fcb.portal.reset.password

El 30 d’octubre del 1977 va tenir lloc la primera visita al Camp Nou del president de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan (soci del Barça des de feia molts anys), una setmana després de la tornada a Catalunya del seu llarg exili a França. Aquell dia, una immensa senyera cobria tot el centre del camp a la prèvia del partit de Lliga FC Barcelona – UD Las Palmas, guanyat pels barcelonistes per 5-0.

Josep Tarradellas, soci del Barça des de l’any 1917, havia marxat a l’exili francès el 1939, però el 23 d’octubre del 1977 va poder per fi tornar a Barcelona com a president de la Generalitat.  Va ser el dia del seu llegendari “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!” pronunciat a la plaça Sant Jaume. Només una setmana més tard, el dia 30 del mateix mes, Tarradellas va anar al Camp Nou, convidat per la junta directiva d’Agustí Montal. L’estadi barcelonista es va omplir de gom a gom per a rebre al president en tan històrica data.

Aquell dia el Barça rebia a la UD Las Palmas en partit de Lliga, però malgrat haver-hi punts en joc semblava que allò era el menys important davant la transcendència de tan il·lustre visita. Això sí, Tarradellas havia posat una condició ineludible per venir al Camp Nou: que el Barça guanyés. Montal li va prometre que els jugadors barcelonistes no li fallarien.

L’ambient era el de les millors ocasions, amb prop de cent mil espectadors amb profusió de banderes catalanes. A la gespa de l’estadi una senyera de més de mil metres quadrats travessava el camp de punta a punta des de tribuna a lateral. Un dels moments més emotius va ser quan la Coral Sant Jordi i la Cobla d’Oriol Martorell van interpretar Els Segadors, l’himne nacional català que havia estat proscrit durant tantíssims anys. Tarradellas va rebre la Medalla d’Or del FC Barcelona abans d’escoltar les paraules de benvinguda d’Agustí Montal, que va dir: “Avui és un gran dia per a aquests milers de barcelonistes que han fet els impossibles per mantenir viu l’esperit de Catalunya, que han lluitat i s’han sacrificat per mantenir-se fidels a les institucions que representeu”.

En la seva resposta, Tarradellas va deixar palesa la unió indissoluble entre el Barça i la identitat catalana: “El nostre club és gran perquè sempre ha sabut mantenir la fidelitat a Catalunya. És el Club que he seguit des del temps del carrer Indústria i de la Travessera de les Corts, aquell Barça dels anys disset i divuit, en què nosaltres érem pocs però teníem la mateixa fe que vosaltres teniu. Aquell Barça del qual vosaltres sou els continuadors, de sempre i de la seva catalanitat. Era tot Catalunya que lluitava per les seves llibertats i avui les veu plasmades. El Barça sempre ha mantingut aquesta catalanitat i estic segur que la mantindreu i això farà possible que la nostra Catalunya sigui més rica que mai, més forta i més lliure”.

Un dia tan especial no podia contemplar una altra possibilitat que una victòria barcelonista. Així, els homes que entrenava el tècnic holandès Marinus Michels van lluitar de valent per tal de doblegar la fèrria resistència de la UD Las Palmas, un equip que aleshores ocupava la tercera posició a la tabla classificatòria. Després d’una primera part sense gols, dos penals transformats pel “Torito” Zuviría van encarrilar el triomf, que es va concretar amb tres gols més de Neeskens, Cruyff i Heredia fins el 5-0 final. El Barça havia complert la promesa de guanyar el partit que li havia fet al president Tarradellas.

Tornar a dalt
_satellite.pageBottom();