La Sampdoria, una habitual del Gamper

El FC Barcelona 2015-16 es presentarà davant la seva afició el 10 d'agost. El rival serà un vell conegut, la Sampdoria. La víctima del memorable gol de Koeman a Wembley és un habitual del clàssic torneig d'estiu blaugrana, com també ho són altres equips italians. Des de la creació del Trofeu Joan Gamper l'any 1966, el Barça s'ha enfrontat 13 vegades a equips italians.

Milan, Parma, Inter, Nàpols, Roma, Juve i Brescia són els altres conjunts itàlics que han participat d'aquesta competició estival. El balanç dels enfrontaments és favorable al Barça, ja que només en dues ocasions un equip italià s'ha emportat el guardó a casa: la Sampdoria l'any 2012 i la Juventus l'any 2005. Aprofitant la tercera participació de l'equip genovès al torneig que porta el nom del fundador del Club, repassem els dos matxs anteriors.

La primera nit que Rivaldo es va vestir de blaugrana

El 16 d'agost de 1997 començava a rodar un nou Barça ple de dubtes i il·lusions. L'arribada de Louis Van Gaal a la banqueta va suposar, també, l'entrada de nous jugadors a Can Barça. Entre tots ells, un nom brillava amb llum pròpia: Rivaldo. El fitxatge d'última hora del brasiler tenia la pressió de fer oblidar un compatriota que havia enlluernat el Camp Nou, Ronaldo. Tant ell com Sonny Anderson van ser els fitxatges més esperançadors de la primera temporada del tècnic holandès.

El Gamper 1997 va ser el primer a disputar-se a partit únic. La saturació del calendari durant la pretemporada va portar el Club a abandonar el format de quadrangular que es disputava fins aleshores. En aquesta innovadora edició, el Barça va saltar a la gespa amb una formació inèdita: Hesp; Nadal, Guardiola, Sergi; Reiziger, De la Peña, Roger; Ciric, Giovanni, Luis Enrique; Anderson. Van Gaal intentava importar al Camp Nou l'estiu de joc que l'havia fet triomfar a l'Ajax. Davant, una Sampdoria entrenada per Menotti que tenia a l'alemany Klinsmann com a principal estrella.

D'entrada, la fórmula va funcionar. Els blaugranes van sortir a menjar-se la gespa i només van necessitar 11 minuts per a anotar el primer gol. L'autor va ser un debutant: Sonny Anderson. La jugada va començar amb una desequilibrant acció individual de Ciric que va deixar sol Luis Enrique davant del porter. El xut de l'asturià va ser rebutjat dins l'àrea on el pistoler brasiler tenia la cama preparada per a foradar la xarxa rival.

A partir de la primera mitja hora de joc, el Barça va anar perdent pistonada fruit de la manca de rodatge d'inicis de temporada. La tendència va durar fins la segona part, en que Rivaldo va fer la seva primera aparició com a blaugrana. El brasiler va jugar un partit gris, que no deixava entreveure l'explosió de joc que acabaria protagonitzant al Camp Nou. Tot i així, va ser una assistència seva des del mig del camp a Giovanni la que va servir per a què el davanter provoqués un penal que ell mateix transformaria.

Quan el 2-0 al marcador semblava definitiu, els italians van ressuscitar. Dos xuts llunyans des de fora de l'àrea, obra de Montalla i Verón, van neutralitzar en dos minuts l'avantatge local. Es va arribar, així, a la tanda de penals. Rivaldo, Amor, Nadal, Pizzi, Sergi i Celades van ser infal·libles des dels 11 metres. La parada de Hesp al sisè xut dels italians va decantar la balança pel bàndol blaugrana. Un inici de temporada premonitori per una campanya que acabaria amb la Lliga i la Copa del Rei rumb a Barcelona.

El nou Barça de Tito Vilanova

15 anys després, la Sampdoria tornava a disputar el Gamper. En aquesta ocasió, en un context molt diferent. Després de la marxa de Guardiola, Tito Vilanova agafava les regnes de l'equip amb l'esperança de retornar el Barça a la glòria que havia gaudit pocs anys abans. El Gamper, però, no va poder ser l'escenari on es mostrés aquesta ambició. El partit, mal programat, es disputava el 20 d'agost de 2012, 24 hores després del debut a la Lliga i tres dies abans de l'anada de la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid.

El resultat va ser un equip farcit de jugadors poc habituals i promeses del planter que tenien l'oportunitat d'enlluernar el Camp Nou. El Barça de Tito Vilanova va saltar davant la seva afició amb Pinto a la porteria; Montoya, Bartra, Fontàs i Planas a la defensa; Sergi Roberto, Dos Santos i Espinosa al mig del camp; i Deulofeu, Afellay i Villa a la davantera.

En un partit força ensopit, el Barça va sucumbir per 0-1 contra una Sampdoria que va comptar amb tots els seus efectius. Un gol matiner de l'italo-alemany Soriano al primer minut de joc va ser suficient per a què l'equip italià s'emportés el primer Trofeu Joan Gamper de la seva història. Les internades per la banda de Deulofeu, el control de Roberto al mig del camp i la tornada de Villa als estadis després d'una llarga lesió van ser el més destacat d'un partit on la Sampdoria es va saber imposar per físic i ofici.