fcb.portal.reset.password

Javier Mascherano, durant l'entrevista / MIGUEL RUIZ-FCB

[[DES_1]]A poques hores d’arrencar el Mundial de Clubs, Javier Mascherano atén els mitjans del Club per explicar les seves sensacions prèvies a la competició. Parla, entre altres coses, del record del 2011, del River Plate i de la tripleta atacant del Barça. L’entrevista, titulada Mascherano, el samurai blaugrana, també s'ha emès a Barça TV aquest dilluns.

Com arribeu al Mundial de Clubs?

“Crec que bé, en un bon moment. Amb confiança. I sobretot amb la il·lusió de poder tornar a conquerir una competició que a molts de nosaltres ens va tocar viure fa quatre anys però que per a molts és nova. És important per a nosaltres i per al Club el fet d’anar a competir per ser els millors del món i, sobretot, obtenir el premi. Sovint es parla del Barça com un club referent al món i ara som davant la possibilitat de coronar-nos com a tals. Sabem que no serà fàcil, però tenim la il·lusió de poder fer-ho”.

Què suposa per a un futbolista disputar un Mundial de Clubs?

“A Europa és el premi per haver guanyat la Champions League, i sabem la dificultat que té guanyar una Champions. Un club com el Barça va estar-se moltíssim temps per guanyar la seva primera Champions. Aquests darrers anys han estat màgics perquè se n’han guanyat unes quantes, però hi ha una dificultat molt gran. Poder jugar el Mundial de Clubs és coronar la temporada passada de la millor manera. Tant de bo puguem fer-ho. Molta gent creu que per a nosaltres és una competició menor, però no és així. Estan equivocats. Per a nosaltres és una competició important i transcendental, que ens marcarà de cara a la resta de la temporada”.

Quins records guarda del Mundial del 2011?

“Per a mi era la primera vegada. El record és el millor. Vam passar sis o set dies molt macos al Japó. Vam jugar la semifinal contra un equip de Qatar amb el qual no vam tenir gaires problemes. Però sobretot es recorda la final, que va ser un partit que ens va sortir perfecte contra un rival que a priori era molt dur, amb bons jugadors, amb Neymar, però que vam aconseguir minimitzar al màxim. Vam tenir una gran nit i vam convertir-nos en campions”.

Quines diferències hi ha entre aquell Barça i l’actual?

“Són diferents. És difícil comparar tots dos equips. Tant aquell equip com aquest han estat a un nivell molt alt. Per aquesta raó s’han aconseguit els títols que s’han aconseguit. No m’agrada inclinar-me per un equip o per l’altre. El Barça de Guardiola necessitava més el control de la pilota per generar situacions i ara comptem amb jugadors tan determinants al davant que potser no necessitem tanta possessió per generar-les. Continua sent una característica que conservem però tenim jugadors més determinants al davant. A la final contra el Santos del 2011 l’únic davanter que va jugar va ser Messi. Es recorda aquell partit per la gran quantitat de mitjos que van jugar”.

Com valoraria un possible enfrontament amb el River Plate?

“El River és casa meva. Vaig arribar-hi amb 15 anys i m’hi vaig formar com a jugador i com a persona. Sento una gran estima pel club i és cert que, més enllà de ser un dels clubs més poderosos i grans de Sud-amèrica, li ha tocat viure un descens de categoria el 2011 i afrontar moments difícils. Com tot equip gran, s’ha recuperat. De la mà de Marcelo Gallardo ha guanyat la Copa Libertadores i també la Copa Sud-americana, que equival a una Europa League aquí. Arriba amb molta confiança i té bons jugadors, joves, sorgits del seu planter, amb què ha fet un salt de qualitat a l’equip”.El River és casa meva. Tot i que em vaig alegrar de la seva victòria a la Libertadores, si passem a la final hauria preferit un altre rivalSeria un sentiment especial enfrontar-s’hi?

“La realitat és que hauria desitjat que el rival fos un altre. Em va alegrar que el River guanyés la Libertadores, però jo em dec al Barça i no puc mirar cap a una altra banda. Tinc la il·lusió de ser novament campió del món, com la tenen tots els meus companys. No ens posem a pensar qui tenim al davant. Seria un acte egoista per part meva i de poc compromís cap al meu club, i jo tinc un gran compromís amb aquest club”.

Venint d’un triplet, costa més tornar a començar?

“Tot al contrari. Guanyar és com una droga. Quan vius en carn pròpia com de fantàstic és guanyar vols tornar a tenir aquesta sensació constantment. L’any passat va ser una temporada magnífica i enguany volem tornar a fer-ho. Ho parlem molt. Els anys van passant, ens fem grans i no sabem quants anys més ens queden a l’elit. Tot el que pugui venir, benvingut sigui. Tenim l’ambició de seguir conquerint coses i sobretot de seguir gaudint com ho fem. No només gaudim del fet de guanyar, sinó del fet de fer-ho bé”.



Què pensa de la tripleta formada per Messi, Neymar Jr i Suárez?

“És del millor que he vist. Dir si veurem res millor no se sap. El més sorprenent per mi és com de complementaris són. És difícil trobar tres jugadors d’aquest nivell que es complementin tan bé i que tots ells t’aportin una cosa diferent. Que es duguin tan bé i gestionar els egos com ho fan ells no es fàcil. No es fàcil conviure com ho fan sent estrelles. Ho fan de manera natural, amb molta humilitat. Ells marquen el rumb de l’equip. Si les estrelles conviuen d’una manera molt bona, la resta hem de seguir aquest camí”.

També cal ressaltar el bon moment defensiu que viu l’equip.

“Tenim clar que en un equip tan exigent com el Barça sempre es parlarà de jugadors i de com millorar. L’any passat l’equip va fer un salt molt bo en l'aspecte defensiu. No només en la línia defensiva, sinó en l’àmbit col·lectiu. Enguany, per diferents circumstàncies, pels pocs entrenaments, per com va ser la pretemporada i perquè molts ens vam incorporar tard, no vam començar de la millor manera. Els hàbits i els automatismes que necessita un equip per defensar s’assoleixen a través de les repeticions. Si no tens entrenaments, no tens repeticions i hi ha errades de coordinació. Quan vam tenir més temps per entrenar-nos l’equip va poder corregir aquests errors i recuperar el nivell de la temporada passada”.

En quin moment es troba?

“Fa cinc anys i mig que estic al Barça. És el Club en què més temps he estat i em sento un més d’aquí. M’han tractat fenomenalment bé al Club. Quan et fan sentir bé, gaudeixes del que fas i et portes bé amb els companys, és quan et sents bé. Com a jugador no necessito altres coses. Necessito sentir-me còmode al meu àmbit de treball i, en aquest sentit, estic molt content i molt feliç”.

Fins quan gaudirem de Mascherano?

“El que toqui. Es molt difícil marxar del Barça. No crec que hi hagi un lloc millor, no només per treballar sinó també per viure-hi. És la realitat. Tampoc sóc dels que pensen que un ha de ser una llosa dins del Club. Mentre pugui aportar coses al Club, hi seré, perquè m’hi sento agraït i còmode”.


Mascherano "El Samurai Blaugrana" / "El Samurái... by fcbarcelona

El test del Japó

Què li crida més l’atenció del Japó?

“La seva cultura. Té una cultura diferent de la nostra i és bonic conèixer un poble amb una manera diferent de viure”.

Què s’enduria del Japó a casa seva?

“A mi m’agrada el respecte de la gent. En aquest tipus de països tenen un gran respecte entre ells, cosa que potser als llatins ens costa més. És el que més admiro. Deuen tenir moltes més coses, però els dies que som allà tampoc no donen per a gaire més”.

Ens pot explicar alguna anècdota del Japó del 2011?

“Potser l’anècdota més graciosa és quan vam agafar el metro de Yokohama a Tòquio. Hi anàvem amb Messi i uns quants més i ningú ens va reconèixer en un metro ple de gent. Va ser graciós”.

Li agrada el 'sushi'?

“M’agrada més el menjar argentí. Un bon tros de carn. De fet, la carn és el més diferent. El menjar preferit de l’Argentina és una carn ben passada. No la mengem crua. A Espanya i a Europa es menja al punt, però nosaltres la mengem ben feta. El 'sushi' es cru. És un contrast força gran, tot i que a l’Argentina també es menja 'sushi' i s’accepta bastant”.

Tornar a dalt