Piqué: "Estic molt orgullós i espero seguir ajudant al Club"
En el triomf davant l'Osasuna al Camp Nou del passat 13 de març, Gerard Piqué va assolir una xifra històrica. El central barcelonista va arribar als 600 partits com a jugador blaugrana, i és actualment el 5è jugador amb més partits en la història del Club amb 602.
En el següent vídeo recorrem, amb el propi Piqué al Museu del Barça, la trajectòria del defensa català amb la samarreta blaugrana a través de diverses fotografies icòniques i moments destacats dels seus 600 partits com a jugador culer. A més, l'emoció s'apoderarà de Piqué gràcies a algunes sorpreses inesperades. No t'ho perdis!
A continuació, repassem les declaracions més destacades del central barcelonista:
Els 600 partits
"600 partits és una xifra molt important. Fa la sensació que et fas gran, però és una carrera somiada. Si m'ho haguessin dit quan jugava a les categories inferiors o quan vaig entrar al Club, ho hagués firmat al 100%".
Un viatge d'ensomni
"Per mi ha sigut un somni aquest viatge, espero poder allargar-ho sempre que les forces m'ho permetin. Seguir jugant i seguir ajudant al Club. Esperem que no s'aturi aquest trajecte, que continuï un temps més. Estic molt orgullós".
El retorn el 2008
"Era complir un somni. EL somni. Haver marxat amb 17 anys, però tornar amb 21... em quedava molta carrera i era el pas definitiu per quedar-me aquí, intentar fer carrera i retirar-me aquí. No m'imaginava tot el que vindria després".
El 2-6 i la final de Roma
"Al 2-6 vam aconseguir un dels resultats més icònics de la història, i vaig marcar un dels meus gols preferits en el meu primer Clàssic al Bernabéu".
"Poc després, a Roma, era una final amb molt de significat. Contra el Manchester United, que coneixia a gairebé tots els jugadors perquè eren els meus companys l'any passat. Si guanyàvem era el primer triplet. Ens van posar un vídeo abans del partit, recordant d'on veníem. Vam sortir al camp una mica tocats, però ens vam refer ràpid i el gol d'Eto'o ens va ajudar moltíssim. Era el meu primer any i guanyar la Champions va ser un somni".
El primer partit com a capità
"El meu primer partit com a capità culer va ser el 2010 contra el Rubin Kazan a la Champions. Era el meu tercer any i va ser molt especial ser capità al Camp Nou".
Una maneta històrica
"El 5-0 al Madrid de Mourinho va ser una bufetada important de cara a les seves expectatives de la temporada. Es començava a veure que teníem possibilitats de fer coses importants també aquell any".
El partit perfecte
"La final de Wembley és el millor partit que hem jugat a nivell de significat: una final de Champions, contra el United, en un estadi icònic... La superioritat que hi va haver en tot moment. És el partit per excel·lència d'aquesta època. Si m'he de quedar amb un partit és aquest.
El segon triplet
"El 2014 va ser un any complicat. Vaig tenir una lesió al maluc i em va deixar fora un parell de mesos. Volia tornar al meu millor moment, i la temporada següent va ser rodona, amb un estil una mica diferent, però amb el millor trident que he vist en la història. Comencem la temporada una mica malament, però els darrers sis mesos no perdem pràcticament cap partit i ens toquen els rivals més difícils a cada eliminatòria de Champions. Guanyem als campions de les lligues més potents d'Europa, vam ser el millor equip d'Europa eliminant als millors".
L'etapa amb Valverde
"L'etapa amb Ernesto Valverde a vegades es mira més el que no vam guanyar que el que si, però va ser una bona època. Hem d'estar orgullosos del que va fer l'equip, s'ha de valorar guanyar aquells títols".
La lesió del 2020
"La lesió al Wanda contra l'Atlètic de Madrid és un dels pitjors moments de la meva carrera. Va ser la primera lesió important que he tingut, però em va fer més fort, em va fer valorar més el poder jugar i estar aquí. Vaig tornar i vaig aconseguir el gol que forçava la pròrroga contra el Sevilla. Vam acabar guanyant i passant a la final per sumar un nou títol. Va ser una gran nit, però amb públic a l'estadi hauria estat espectacular. Sempre he gaudit del fet de marcar gols".
La família
"El meu avi em va fer soci al néixer, i em va inculcar aquesta passió i aquest barcelonisme. Tota la família som molt culers. El context ajuda molt, i la família és clau de cara a tenir èxit i a tenir una carrera llarga i exitosa. Passes per moments bons i no tan bons, i tenir gent al costat que t'ajuda al dia a dia i estan amb tu, és molt important. M'ajuden moltíssim a aconseguir-ho tot".
L'amistat amb Puyol
"Puyol és com un germà, em va rebre amb els braços oberts i la relació que vam tenir des del principi va ser molt bona. Ens complementaven molt bé, fèiem una parella de centrals molt bona. Si no fos per la seva lesió, hauríem jugat més anys junts".
El Museu del Barça
"La història del Club és el nostre ADN. La nostra forma de ser, els nostres valors... queda tot molt ben resumit al museu. Aquí tenim peces úniques, i demostra que tenim una història molt important. Són gairebé 125 anys d'història, i al final nosaltres estem de passada".
