Josep Maria Bartomeu: “Abans que aquest Barça ho guanyés tot, les penyes ja hi eren”

Josep Maria Bartomeu: “Abans que aquest Barça ho guanyés tot, les penyes ja hi eren”

Entrevista a Josep Maria Bartomeu, President del FC Barcelona i un dels grans impulsors de la Confederació Mundial de Penyes

Quan visita una penya, que ara coincideix sempre amb la celebració de 50 anys d’antiguitat, se’l veu feliç.

La veritat és que sí, molt. Per diversos motius: perquè t’endinses en aquella penya, descobreixes els seus orígens, el moment històric i el seu context blaugrana... Però això no és res al costat de la determinació i convicció barcelonista de les persones amb les quals pots passar aquest dia, el més important de la història de la penya i de la vida de tantes famílies que, a més de ser del Barça, han triat viure aquest sentiment de forma compartida i associada. Forma part del nostre ADN viure i sentir el Barça junts.

Quines diferències observa entre els barcelonistes d’un lloc i d’un altre, de més lluny i de més a prop?

Comparteixen per igual l’essència del barcelonisme, la lleialtat als colors i la forma de sentir, de viure els partits i tot el que envolta el Club. Després hi ha el caràcter i la personalitat de cada racó del món, però no hi ha dubte d’allò que veritablement és important: que el Barça fa feliç la gent. Tota la gent, de tots els països, religions, ideals, creences, condició social o inclinació política; fins i tot en territoris en guerra, camps de refugiats, en països del tercer món o en les ciutats més avançades es viuen els partits del Barça amb aquest plus emocional distingible i autèntic. I el més destacat: que més enllà del resultat o de la victòria pots detectar aquest orgull de pertinença a un club diferent de tots els altres.

Per què?

Perquè la nostra història i també aquest èxit social, que ara és un fenomen globalment admès, no estan basats tant en els títols com en la tradició culer de guanyar jugant bé a futbol prioritàriament, amb esportivitat, respecte, esforç i honestedat. Ara passa que, a més de tot això, liderem el rànquing de títols dels últims anys, però les nostres penyes, que són més de mil, i també aquests 152.000 penyistes que les integren, venen de molt abans, venen de resistir èpoques molt dures i difícils no només pels marcadors sinó per sobreviure i resistir en territoris i entorns on eren una estranya minoria.

La institució com a tal, el Club que vostè presideix, ha mantingut una posició molt definida i puntualment ha fet passos al capdavant per demanar el diàleg necessari.

Així ha de ser en nom i representació dels nostres socis. Vaig dir precisament al Congrés de Penyes, sobre Neymar, que cap jugador pot estar per sobre del Barça. Això és el mateix: el Barça és dels socis i representa Catalunya perquè així ha estat des que es va fundar fa 118 anys. Aquesta condició és compartida i admirada per tots els socis, penyistes i simpatitzants de tot arreu. Molts d’ells, per exemple, m’han agraït que el Barça prengués la decisió de jugar a porta tancada el partit contra la UD Las Palmas el passat 1 d’octubre, com a mostra de condemna pels fets que s’estaven vivint a Catalunya, i amb la voluntat de fer-ho ben visible al món sencer. En els dies immediatament posteriors vam intentar aportar solucions implicant-nos en la plataforma pel diàleg. Va amb la nostra manera de ser i de fer.

L’estiu blaugrana, amb l’estrena d’Ernesto Valverde, la fugida de Neymar i la pèrdua de la Supercopa, no va ser tranquil. No obstant això, vostè es va mostrar optimista i confiat des del primer moment.

Encara que ningú sap com acabarà la temporada, puc afirmar que la feina del nou entrenador, de l’estructura tècnica i l’actitud dels futbolistes em van inspirar les millors sensacions. La pretemporada, no ho oblidem, és per fer proves, assajos. Hem de tenir la mateixa dosi de paciència que d’il·lusió. Calia donar al projecte, que en bona part és diferent perquè hi ha un altre tècnic i també jugadors nouvinguts, un marge de temps i de confiança. Dit això, durant el curs el normal és que hi hagi moments millors i d’altres no tan bons. He après la importància que té arribar als dos mesos finals de competició en condicions de guanyar els títols. Aquest és el moment de la veritat

Ha canviat el paper que juguen les penyes a l’entorn del Club?

Sí. Ha evolucionat molt. Especialment en els últims set anys han anat augmentant la seva autonomia i autogovern en benefici d’una personalitat col·lectiva que cap altre club del món posseeix. Ara, diuen els rànquings, som el segon club més valuós del món per darrere del Manchester United. Jo dic que no, que el Barça és el primer perquè no és d’una corporació empresarial, un grup d’inversió o un milionari del petroli. Les nostres penyes, a més, han emprès un camí de modernització, es volen adaptar al món, representar cadascuna els valors del club, ser una seu oberta a tots els socis, fomentar l’esport, la cultura, la solidaritat i convertir-se en actors a la seva comunitat.

Com s’ha rebut en aquest col·lectiu un fet tan excepcional com la renovació d’Iniesta en aquest format únic en la història del Barça?

Era la solució adequada i el millor reconeixement per a una carrera com la seva i per a una persona de la seva dimensió humana i barcelonista. Precisament Iniesta representa la Masia i la integració, l’èxit i la humilitat, el compromís i el sentit de pertinença, no només a un club, sinó a allò que representa. Em consta que Iniesta ha visitat al llarg dels anys moltes penyes, i que segueix fent-ho perquè entén l’esforç i la lleialtat dels seus integrants. Més enllà del palmarès increïble d’Andrés, m’alegra reconèixer en ell un penyista orgullós de ser-ho.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut