8 A. Iniesta

Andrés Iniesta

Migcampista

El capità del primer equip, Andrés Iniesta, és un dels jugadors que més partits han disputat amb el Barça al llarg de la seva història. Humil i elegant, és també dels millors futbolistes del planeta

Andrés Iniesta va ingressar a la disciplina barcelonista al setembre del 1996 quan només tenia 12 anys. El Barça el va descobrir al torneig de Brunete, en què va destacar a les files de l'Albacete. Després d'uns anys a la Masia va passar, a mitjans de la temporada 00/01, del Juvenil al Barça B, on es va convertir en el cervell de l'equip que aleshores entrenava Josep Maria Gonzalvo.

El somni d'Andrés, però, el de debutar de manera oficial amb la plantilla professional blaugrana, es va produir a l'octubre del 2002 amb el conjunt que llavors dirigia Louis Van Gaal.

Ja com a jugador de la primera plantilla, Iniesta ha sabut guanyar-se un lloc a l'equip amb el seu treball i la seva qualitat. Iniesta es va convertir en una de les peces bàsiques en la lluita pel títol de Lliga de la temporada 2004/05. Prova d'això és que el jugador del planter va ser l'home més utilitzat per Rijkaard i va participar en 35 de les 38 jornades de Lliga.

La temporada 2005/06 va ser la de la seva consagració com a jugador del primer equip. Jugant com a migcentre i aprofitant la llarga absència de Xavi per lesió, Iniesta es va convertir en un dels referents del Barça campió de Lliga i de la Lliga de Campions. El jugador de Fuentealbilla va jugar 33 partits de Lliga i 11 a la Lliga de Campions, en què va fer un gol.

L'evolució d'Iniesta no es va aturar la temporada 2006/07 i es va guanyar a pols ser un dels jugadors més utilitzats per Rijkaard. Iniesta va participar en 37 dels 38 enfrontaments possibles, en els quals va marcar sis gols. La temporada 2007/08, i ja amb el número '8' a l'esquena, el migcampista del planter va continuar mantenint un alt ritme de participació que només es va veure aturat en les últimes jornades per unes molèsties al genoll.

La temporada 2008/09, si és que no ho havia fet ja, Iniesta acaba d'explotar. Juga indiferentment com a interior o extrem esquerre i meravella el món amb la seva capacitat de regat. Es converteix en un jugador molt més vertical i és un dels motors del Barça, el qual porta a la final de Roma gràcies a un golàs al límit a Stamford Bridge.

Les lesions en van minvar el rendiment la temporada 2009/10, quan ja era un dels referents de l'equip. Juga 29 partits de Lliga, 9 de Champions i 3 de Copa. Tot i això, el seu gran paper amb la selecció li permet situar-se com a segon millor jugador del món en la lluita per la Pilota d’Or, només per darrere del també blaugrana Lionel Messi. La temporada 2010/11 Iniesta recupera el seu millor nivell, diu adéu a les lesions i ajuda l'equip a assolir una nova Lliga i una altra Champions. Disputa un total de 50 partits, el seu segon millor registre com a blaugrana.

El 14 d'abril del 2012, en un Llevant-Barça en què entra a la segona meitat, arriba als 400 partits oficials amb el primer equip, i es converteix en el desè jugador de la història que assoleix aquesta xifra. Una setmana més tard, el 21 d’abril del 2012, Iniesta finalitza davant el Reial Madrid una ratxa de 55 partits seguits sense perdre a la Lliga, la millor marca de la història.

Participa en un total de 46 partits la temporada 2011/12, i fa vuit dianes durant tot el curs. Andrés Iniesta col·labora en la consecució de més títols, ajudant amb grans dosis de futbol a guanyar la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs i la Copa del Rei. A més, es converteix en la seva temporada més golejadora a Europa, amb tres dianes.

El seu futbol continua creixent la temporada 2012/13, en què disputa un total de 48 partits i marca sis gols. Va ser una peça clau en la consecució de la Lliga dels 100 punts i es va consolidar com un dels millors jugadors del món.

La temporada següent, la 2013/14, el manxec amplia la seva trajectòria al FC Barcelona assolint els 500 partits amb la samarreta blaugrana en un matx davant l’Atlètic de Madrid. Davant la Reial Societat, en un partit de Copa del Rei al Camp Nou, compleix 50 enfrontaments en aquesta competició, amb un balanç de sis gols. Però és davant el Reial Madrid a casa quan el de Fuentealbilla marca el seu 50è gol, un gol que obriria la llauna en un partit que acabaria amb victòria blaugrana per 3 gols a 4.

La temporada 2014/2015 és una de les més especials per a Andrés Iniesta. El jugador de Fuentealbilla supera el rècord de partits oficials amb la samarreta blaugrana de Víctor Valdés, i a la final de la Champions League contra el Juventus de Torí, en què va ser escollit home del partit, fa més gran la seva llegenda i iguala la marca de 549 partits de Migueli per entrar al podi històric del Club, només superat pels 767 de Xavi i els 593 de Puyol.

A banda, Andrés Iniesta ha estat i continua sent un dels referents de la selecció espanyola, amb la qual ja ha jugat el Mundial del 2006, del 2010 i del 2014 i les Eurocopes del 2008 i el 2012, que va acabar guanyant. En la del 2012, a més, va ser triat el millor jugador de la competició. A l’estiu del 2013 participa en la Copa Confederacions, en què acaba subcampió i com a Pilota de Plata de la competició.

Sens dubte, una altra de les dates que mai oblidarà Iniesta és l'11 de juliol del 2010. En la final del Mundial contra Holanda, el centrecampista manxec va donar el Mundial a la selecció espanyola amb un gol a les acaballes de la pròrroga.

Andrés Iniesta va debutar oficialment amb la samarreta blaugrana el 29 d'octubre del 2002, concretament en un partit de la Lliga de Campions al camp del Bruges. El matx va acabar amb triomf barcelonista (0-1).

Perfil tècnic

Intuïtiu, vertical, ràpid i intel·ligent. Tots aquests són atributs que defineixen Andrés Iniesta. El migcampista blaugrana, que va començar jugant de '4' al Barça B i a les categories inferiors del Club, va anar avançant la seva posició a mesura que guanyava experiència al primer equip. Ara és un jugador total, capaç de jugar en qualsevol posició del migcamp i també als extrems de l'atac blaugrana.

Iniesta no és només polivalència, sinó també professionalitat, humilitat i talent. Sobretot, talent. El crac de Fuentealbilla ha fet del seu estil una referència per a qualsevol interior del món. Pràctic i elegant, gaudeix d'una visió de joc que el fa ser una amenaça constant per a les defenses rivals.

El '8' del Barça millora amb els anys. Aprenent de luxe, remata a porta amb precisió i força amb les dues cames, com va quedar demostrat a Stamford Bridge.