FC Barcelona – Inter Milà: Milà decidirà el finalista (3-3)
Se sabia que costaria. I costarà molt. Milà decidirà el proper dimarts el primer finalista de la Lliga de Campions després que FC Barcelona i Inter hagin empatat 3-3 en un primer combat elèctric, amb estils completament oposats, marcat per l’efectivitat italiana i la capacitat de resposta culer. Lamine Yamal i Ferran Torres han igualat al primer temps un 0-2 inicial, i al segon temps un gol en pròpia de Sommer després d’una fuetada de Raphinha ha servit per tornar a igualar un duel que s’havia tornat a posar en contra amb el 2-3. El Barça és un equip amb fe, que mai es rendeix.
Montjuïc ha presentat la millor entrada de la temporada, amb 50.314 espectadors, però tot es decidirà a terres italianes. La fórmula ha de ser la mateixa que la que es va aplicar a l’altra semifinal de la temporada, la de la Copa del Rei, quan es va guanyar al Metropolitano després d’empatar a casa. El Barça ja sap fer-ho.
Un primer mig minut fatídic
Després d’un mosaic i un tifo espectaculars en els instants previs al xiulet inicial, el partit ha arrencat de la pitjor manera per al Barça. Havien transcorregut només 30 segons quan Marcus Thuram ha fet el 0-1 amb un toc d’esperó en el primer atac interista. Tot i el gerro d’aigua freda, el conjunt de Hansi Flick ha reaccionat amb caràcter i bon futbol, seguint la seva línia de tot el curs. Ferran Torres, en dues ocasions, ha fregat l’empat.
Segona arribada de l’Inter, segon gol
El Barça atacava, però era l’Inter qui feia els gols. Al minut 21, després d’un servei de córner, Dumfries ha connectat a gol un cop de cap de Thuram. La segona arribada dels visitants tornava a acabar amb gol, per a desgràcia culer. 0-2 en un partit que no mereixien perdre els culers, i encara menys per dos gols de diferència.
Recordava el transcurs del partit a l’anada de les semifinals de Copa contra l’Atlètic de Madrid, quan els matalassers també es van posar ràpidament amb un 0-2 favorable a Montjuïc. I com aquell dia, hi hauria reacció culer.
Centenari màgic
Tres minuts després del 0-2 visitant ha arribat un gol de museu. Lamine Yamal ha agafat la pilota a la zona de tres quarts, ha gambetejat i ha trobat un forat impossible per signar l’1-2 el dia del seu partit 100 amb el FC Barcelona. Una nova obra d’art del ‘19’ blaugrana, que 120 segons després ha estat a punt de duplicar la seva renda amb una rematada al travesser pràcticament sense angle. Quin jugador.
Ara sí, gol del Tauró
El domini culer era absolut. Amb el 0-1, amb el 0-2 i també amb l’1-2. L’Inter, que vivia de les pèrdues de temps, ha vist com Dani Olmo ho ha provat sense èxit en dues ocasions abans d’una gran acció col·lectiva que suposaria el 2-2 del Barça. Pedri ha vist la desmarcada de Raphinha al segon pal, el brasiler ha pentinat cap al cor de l’àrea i allà ha arribat a temps Ferran Torres per igualar el partit. Nova mossegada del Tauró, un altre cop per fer el 2-2, com a la final de Copa a La Cartuja.
El primer temps ha acabat amb lesions de dos jugadors importants. Jules Kounde ha demanat el canvi per part culer, deixant el seu lloc a Eric Garcia, mentre que Lautaro Martínez ha resistit fins a la mitja part abans de ser substituït per Taremi.
L’Inter ho torna a fer
Les revolucions han baixat a l’inici de la segona meitat, que ha arrencat amb un segon canvi al Barça: Araujo per Gerard Martín, reubicant Iñigo Martínez al lateral esquerre. El primer quart d’hora ha transitat pràcticament sense notícies, més enllà d’un avís de Dimarco que ha marxat alt. El domini culer ja no era tan evident, i l’Inter amenaçava més sovint que al primer temps al contracop. En una d’aquestes, ha forçat un córner que ha acabat en el 2-3, obra novament de Dumfries. L’efectivitat italiana de cara a gol s’estudiarà a les escoles de matemàtiques.
Raphinha és una bèstia
Com amb l’1-2, el Barça ha reaccionat de manera immediata també amb el 2-3. Els homes de Flick encaixen els cops com si res, amb una capacitat per refer-se més pròpia dels grans boxejadors. I així, en una jugada assajada en un servei de córner, Raphinha ha connectat un cacau que s’ha estavellat al travesser abans de colpejar en Sommer i entrar lentament a la porteria italiana. Justícia divina.
Tot i el gol, el Barça mai s’ha sentit tan a gust com al primer temps. L’Inter s’havia convertit en un equip molt més vertical, i menys defensiu, amb un Thuram que llançava de manera magistral els contracops visitants. El 3-4 no ha estat una realitat per centímetres, amb supervisió del VAR inclosa després del gol d’Mkhitaryan.
Un final boig
Als de Flick els hi quedava una embranzida final, ja amb Fermín, Gavi i un recuperat Christensen sobre el camp. Amb el partit embogit, els últims minuts han estat culers. Lamine Yamal ha enviat una nova pilota al travesser en una rematada aparentment defectuosa -amb ell mai se sap- i poc després Sommer ha tret una mà miraculosa després d’un nou míssil de Raphinha. Al final, un 3-3 elèctric i tot per decidir a Milà. Com a les semifinals de Copa, l’equip s’ho jugarà a domicili després d’empatar a Montjuïc.