fcb.portal.reset.password

Gustau Biosca, el mes de febrer de 2007 al Camp Nou / FOTO: MIGUEL RUIZ - FCB

Gustau Biosca i Pagès, un dels jugadors més destacats de la història del FC Barcelona, ha mort aquesta matinada a l’edat de 86 anys. Abans de l’inici del partit d’aquest vespre al Camp Nou entre el FC Barcelona i el Celta de Vigo es guardarà un minut de silenci en el seu record

Durant els anys que va jugar amb el Barça, de la temporada 1950/51 a la 1957/58, va ser l’autèntic emblema d'una defensa inexpugnable i va ser titular indiscutible des del primer dia. A més, des de sempre Biosca es va mostrar fidel als colors blaugrana i la seva identificació amb el sentiment barcelonista el va convertir en un immillorable ambaixador del nostre club i de Catalunya arreu del món.

Malgrat que era un defensa contundent, espectacular i amb gran força física, Biosca es caracteritzava per tenir una tècnica exquisida amb la pilota, fet poc habitual en els defenses de l’època, i això el feia ser un futbolista complet i vistós en tots els sentits. La seva col·locació sobre el terreny de joc era perfecta i la seva gran visió de joc des de l’eix de la defensa li permetia realitzar passades de llarga distància precises i mortíferes. La seva especialitat més admirada era el tall del joc ofensiu de l'equip rival.

De les categories inferiors al primer equip

Biosca va néixer el 29 de febrer del 1928 a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i els seus inicis futbolístics es remunten a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona. La temporada 1950/51 va pujar al primer equip i es va convertir en un central indestructible i una peça clau del Barça de les Cinc Copes del curs següent, format per Ramallets, Martín, Biosca, Seguer, Gonzalvo III, Bosch, Basora, César, Kubala, Vila i Manchón. Dins d’aquest llegendari onze va ser uns dels jugadors més mediàtics i populars, en gran part pel seu caràcter obert. Molt amant de les bromes, el massatgista Àngel Mur Navarro recordava que de vegades a Biosca se li havia de posar un esparadrap a la cella perquè tothom veiés que s’havia lesionat.

Amb Ladislau Kubala i César Rodríguez va formar un trio d’amics inseparables, companys de corredisses dins i fora del camp. L’amistat va arribar a tal extrem que a un dels seus fills el va anomenar César i al setembre del 1963 el va batejar a la Capella del Camp Nou amb el seu amic César Rodríguez de padrí.

Malauradament, després d’haver-se consagrat com el gran defensa central del Barça dels cinquanta, Biosca va patir una greu lesió a Atocha l'any 1957 que va trencar l’excepcional trajectòria que havia forjat amb el FC Barcelona. Arran d’això es va integrar al filial barcelonista del Comtal per tal d’intentar recuperar la seva forma física, encara que mai va poder aconseguir-ho, de manera que es va retirar el 1958 després de 187 partits amb la samarreta blaugrana. Al capdavall el seu palmarès era gloriós: dues Lligues, quatre Copes d'Espanya, una Copa Eva Duarte, una Copa Llatina i una Copa de Fires, a més d’onze internacionalitats amb la selecció espanyola. El 7 de febrer del 1962 el Club li va tributar un homenatge, juntament amb Gonzalvo III, amb la disputa d’un partit entre el Barça i el Peñarol de Montevideo.

Entrenador i directiu

Posteriorment va ser entrenador i ajudant de Ladislau Kubala a la selecció estatal i responsable del combinat sub-21. Anys més tard, entre el 1993 i el 2000, sota la presidència de Josep Lluís Núñez, va ser directiu del FC Barcelona encarregat de la relació amb els jugadors. També va ser durant molts anys l’‘alma mater’ de l’Agrupació Barça Jugadors.

Declaracions del president Josep Maria Bartomeu

“El Barça ha perdut un dels jugadors més carismàtics que ha tingut, membre de l’inoblidable equip de les Cinc Copes que està en el record dels barcelonistes. Dilluns era un dels protagonistes de l’homenatge que el Club i l’Agrupació Barça Jugadors fa als jugadors d’una de les primeres èpoques glorioses de la nostra història, un homenatge més que merescut. Gustau Biosca ha estat un jugador però, sobretot, una persona que ha deixat empremta, un home estimat i admirat. Volem expressar el més sentit condol a la seva família, amb la qual compartim aquests moments de dolor juntament amb els nostres socis i aficionats”.

Tornar a dalt