fcb.portal.reset.password
MIGUEL RUIZ-FCB

1 / 10

1- Creure-hi, creure-hi, creure-hi

Per aixecar el duríssim 4-0 de l’anada calia, abans de res, molta fe. Creure-s’ho. Amb el pas dels dies, en què l’equip va acumular victòries i va millorar progressivament el seu rendiment, la confiança va anar ‘in crescendo’. En la seva roda de premsa prèvia al partit Luis Suárez ja ho va avançar: “Ens hem d’autoconvèncer que és possible”. El pas més important, que és el factor mental, estava fet. Plantilla i afició hi creien.

MIGUEL RUIZ-FCB

2 / 10

2- Dinàmica guanyadora

Confiança i resultats són com germans que van agafats de la mà. Es retroalimenten. Després de superar sense brillantor el Leganés, l’equip va gaudir d’una setmana de preparació abans de jugar al Calderón. L’1-2 assolit a Madrid va ser una injecció de moral de cara als compromisos amb l’Sporting i el Celta, tots dos resolts amb golejada. Entre els dos partits amb el PSG, el balanç havia estat de 15 gols a favor i 3 en contra.

VICTOR SALGADO-FCB

3 / 10

3- Canvi de sistema

Aquesta dosi de confiança i bons resultats també s’explica a través dels canvis tàctics. El dia del partit al Vicente Calderón Luis Enrique va apostar per un canvi de sistema. Del 4-3-3 es va passar al 3-4-3, una formació que es va anar polint durant els partits següents, i que va assolir una versió excelsa el dia del 5-0 contra el Celta. Aquesta variant també obria nous interrogants per al PSG i per a Emery: amb quin sistema jugaria el Barça?

MIGUEL RUIZ-FCB

4 / 10

4- La Lliga, en mans blaugrana

Després de moltes setmanes com a perseguidor, la bona ratxa culer va permetre caçar el Reial Madrid a la taula classificatòria. La derrota dels blancs contra el València i l’empat contra el Las Palmas van suposar una retallada de cinc punts a la classificació. Tot i que el Madrid encara té un partit pendent, el FC Barcelona torna a dependre de si mateix per aixecar la tercera Lliga consecutiva. Una altra raó que ha reforçat la moral de l’equip.

VICTOR SALGADO-FCB

5 / 10

5- L’adéu de Luis Enrique

L’interrogant de la continuïtat de Luis Enrique va quedar resolt ara fa una setmana, quan després de la victòria contra l’Sporting va anunciar la seva marxa al final del curs. És casualitat que quatre dies després l’equip oferís una enorme exhibició contra el Celta? És un misteri, però queda clar que l’anunci pot haver suposat un impuls: tothom vol tancar aquesta etapa amb més títols. De moment a l’era Lucho se n’han sumat 8 de 10.

VICTOR SALGADO-FCB

6 / 10

6- Un repte històric

Molt es va escriure sobre el repte que suposava aixecar un resultat tan advers. De fet, sota la normativa vigent en cap dels 185 precedents amb un 4-0 a l’anada s’havia capgirat una eliminatòria europea. Ningú. Mai. Tampoc el Barça ho havia fet mai a la seva història –en cap competició- i fins i tot la UEFA li concedia un 0% de possibilitats de classificació per als quarts de final. A Messi, Neymar Jr i companyia era una fita que els excitava.

VICTOR SALGADO-FCB

7 / 10

7- Una afició impagable

Luis Enrique tenia un desig abans del partit: “El Camp Nou ha de ser una caldera, una olla a pressió des del primer minut, el necessitem a rebentar, alertat i excitat”. I així ha estat. El Camp Nou mai falla a les grans nits i aquest 8 de març serà recordat, entre altres coses, per l’ambient que s’hi ha viscut. Un total de 96.290 espectadors han omplert el coliseu blaugrana i han empès l’equip cap a una remuntada que semblava impossible.

MIGUEL RUIZ-FCB

8 / 10

8- Seny i molta rauxa

Per dur a terme la remuntada calia una barreja de raó i cor, de seny i rauxa. S’ha aplicat la part del seny durant tot el primer temps, quan l’equip ha atacat sense embogir, conscient que la remuntada s’havia d’anar coent a foc lent, sense presses. El 2-0 a la mitja part era un bon resultat i el 3-0 de l’inici de la segona meitat feia presagiar que la fórmula de la raó, de la pausa, serviria. Després del gol de Cavani, la rauxa culer s’ho ha endut tot per davant.

MIGUEL RUIZ-FCB

9 / 10

9- Fe inquebrantable tot i Cavani

El gol d’Edinson Cavani ha suposat un gerro d’aigua freda per al Camp Nou. Però quedava mitja hora i el Barça necessitava tres gols per arribar als sis que Luis Enrique havia dit que era possible fer-li al PSG. El problema és que el partit ha arribat al minut 87 amb el mateix 3-1 de mitja hora abans. La fe, però, no ha desaparegut mai. Quedaven tres minuts per al minut 90 i un llarg temps de descompte en què passaria allò que semblava impossible.

VICTOR SALGADO-FCB

10 / 10

10- Vuit minuts apoteòsics

Un golàs de falta de Neymar Jr al minut 88 ha suposat el 4-1, preludi d’un penal sobre Luis Suárez que ha tornat a transformar el crac brasiler per signar el cinquè. Ara sí, faltaven els cinc minuts del temps afegit. Piqué feia estona que exercia de ‘9’, Ter Stegen –decisiu amb 3-1- s’ha bolcat a l’atac i s’olorava que alguna cosa podia passar. Novament Neymar Jr ha posat una pilota perfecta al cor de l’àrea, on ha aparegut Sergi Roberto per fer història.

Tornar a dalt