Aquest suís va accedir a la presidència el 5 de setembre del 1902 i va dirigir el Club fins al 17 de setembre de l’any següent, durant un període de transició marcat per les dificultats econòmiques derivades de les despeses de manteniment de l’Entitat i la forta polèmica amb la Federació Gimnàstica Espanyola, que volia organitzar un torneig sense estrangers amb la intenció de controlar el futbol barceloní. Arran d’aquest fet, Haas es va convertir en un dels impulsors de l’Associació Catalana de Futbol, a la qual es van adherir la majoria d’equips de l’època.
Les dificultats durant el mandat de Paul Haas no es van acabar aquí, ja que el Barça es va retirar de la Copa Macaya després que s’invalidés injustament la seva victòria contra l’Hispània. La conseqüència directa d’aquesta nova polèmica va ser la creació de la Copa Barcelona, precedent del Campionat de Catalunya, que es començaria a disputar la temporada següent, impulsada pel Futbol Club Barcelona. Precisament va ser el FC Barcelona l’equip que se’n va proclamar brillant campió després de guanyar dotze dels catorze partits que van configurar el calendari del torneig.
Entre les iniciatives que es van impulsar durant la seva etapa a la presidència cal esmentar la creació dels carnets d’honor del Futbol Club Barcelona.
