fcb.portal.reset.password

Michael Witty, amb Josep Maria Bartomeu i Jordi Cardoner a la Llotja del Camp Nou / GERMÁN PARGA-FCB

Michael Witty recorda amb orgull el seu avi, Arthur Witty (1878-1969), una figura cabdal en els orígens del FC Barcelona, que avui, 29 de novembre, commemora el seu 116è aniversari. “Va arribar al Club poc després de la seva fundació i va tenir el carnet número 2 de soci tota la vida”, explicava Michael Witty aquest dissabte a la Llotja del Camp Nou, després de gaudir de la brillant victòria del Barça davant la Reial Societat. “Felicito el Club per l’esperit de conjunt que ha tingut des de Guardiola, amb el Tito i ara amb Luis Enrique”, comenta Witty.

El seu avi, Arthur, era membre d’una important família de la colònia anglesa a Barcelona. Va debutar com a jugador blaugrana el 24 de desembre del 1899 en la victòria per 3-1 davant el FC Català. Va formar part de l’equip que va guanyar els primers títols de la història del Club, la Copa Macaya del 1902, la Copa Barcelona del 1903 i el Campionat de Catalunya de la temporada 1904/05. Com a jugador, va defensar la samarreta blaugrana en 74 ocasions, entre el 1899 i el 1905.

Per a ell era sagrat aprendre a perdre i que quan es perdia era perquè l’altre equip havia estat millor

Eren els temps en què el ‘football’ era un esport encara incipient, totalment amateur. “El meu avi em parlava molt d’aquella època, de com l’esport havia arribat a ser un negoci i com ells s’ho havien de pagar tot. Parlava molt de Gamper com l’esperit del Club. Gràcies a ell tot va poder evolucionar. Eren molt amics i jugaven molt a golf amb el meu pare, Fredrick, que tenia 12 anys i als anys 30 va ser el campió de Catalunya i també jugava a la secció de rugbi del Club”.

Michael Witty, assenyalant el nom del seu avi, exjugador i expresident del FC Barcelona.

Michael Witty escoltava de boca del seu avi les anècdotes dels primers temps del FC Barcelona, quan encara no era conegut com a ‘Barça’. “La majoria dels fundadors i dels primers jugadors eren estrangers de famílies que havien vingut a Barcelona a muntar infraestructures, l’electricitat, el ferrocarril. Molts eren enginyers, treballaven a  la banca, o en assegurances. El meu avi era molt amic de Gamper, i tenia un germà, Ernest Witty, que també va ser jugador del FC Barcelona i que també jugava a tenis i el mateix any va fundar el RCT Barcelona”.

Durant la seva infància es va traslladar a viure a Anglaterra. “Allà era de l’Arsenal, però d’aquí era molt del Barça. El meu avi retallava la ‘Hoja del Lunes’ amb els resultats i la classificació a la Lliga, cada dilluns durant deu anys, i així podia seguir l’equip”, explica Michael Witty, que creu que el seu avi no donaria crèdit si en aquell temps li haguessin explicat en què es convertiria el FC Barcelona un segle després. “No hi ha paraules per explicar com veuria avui en dia el meu avi el Club. Avui en dia no podria creure el que és el Barça. Ell va veure el camp de les Corts, però no el Camp Nou, ja era molt gran i no va arribar a anar-hi. Eren altres temps i mai va deixar de pensar que el futbol és un esport. Per a ell era sagrat aprendre a perdre i que quan es perdia era perquè l’altre equip havia sigut millor. Si un jugador cau s’ha de tornar a aixecar, com Messi. Al meu avi li hauria agradat molt Messi, com a exemple de ‘fair play’, perquè per a ell el ‘fair play’ era molt important. Segur que li hauria agradat molt conèixer Messi i tot l’equip”.

El 1903 Arthur Witty, a qui deien ‘Don Arturo’, va assumir la presidència de l’Entitat i, després de 746 dies, el 6 d’octubre del 1905, va deixar el càrrec, fet que va ser molt sentit pels socis del Barça, els quals havien augmentat fins a 234 durant el seu mandat. Com a president va haver d’afrontar el repte d’un nou canvi de camp, el trasllat a les instal·lacions del carrer Muntaner. El Barça també va disputar el seu primer partit internacional a Barcelona contra l’Stade Olympique de Tolosa, i l’1 de maig del 1904 va fer la seva primera sortida a l’estranger per jugar contra aquest mateix equip a Tolosa de Llenguadoc. Witty va portar des d’Anglaterra les primeres pilotes de reglament i va impulsar la col·locació de xarxes a les porteries.

L’equip del Barça de la temporada 1900/01. Dempeus, d’esquerra a dreta: WITTY, REIG, MEYER, CABOT. Ajupits: LLOBET, WHIRDEKHER, VALDÉS. Asseguts: PARSONS, STEINBERG, GAMPER, GREEN i CENARRO.


Michael Witty: “A mi abuelo Arthur le hubiera... por fcbarcelona

Tornar a dalt