fcb.portal.reset.password

 

“Sortíem de València a les sis del matí del 19 de maig cap a Barcelona per agafar a les dues del migdia l’autocar amb destí Londres. Érem conqueridors d’aquell títol que se’ns havia negat sempre: des del llunyà 1961. Però ara tocava victòria. Havíem fundat el grup Sang Culè Cor Català feia dues temporades i la positivitat ens unia amb un objectiu: la famosa “orelluda”.

Dos dies sense dormir, més de mil quilòmetres d’autocar i tot un dia per Londres, no van ser obstacles perquè aquella nit ens deixéssim la veu al camp durant els noranta minuts d’un partit no apte per a cardíacs.

90 minuts, 0-0 i repòs dels guerrers. Començava la pròrroga i el meu cos va dir prou. El cap em donava voltes, pensava que deixaria la pell allí. Vaig sortir de la grada. No podia més. Em dirigí als serveis que tenia més a prop i em vaig agenollar intentant treure allò que m’incomodava dins de mi. No sortia res. Escoltant que a fora hi havia algú rentant-se la cara, vaig treure el cap per curiositat i allí estava aquella figura: samarreta del Barça de l’era de Kubala, barretina i barba blanca. Era Joan Casals, l’Avi del Barça, i també patia. M’observà sense dir-me res i negant amb el cap, com donant per perduda la batalla.

D’un salt vaig sortir en pocs segons d’aquells lavabos pestilents per tornar a la grada, però la visió del partit em retornava la manca d’aire. Fins que el món es detingué i un esclat de veus quasi enderroca aquell vell estadi. “Què passa? Què passa?”.

No vaig cridar ni saltar. Les forces m’havien abandonat i només brotaven les llàgrimes. L’Avi sortia dels lavabos amb cara espantada, demanant-me què havia passat: “Som campions d’Europa!”, només vaig poder dir mentre l’abraçava i el petonejava.

Aquella nit vaig guanyar la Copa d’Europa i una meravellosa amistat que perdurarà de per vida. L’Avi i jo vam assolir un compromís per a futures Copes d’Europa: jo em raparia els cabells al zero i, ell, s’afaitaria la barba. Per sort per a tots els barcelonistes, ja ho hem fet quatre vegades”.

Salva Torres, president de la Federació de Penyes de Comarques de València i Marina Alta i de la PB "La Safor"

Tornar a dalt