fcb.portal.reset.password

 

"El 1992 encara no existien les Federacions de penyes i la PB Málaga va ser l'única penya de fora de Catalunya que va noliejar un avió per desplaçar-se a Londres, arriscant-nos a no disposar de les 130 entrades que necessitàvem. Per sort les vam aconseguir i ens vam embarcar en un viatge de patiment i d'alegria total.

Com volàvem en un xàrter privat, ens van permetre portar a l'avió un gibrell d'uns 50 quilos ple del típic xanguet, que ens vam menjar als jardins adjacents a l'estadi. A sobre, com hi havia 'llei seca', vam haver d’acompanyar-ho de suc de taronja calent.

No va ser l'única anècdota del viatge. Després de la final, a la tornada cap a casa, ens van comunicar que no ens deixarien aterrar a Màlaga perquè l'avió no disposava de dret de trànsit per tornar a Espanya. Com a alternativa ens van portar a Lourdes (França) on, només arribar, la policia francesa va envoltar l'avió. No ens deixaven baixar, ni tampoc tornar a Màlaga. Estàvem totalment assetjats. No ens va quedar una altra que negociar a través del consolat i l'ambaixada perquè ens permetessin tornar. Després de molts esforços ho vam aconseguir, amb vuit hores de retard.

Però, finalment, vam tornar amb la satisfacció d'haver aconseguit la nostra primera Copa d'Europa."

Diego Peral, PB Màlaga

Tornar a dalt