Cinquè Mundial consecutiu amb finalistes culers
El triomf de la selecció espanyola contra Bèlgica no només ha suposat el pas de vuit culers més a les semifinals del Mundial, sinó que ha assegurat la presència de, com a mínim, un futbolista del FC Barcelona a la gran final de la Copa del Món. Això és perquè el combinat espanyol es veurà les cares amb la França de Jules Kounde a les semifinals.
Aquest fet no és aïllat. Ni de bon tros. És la cinquena vegada consecutiva que hi haurà un jugador del Barça a la darrera instància del torneig. És a dir, des del Mundial de Sud-àfrica del 2010. Una ratxa de 16 anys.
De Qatar a Sud-àfrica
A la cita de Qatar 2022, els representants culers van ser els francesos Kounde i Dembélé, que van perdre la final contra l’Argentina. A Rússia 2018, va haver-hi presència en tots dos finalistes: Umtiti i Dembélé -que van ser campions amb França- i Rakitic (Croàcia)-. Mentre que, al Brasil 2014, els argentins Mascherano i Messi van arribar a la gran final, en la qual van caure contra Alemanya.
El rècord de majors participants blaugranes data de la Copa del Món de Sud-àfrica del 2010, quan els vuit culers convocats amb la selecció espanyola (Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro i Villa) van batre els Països Baixos a la final.
Podria ser de nou Mundials
Convé remarcar que aquesta dinàmica podria ser molt més llarga, si no fos perquè a la cita mundialista del 2006 cap culer va assolir la darrera ronda. Tot i que hi ha un petit asterisc, ja que Zambrotta –campió amb Itàlia- i Lilian Thuram -subcampió amb França- van fitxar pel Barça un cop finalitzat el torneig.
A les Copes del Món del 2002, 1998 i 1994 un culer va disputar la final. Tots ells, brasilers. Parlem de Rivaldo (2002 i 1998), Giovanni Silva (1998) i Romário (1994). Per tant, el 2006 ens priva de parlar d’una ratxa de nou Mundials i de 32 anys.
Els primers finalistes barcelonistes es remunten del Mundial de la República Federal Alemanya del 1974. Johan Cruyff i Johan Neeskens van caure davant l’amfitriona (1-2). Neeskens va repetir final el 1978, però amb el mateix desenllaç: derrota contra l’Argentina per 3-1.