fcb.portal.reset.password

El FC Barcelona celebra un dels gols del partit d'anada / FOTO: ARXIU FCB

Aquest diumenge es compleix el 40è aniversari d’una gran fita històrica: el 7 de juliol de 1973 quan la secció d’hoquei patins va tenir l’honor d’aconseguir davant el Benfica la primera Copa d’Europa del FC Barcelona.

Tota una ironia del destí. Dotze anys després que el Barça de futbol veiés truncat el somni d’aconseguir la seva primera Copa d’Europa amb una derrota molt injusta davant el Benfica a Berna, la secció d’hoquei patins es prenia una mena de petita revenja i guanyava el màxim títol continental en derrotar a la final precisament al mateix Benfica. I curiosament, el porter de l’equip portuguès es deia Ramalhets.

L’embranzida d’una secció fins aleshores secundària

Vist en perspectiva, aquell triomf va ser una conseqüència de la decidida aposta per les seccions per part del president Agustí Montal amb la inauguració l’any 1971 del Palau Blaugrana. Fins aleshores l’hoquei patins blaugrana jugava al Palau d’Esports de Barcelona en condicions precàries  i el seu escàs palmarès només incloïa dos Campionats de Catalunya i tres Campionats d’Espanya. Però també un dels principals artífexs d’aquella primera Copa d’Europa va ser l’entrenador Josep Lorente, que exercia el càrrec des de l’any 1970 i destacava per la seva gran psicologia. Al final de la seva etapa al Barça va sumar 10 Copes d’Europa.

Un Barça sense por de ningú

A les semifinals d’aquella Copa d’Europa 1972/73 el Barça havia eliminat sense problemes el Rolls Sport suís per un marcador global de 19-8. El rival a la final, a disputar a doble partit, era el Benfica portuguès, que havia deixat fora per un 7-4 de global el poderós Reus Deportiu, un equip que portava vuit anys seguits guanyant la Lliga Espanyola i sis la Copa d’Europa.

Aquesta gesta ja deixava ben palesa la categoria de l’equip de Lisboa, que comptava a les seves files amb un autèntic superclasse com era Antonio Livramento. Però el Barça tenia una plantilla molt ben compensada i de mentalitat guanyadora (Pons, Chércoles, Villacorta, Riera, Vila, Brasal i Centell), tot un bloc compacte que no s’acovardia amb ningú.

Una final emocionant

A l’anada, disputada al Palau l’1 de juliol de 1973, el FC Barcelona es va imposar per 5-3. El Benfica havia posat l’ai al cor en avançar-se per 0-2, però els homes de Lorente van protagonitzar una remuntada meritòria, destacant la tasca realitzadora de Jordi Villacorta, autor de tres gols. Amb dos gols de renda pel Barça, les espases estaven en alt.

La tornada a Lisboa es va disputar el 7 de juliol a una pista on no hi cabia ni una agulla i sota una forta pressió ambiental. Malgrat tot, el Barça, que jugava de blanc, va saber controlar el tempo del partit i només va estar per sota en el marcador amb l’1-0 i el 2-1. Després va imposar el seu joc i se’n va anar fins a un 5-7, per bé que una reacció tardana del Benfica va deixar el marcador final en 7-7. Al capdavall, el bon partit de Livramento, autor de tres gols, no va servir de res al seu equip. Per part barcelonista marcaren  Chércoles (4), Villacorta (2) i Vila. L’hoquei patins blaugrana aconseguia així la primera Copa d’Europa del Club i encetava el seu palmarès particular de màxims guardons europeus. Després arribarien divuit més.

Tornar a dalt