fcb.portal.reset.password

Torras, de moment, el pitxitxi blaugrana en aquesta final amb dos gols en dos partits / FOTO: Germán Parga - FCB

El Barça Alusport té una nova oportunitat de generar més pressió sobre el seu rival si és capaç de guanyar aquest diumenge (18.45 hores / Barça TV, Esport3, Marca TV, Popular TV) a la pista del Palacio de los Deportes de Múrcia. La sèrie final està igualada a 1 després que els de Duda hagin guanyat el segon partit per un ajustat 3-2.

Aquesta pressió, però, es podria girar en contra als de Carmona si perden. En qualsevol cas, el fet de guanyar el primer i potser més important partit de tota la sèrie final els va assegurar com a mínim poder tornar al Palau Blaugrana per jugar ara ja segur un quart partit i, potser, un cinquè en cas necessari.

Com arriba el FC Barcelona Alusport

Jugant amb poc més de 24 hores de diferència horària, si algú en pot sortir beneficiat aquest és el FC Barcelona Alusport pel seu major fons d’armari. De moment, tret del porter Cristian i dels joves Martel i Tolrà, els altres 11 jugadors han participat en el partit. A El Pozo, en canvi, la rotació és bastant més curta, amb jugadors inèdits com el brasiler Paulinho. Veurem si els barcelonistes en poden treure profit, d’aquesta situació, aquest diumenge a partir de les 18.45 hores.

Pel que fa als jugadors que arrossegaven problemes, Fernandao sembla haver-los superat i aquest dissabte ja ha jugat força minuts i ha tornat a donar mostres de la seva lluita i entrega en jugades marca de la casa i tractant de desfer-se com fos de l’enganxifós marcatge de José Ruiz, una autèntica paparra.

Un dels jugadors, però, que més contrariats estaven en acabar el segon partit era Sergio Lozano. El madrileny, que va felicitar el rival i va admetre que ell no va tenir una bona actuació, també es va mostrar crític amb algunes situacions que s’havien produït en la jornada prèvia al matx i que, sota el seu parer, van acabar influint: “Nosaltres som un equip que si per alguna cosa ens caracteritzem és perquè mai parlem dels col·legiats, ni per bé ni per malament, i penso que entre tots ens hauríem de centrar més a jugar i deixar-los una mica aïllats i que ningú extern estiguin pressionant contínuament d’una manera que crec que no afavoreix l’espectacle”.

El rival

Malgrat que ara tot son lloances per a l’equip de Duda, que sembla haver trobat la fórmula per superar el Barça Alusport, el cert és que el cos tècnic blaugrana i els jugadors mai han desmerescut el potencial d’un equip que no està tan lluny dels barcelonistes, tot i que així es vulgui vendre. La realitat és que quan acabi la temporada El Pozo haurà jugat les quatre finals que tenia possibles per jugar i, qui sap, encara té opcions de ser campió de Lliga.

Per tant, malgrat que és cert que el fons d’armari blaugrana és superior al murcià, els jugadors que juguen al conjunt d’El Pozo són tant o més determinants que els barcelonistes. De fet, els dos equips tenen els millors jugadors d’aquesta LNFS. Si no, no haurien arribat tan lluny.

Dit això, El Pozo mirarà de fer valer, un cop més, el factor pista a favor seu. La pressió ambiental que generen és ensordidora i la seva parròquia està entregada, de la mateixa manera que ho estarà la del Palau divendres. Amb això a favor seu, els de Duda seguiran apostant pels un contra un mortífers com a principal guió de partit. Amb jugadors letals a les bandes com Miguelín –completament recuperat de la seva lesió–, Adri i Álex, un jugador increïblement vertical.

Tornar a dalt