fcb.portal.reset.password
Marc Carmona ha fet un repàs a la temporada culer

Marc Carmona ha fet un repàs a la temporada culer / FOTO: VÍCTOR SALGADO

Un cop finalitzada la temporada 2014/15, Marc Carmona, entrenador del FC Barcelona, ha parlat amb Barça TV per fer un repàs de l'any que acaba de finalitzar.

Per començar, quin balanç fa de la temporada?

No estem satisfets, no hem arribat allà on volíem, no hem pogut assolir els objectius marcats. La temporada ha estat decebedora, i més perdent l'últim partit a casa. L'equip s’ha entrenat bé al llarg de la temporada, estem satisfets amb la feina feta, però alguns dies, sense estar malament, no hem estat tan bé com ens exigia el partit o la competició, i ho hem acabat pagant. La sensació és d'haver estat a prop de tot però sense estar allà per agafar l'objectiu final. La sensació no és bona.

Ha estat una temporada de canvis a la plantilla, de la qual han marxat tres peces importants i han vingut tres futbolistes nous. Què diria a aquella gent que creu que ha estat una mala decisió?

Sempre dic que un dels reptes més difícils del món de l'esport és donar continuïtat a un equip guanyador, que és el que hem estat els últims quatre anys. No ha sortit com esperàvem, hem perdut una mica de solidesa i eficàcia amb aquests canvis, però no vull justificar-ho. No ha sortit bé, aquesta és la realitat, però tenim clar on anem i que hem d'apostar per aquesta gent. Estem en la línia correcta i el temps dirà.

No sé si, quan va arribar a les vacances del Nadal, pensava que s'anava pel bon camí.

Fins a la final de Copa d'Espanya l'equip està on volem: a la Final Four de la Champions i disputant la primera posició de la Lliga Regular. Però perdem la final de Copa, i és aquí on l'equip comença a trontollar. És una bufetada important, ens fa mal des del punt de vista de la confiança, i això, juntament amb la derrota a la jornada 30 contra l'Inter, ens genera certs dubtes. Fins llavors, però, anàvem en la línia correcta, amb petites coses que calia millorar, com la regularitat i la constància, però en el camí correcte. Hi ha tres o quatre partits al llarg de l'any que ens perjudiquen pel que fa a la confiança, i això acaba sent decisiu.

Sempre dic que un dels reptes més difícils del món de l'esport és donar continuïtat a un equip guanyador

És més dolorosa, però, la derrota contra l'Inter a casa a la jornada 30? Per com va anar, pel que va significar, perquè era abans de la Final a Quatre?

No, és més dolorosa la de la Copa d'Espanya, perquè a sobre 15 dies després vam guanyar el Jaén amb comoditat. Amb l'Inter el partit va ser de tu a tu i pot passar qualsevol cosa i sí, fa mal perquè venim d'una primera part molt bona i ens marquen a 40 segons per al final. És la segona bufetada, i fa més mal perquè ja estàs adolorit de la primera, però la més dolorosa de la temporada és la final de la Copa d'Espanya.

A la Final a Quatre van sortir molt bé, fan molt bona semifinal, però la final contra el Kairat va ser bastant a cara o creu. No sé com va condicionar, sobretot, l'aspecte físic.

Hem rebut moltes crítiques, sobretot per la tàctica, i la nostra valoració és que no perdem el partit pel 5 contra 4, sinó que hi ha tres o quatre cosetes en què ens equivoquem, i per això perdem. Però el primer gol arriba amb un 4 contra 4, i el tercer amb un 4 contra 3 després de l'expulsió de Lozano. Nosaltres defensem bé el 5 contra 4, però ens falta una mica d'encert de cara a porteria i competir bé anant per sota en el marcador, però, com hem dit, això és conseqüència del que ens havia passat abans, i l'equip té una mica d'angoixa.

És que l'any passat, per exemple, guanyen dos títols a la pròrroga.

Aquest equip ha guanyat en els últims anys 11 títols dels més importats. Això no és casualitat, sinó que vol dir que has fet les coses millor que el rival. Al final es tracta de competir bé, que implica moltes coses, és tan senzill i tan difícil com això. I en certs partits, en els decisius, no hem acabat de competir bé.

Respecte a les semifinals de la Lliga amb el Pozo, guanyen aquí al Palau, però l'equip perd a Múrcia malgrat fer mèrits per empatar. No sé si al tercer partit els torna a passar pel cap tot el que els ha passat al llarg de la temporada.

Al final l'equivocació és no haver estat millor a Múrcia, perquè és el partit en què el Pozo té més pressió i des del punt de vista de l'avantatge en el marcador és quan ho tenim millor. La nostra primera part és molt dolenta, malgrat intentar-ho fins al final, fer pals i estar bé en defensa. Acabem perdent i marxem d'allà pensant que hem deixat escapar una oportunitat. En el tercer partit, a casa, som capaços de remuntar un 0-2, el partit és molt obert, però un cop més encaixes un gol de córner, o en una errada en una transició. Ens ha faltat una mica més, competir millor. Han estat més decisives les errades importants que fer un joc brillant o estar molt encertats ofensivament.

M'agradaria que valorés el paper que va tenir l'afició, i sobretot els Dracs, quan van perdre amb l'Inter. Potser és una de les primeres decepcions al Palau després d'anys d'èxits, però l'afició va estar increïble.

Els Dracs ens han donat una lliçó d'estar al capdavant de l'equip quan les coses no van bé. Normalment la gent dóna suport a un equip només quan va bé i guanya, però els Dracs i l'afició en general ens han donat la lliçó de valorar-ho tot -l'esforç, l'entrega, no rendir-se- malgrat que no surtin les coses. Només podem donar les gràcies i dir-los que continuarem treballant perquè se sentin orgullosos de l'equip.

El full de ruta, de cara a l'any vinent el tenen clar, amb la renovació progressiva de la plantilla.

Sí, el tenim molt clar, tot i que hi pot haver modificacions, però està clar. Ara confiem en jugadors que tenim al grup d'uns 25-27 anys, que són els que han d'agafar el relleu i creiem que són capaços de fer-ho. El temps dirà si teníem raó o no.

La temporada vinent jugarà amb el Barça un futbolista de la casa com Marc Tolrà. Ha fet molt bon any a Navarra, suposo que el veu preparat per jugar al primer equip.

Egoistament i personalment estem molt contents que torni un jugador que és el primer que hem parit, perquè portava amb nosaltres des de Cadet, ha passat per totes les etapes formatives, i és el primer que surt d'aquí, juga dos anys a la Divisió d'Honor i torna. És un orgull. Nosaltres, però, pugem jugadors del planter perquè són bons, no perquè són del planter. Si ve és perquè s'ho ha guanyat ell i només ell. Tenim tota la confiança del món que ens ajudarà.

Tornar a dalt