguir no em vaig donar per satisfet. Hi va haver moments difícils en què preferia jugar 10 minuts aquí que més en un altre equip, i això m’ha portat a aconseguir altres coses.

Té 32 anys i està en el millor moment de la seva carrera, però el camí que deixa enrere segurament és més llarg que el que té per davant. Pensa alguna vegada com serà la seva vida quan deixi el futbol professional?

No, no ho penso. Potser hi ha dies que penses alguna cosa, dies que en penses una altra. Però avui no em plantejo què seré. Sé que d’una manera o d’una altra continuaré vinculat al futbol.

Li agradaria estar vinculat al Barça?

Sí, com no! És clar que sí, el futur dirà que passa. No sóc capaç de dir ara si vull ser una cosa o una altra, però sí que m’agradaria que fos al Barça, tant de bo! Però encara ho veig molt llunyà...

Coneix el projecte Masia 360, què n’opina?

Crec que és un projecte molt ambiciós i de molta qualitat, que permet fer coses molt importants a tots els nivells, no només per les persones que han tingut més o menys projecció al Club, sinó per tots els que passen per aquí. És una oportunitat de participar en coses molt importants de la vida. Un projecte com aquest són les coses que engrandeixen el Club.

Què diria als pares que porten els seus fills al Barça?

Que estiguin tranquils, que estan en bones mans. Si ells prenen la decisió és perquè saben que van a un lloc millor, on els nens podran créixer de la manera adequada. Però no ens hem d’enganyar, cada persona és diferent i actualment crec que també la societat i el món han canviat molt i la Masia també és un reflex de la societat en què vivim, i això no és fàcil de portar. Per això és molt important la mentalitat que tinguin els xavals i els seus familiars. Sens dubte que la gent que treballa aquí té les coses molt clares i sempre ajuda, però jo crec que també és molt important el nen i el seu entorn.

Tornar a dalt