fcb.portal.reset.password
Diego Costa i Mascherano.

Diego Costa i Mascherano. FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB.

El xoc de trens colíders del Vicente Calderón ha estat tan generós en esforç per part dels dos equips com escàs en gols en les comptades oportunitats nítides generades. El Barça, seriós i concentrat en tot moment, ha intentat ser fidel al seu estil dominador i l’Atlètic també ha mostrat les seves credencials, amb el contracop i les accions d’estratègia com a punyals. Al final, combat nul i honor per al Barça, campió d’hivern.

Tata Martino ha optat per la tripleta atacant formada per Pedro, Cesc i Alexis. Havia tingut èxit últimament i semblava la millor arma per contrarestar la intensitat blanc-i-vermella. D’aquesta manera, Messi i Neymar es quedaven a la banqueta esperant el seu torn, que arribaria a la segona meitat.

D’entrada, l’Atlètic ha sortit amb força. Gràcies a una despesa física majúscula, les pilotes dividides eren seves. El Barça buscava aconseguir el control de la situació, no sense dificultats. Sobri al darrere, li faltava lucidesa i dinamisme al davant. Al minut 4 ha viscut un gran ensurt en una acció genial d’Arda Turan per la dreta que ha acabat amb suspens a córner. Per aquesta banda vindria principalment el perill.

Resistir els 15 minuts inicials de terratrèmol matalasser ha estat una victòria moral per als culers. De mica en mica creixeria la possessió del Barça i recularia l’Atlètic de Madrid. I es començaria a impacientar el Calderón. Faltaven, però, les ocasions. Al minut 25, només Pedro ho havia intentat.

Els de Simeone, com era de preveure, exhibien la seva verticalitat a la mínima que podien. I també el seu potencial aeri. A punt han estat d’avançar-se a la sortida d’un córner que no ha pogut culminar Diego Costa, vorejant la mitja hora de partit.

A continuació, la rèplica del Barça -que guanyava progressivament en profunditat- amb un cop de cap alt de Pedro i un xut llunyà de Piqué rebutjat amb dificultats per Courtois. Cada cop més còmode es trobava, tot i l’agressivitat de l’adversari. Comandat per Iniesta, ja trepitjava àrea amb freqüència.

La falta d’oportunitats clares dels uns i dels altres els ha portat a la segona part amb el marcador per estrenar. No era una mala notícia per als de Martino, sabedors que tenien dos asos a la màniga o, en aquest cas, a la banqueta. Un, Leo Messi, ha aparegut ja a la represa substituint un Iniesta ‘tocat’ per un cop al genoll.

Amb el millor futbolista del món sobre la gespa començava un altre partit, però els primers minuts de l’Atlètic han tornat a ser amenaçadors i frenètics. Havia canviat l’estratègia: ara anava a buscar el Barça a dalt en lloc d’esperar-lo gairebé a la pròpia àrea. Aquests eren els millors instants dels locals, que havien aconseguit portar el matx al seu terreny. Sense Iniesta, havien perdut el control els blaugranes.

Per tal de girar la truita, Martino ha introduït Neymar al minut 66. I, amb tota l’artilleria sobre la gespa, el joc ofensiu s’alternaria. El ritme era vertiginós, el partit estava trencat i amb Diego Costa apareixent en totes les batusses.

Amb aquest panorama, s’arribava al darrer quart d’hora amb un Atlètic crescut. Tan abocat estava que ha concedit una gran opció a Messi neutralitzada per un enorme Courtois (min 80). Amb el canvi de Sergi Roberto per Pedro, Martino ha enfortit el migcamp i ha deixat la dupla formada per Messi i Neymar en punta.

Hi ha hagut soroll fins a l’últim segon. El descompte s’ha jugat a l’àrea atlètica, però entre tanta tensió no hi havia espais per al gol.

Tornar a dalt