fcb.portal.reset.password

 

Què representa el moviment penyístic del FC Barcelona?

JOSÉ MARI BAKERO:

Per mi, després del dia del meu fitxatge, un dels moments més importants que vaig tenir com a jugador va ser el partit homenatge durant el meu comiat, al qual van venir moltíssimes penyes. Quan un està jugant no és tan conscient del paper que tenen, però representen un col·lectiu importantíssim perquè moltes estan fora de Catalunya, i això representa una massa social que cal respectar i tenir en compte.

GUILLERMO AMOR:

Les penyes configuren un moviment que sempre s’ha identificat molt amb el Barça i és una força que molta gent desconeix. Fan una feina tremenda. A Catalunya, ser del Barça és més senzill, però a fora sempre és més complicat. És bo que tothom conegui com funcionen les penyes, allò que representen, i la feina que fan al llarg de l’any per mantenir-se, per pagar el local o agafar l’autobús i venir a veure els partits.

Com vau viure en la vostra època de jugadors la relació amb les penyes?

GUILLERMO AMOR:

Personalment, quan jugava, solia participar en bastants actes de penyes, i encara avui em conviden a alguns. És un contacte únic. Crec que és bo que el futbolista actiu mantingui aquest contacte de tant en tant. Tot i que ara es protegeix molt els jugadors i no van a gaires actes, és bo saber com se sent la gent, com treballen i com viuen el barcelonisme.

JOSÉ MARI BAKERO:

Quan em vaig retirar, vaig passar vuit dies visitant totes les penyes de Huelva. El president de les penyes d’aquesta zona es deia Rosendo i tenia molta presència aquí a Barcelona. Em va convidar i vaig estar allà amb la família. Va ser un viatge fantàstic i vaig gaudir de tot l’efecte que em van transmetre. Abans, la relació personal era més propera. Jo hi segueixo mantenint aquesta relació directa, i dos o tres cops a la setmana em prenc unes canyes a la Penya de Sitges.

El contacte directe permetia valorar més la tasca de les penyes?

JOSÉ MARI BAKERO:

Recordo la feina tan important que realitzava Nicolau Casaus per enfortir el moviment penyístic. Era el referent que ens permetia conèixer el valor de les penyes i mantenir el contacte amb els membres, com el meu cas amb en Rosendo a Huelva o amb la Maria Antònia Milà, amb qui he compartit diferents accions.

GUILLERMO AMOR:

Després dels entrenaments, sorties i igual que atenies la premsa podies parlar allà amb els presidents de les penyes. Ells ens deien que la seva entitat tenia un aniversari o celebració i ens demanaven si hi podíem anar; ells, personalment, venien i parlaven amb tu. Coneixies el president, coneixies la penya i et vinculaves més al seu ambient. També recordo Miquel Rivero, un empleat del Club que ens facilitava la relació entre els jugadors i les penyes.

Com veieu la tasca esportiva que s’efectua des d’algunes penyes?

GUILLERMO AMOR:

Sempre hi ha hagut penyes amb activitat esportiva, malgrat que tenir equips en diferents categories no és tan fàcil. Recordo que quan era petit hi havia diversos equips de penyes amb els quals ens podíem enfrontar. En molts casos hi ha una relació directa entre aquestes penyes i el Club, i si tenen un noi interessant per al futbol base del Barça, es passa aquesta informació. De la mateixa manera, recordo que aquests equips podien ser la sortida de jugadors més petits que no tenien continuïtat al Club.

Creieu que cal més presència de joves a les penyes?

JOSÉ MARI BAKERO:

Les mateixes penyes haurien de reflexionar-hi i adaptar-se al moment. Algunes en són conscients: jo vaig estar en una de Mallorca que tenia un local fantàstic ubicat en un bar de gent jove amb una decoració moderna. El que passa és que la condició econòmica o laboral pot condicionar d’alguna manera el rejoveniment i la modernització de les penyes. A poc a poc s’han d’anar buscant factors que apropin la gent jove i ser imaginatius en aquest sentit. El futur sempre està en els joves.

Tornar a dalt
_satellite.pageBottom();