fcb.portal.reset.password

Luis Suárez analitza els seus primers mesos al Barça en una entrevista per a la REVISTA BARÇA / FOTO: GERMÁN PARGA - FCB

Luis Suárez apareix amb un somriure i xuclant la 'bombilla' del mate, disposat a explicar el que sent, com ha viscut aquests quatre mesos sense poder jugar a causa de la sanció per la seva acció a Giorgio Chiellini durant el Mundial del Brasil, i mostrant-se a cor obert, com a futbolista i com a ésser humà. A continuació reproduïm de manera íntegra, l’entrevista que publica la REVISTA BARÇA al jugador uruguaià.

Deu estar comptant els dies per reaparèixer i sentir-se un futbolista de veritat...
"Els últims partits en què he anat a veure els companys he notat com creix l’ansietat de voler jugar i de voler ajudar, d’almenys estar a disposició de l’entrenador. Però el que em toca ara és animar-los, estar al seu costat i esperar, perquè ja no queda res. Es passa malament per la impotència de no poder ajudar".

Els quatre mesos sense partits són els més durs que ha viscut com a futbolista?
"Sí, però sobretot els primers dos mesos, quan no em sentia jugador de futbol. Això va ser el pitjor, perquè un comet errors i acceptar-ho sempre és bo, però el que més t’indigna és no sentir-te professional, no sentir-te un treballador més, com tots els jugadors, això és el que més mal em feia."Vaig jugar 15 minuts al Gamper i sincerament, em vaig sentir un convidat. No em vaig sentir realment jugador del BarçaCom imagina la seva tornada a un camp de futbol? Segur que ho ha somiat...
"Encara no me n’adono, és que encara no caic en la realitat. Vaig jugar 15 minuts al Gamper i sincerament, em vaig sentir un convidat. No em vaig sentir realment jugador del Barça. Al Gamper acabava d’arribar, em sentia una mica nerviós. Imagino el que serà vestir la samarreta, estar amb els companys al vestidor abans del partit, vestint-me per jugar, i justament per casualitat tot això passarà a l’estadi que és. És molta casualitat, però tinc moltes ganes de viure aquesta experiència. Mai se sap, però sóc dels que pensen que les coses passen per alguna cosa i que si amb els 19 equips que hi ha, just he de tornar contra el Reial Madrid al Bernabéu, per alguna cosa deu ser."

Vostè és el cinquè Bota d’Or que fitxa pel Barça [després de Krankl, Stóitxkov, Larsson i Henry]. Va marcar 31 gols la temporada passada, és una xifra que va trencar rècords a Anglaterra. Va ser frustrant no guanyar la Premier amb el Liverpool?
"Els èxits personals són benvinguts i t’alegren, perquè és un reconeixement de la bona feina que estàs fent, però m’agrada més prioritzar el col·lectiu i l’any passat vam quedar amb el Liverpool a punt de guanyar la Premier, fet que hauria estat espectacular. El que valoro és el treball que va fer tot l’equip, haver-me perdut sis partits i haver marcat aquests gols a la Premier, sense tirar penals... La veritat és que em va deixar molt content perquè si no hagués tingut l’actitud i la mentalitat de voler portar l’equip endavant tampoc hauria triomfat el Liverpool d’aquesta manera. El fet de tornar a la Champions també era un objectiu que tenia jo en ment."

Va superar els 100 gols a l’Ajax, xifres a l’altura de Cruyff, Van Basten i Bergkamp. El seu primer partit a la Champions serà contra l’Ajax. També creu que és el destí?
"Són moltes coincidències, i a més a Amsterdam! La veritat és que tornar-hi després de tant de temps, i també tornar a jugar la Champions contra el primer equip amb el qual vaig jugar la Champions, que va ser l’Ajax..., i fer-ho amb l’equip amb el qual he somiat tota la meva vida, que és el Barcelona! Sí, és el destí de nou! Serà un partit molt especial per a mi, també tornar a retrobar-me amb la gent del Club, amb tota l’afició, tot això m’encanta."

Va ser capità de l’Ajax amb 22 anys, això diu molt de vostè.
"Vaig anar a l’Ajax el 2007 i el 2009 era capità. A l’entrenador (Martin Jol) li agradava la meva manera de ser i va creure que seria beneficiós per a l’equip. També el fet de sentir-me responsable en un equip com l’Ajax et feia motivar més. El tema de l’idioma vaig pensar que seria una barrera però a l’entrenador no li va passar això pel cap, l’únic que em va dir és que havia de tirar de l’equip i intentar donar el millor. Per a mi era una cosa única, una cosa històrica en aquesta època, amb l’edat que tenia, ser capità d’un equip com l’Ajax tan gran a tot el món."Encara que hi hagi gent que no s’ho pugui creure, també hi ha davanters als quals ens agrada donar un gol a un companyMai ha baixat dels 10 gols des de la temporada del seu debut en el primer equip del Nacional (2005/06), i el seu rècord són 35 gols amb l’Ajax la temporada 2009/10. El gol és la seva obsessió?
"Al davanter el que més li agrada és fer gols i això també depèn de la qualitat d’un, de la confiança, de l’instint que tinguis en aquell moment, l’oportunisme..., però també el davanter és company, i en el meu cas també m’agrada fer una bonica jugada i fer la passada de gol a un altre company. Encara que hi hagi gent que no s’ho pugui creure, també hi ha davanters als quals ens agrada donar un gol a un company que està més ben situat. En els equips en què he estat he tractat d’ajudar tant amb gols com amb assistències."

Se’l considera un davanter centre però és veritat que l’any passat ja va jugar més per la banda i és probable que aquí al Barça també hagi de jugar amb més mobilitat. Se sent còmode jugant així?
"Hi ha alguns que em consideren davanter centre i altres, davanter, perquè les vegades que he jugat com a davanter centre no em puc quedar a la posició de ‘9’, sempre em vaig movent constantment i no m’agrada estar quiet. Quan tenim la pilota m’agrada moure’m per tot el front d’atac, no vull estar només dins de l’àrea. Però bé, cal estar atent al que vulgui l’entrenador, al que demani i intentar ajudar l’equip en el que es pugui."

Ara està en un vestidor amb jugadors com Messi, Neymar, Xavi, Iniesta, Sergio... El Barça tindrà una de les millors, per no dir la millor tripleta ofensiva del món. Què li suggereix a vostè?
"El que penso ara és a tornar a jugar i ajudar l’equip en el que pugui, a fer mèrits per poder estar a l’onze i demostrar a l’entrenador que un ve aquí a aportar alguna cosa més perquè el Barça aconsegueixi títols, i després la qualitat dels jugadors que hi ha és increïble, és admirable."

Ho veu en els entrenaments?
"Sí, sí, és clar que es veu! Miraves els partits i ja veies la qualitat dels jugadors, en els entrenaments el que fas és confirmar el que veus en els partits. Veure les passades que fan Leo, Neymar, Xavi, Iniesta..., tots jugadors de gran qualitat i quan veus que és impossible fer una passada i ho fan, et deixa parat. Compartir amb ells els entrenaments i el dia a dia és espectacular."

Com s’ha estat preparant mentre no podia entrenar-se amb l’equip?
"Estava en un gimnàs amb un preparador. Treballàvem en un quadrat de deu per deu i era difícil i complicat evitar que la gent et veiés i et fes una foto. Era difícil de suportar això, però també era conscient que estava treballant per mi mateix, que venia d’una operació de menisc abans del Mundial de la qual m’havia recuperat però no estava al cent per cent de forma per fer treballs exigents. Primer calia preparar el genoll i després tractar de millorar alguna cosa físicament, perquè no podia fer gaire d’això. Podia sortir a córrer però havia de tractar d’evitar algunes coses i la mentalitat era la de treballar dur perquè quan em toqués entrenar-me amb els companys pogués estar al seu nivell."

Què ha d’esperar l’afició de Suárez?
"L’únic que puc dir és que arribo amb ganes de triomfar al Barça, que vinc amb ganes de guanyar títols, alguns que no he guanyat a Europa, i que vaig a donar el màxim en cada partit. No vinc a regalar res, perquè mai m’han regalat res en la meva vida, i ara que tinc l’oportunitat de jugar a l’equip en què he volgut fer-ho sempre no ho desaprofitaré. Vull demostrar a la gent que vull triomfar aquí al Barça i ajudar els companys tant com pugui."

Ara juga al Barça però un dia va estar a punt de deixar el futbol...
"Els inicis van ser durs. En un moment donat, al Nacional de Montevideo, quan tenia 14 anys, em van dir que no comptarien més amb mi, que aquell any no havia complert amb les expectatives que tenia el Club. Les males companyies no eren beneficioses per a mi i havia d’allunyar-me d’això i concentrar-me en el futbol. Hi va haver gent al Nacional que em va ajudar a tenir una última oportunitat i també quan vaig conèixer la Sofía i em va guiar pel bon camí va ser beneficiós per a la meva carrera."

Recorda el que va dir Ricardo ‘Murmullo’ Perdomo?
"Perdomo era l’entrenador als juvenils quan jo tenia 14 anys. Vaig passar del que allà en dèiem setena, l’any que no va anar bé, a sisena, i Perdomo em va dir que o em centrava en la meva vida o perdia el tren. I aquell any va ser quan vaig començar a enlairar-me."Quan un demana perdó és perquè es penedeix del que va fer. Perdó implica penedimentEl seu temperament li ha donat diversos disgustos. Es penedeix d’alguna cosa?
"Quan un demana perdó és perquè es penedeix del que va fer. Perdó implica penediment. També de vegades se m’ha jutjat per coses que no van ser certes, com el tema del racisme. Em van acusar sense cap prova, i això va ser el que més em va doldre. La resta van ser actes en què jo em vaig equivocar, jo ho vaig acceptar i vaig demanar perdó, però això del racisme, que m’acusin sense cap prova, això em va doldre."

Quan va demanar perdó pel que va fer al Mundial es va treure un pes de sobre?
"El fet d’acceptar que comets un error és bo, i és el que vaig fer. Em vaig demorar uns dies perquè cal entendre que un és humà i a vegades costa d’acceptar la realitat. Em costava entendre i adonar-me del que havia fet. Aquells dies no volia saber res de res, només volia estar amb la meva dona i els meus fills, que van ser els meus suports en aquest moment, però no volia escoltar ningú, ni parlar amb ningú, no volia acceptar-ho."


Tornar a dalt