fcb.portal.reset.password

Montserrat Casals, amb la Revista Barça, al Museu. FOTO: GERMÁN PARGA-FCB.

Montserrat Casals, néta del president del Barça durant la Guerra Civil, Francesc Xavier Casals Vidal, ha visitat el Museu del Barça, on ha pogut veure la fotografia del seu avi, recentment instal·lada a la Galeria de Presidents del Club. Montserrat ha aportat més troballes històriques sobre el president que va dirigir el Club en aquells terribles anys.

Montserrat Casals Freixas viu actualment a Alemanya, des d’on s’ha traslladat a Barcelona per tal d’assistir amb el seu marit com a convidats a la Llotja presidencial del Camp Nou al partit de Lliga d’aquest diumenge entre el FC Barcelona i la UD Almeria. Aquest divendres ha aprofitat per visitar el Museu, on, a banda de conèixer a fons la història del Barça, ha pogut veure la foto del seu avi, Francesc Xavier Casals, president del Club els anys 1937-39, a l’època de la Guerra Civil espanyola.

Un president rescatat de l’oblit

Represaliat pel règim franquista, el president Casals va caure en l’oblit durant moltíssims anys fins que el passat desembre el Centre de Documentació del FC Barcelona va recuperar la seva figura històrica en dedicar-li un reportatge a la ‘Revista Barça’. A més, per aquelles dates el Museu va afegir la seva fotografia a la Galeria de Presidents.

Molt il·lusionada amb la invitació del Club, la néta del president Casals va indicar: “Fins als 16 anys no em vaig assabentar que el meu avi havia estat president del Barça durant la guerra, ja que a casa meva no es parlava del tema per por. Estic profundament agraïda al FC Barcelona per la recuperació de la seva figura històrica, crec que per fi s’ha fet justícia.”

Noves troballes històriques sobre Francesc Xavier Casals

Montserrat ha investigat pel seu compte als arxius familiars sobre el seu avi i ha descobert quelcom que no se sabia fins ara, i és que Francesc Xavier Casals va patir pena de presó un cop acabada la guerra a causa dels seus antecedents republicans, demòcrates i catalanistes. De fet, era la segona vegada que Casals era empresonat, ja que entre el desembre del 1924 i el gener del 1925 la Dictadura de Primo de Rivera el va tancar a la presó per la seva militància sindicalista.

El cas és que el 22 d’abril del 1939, un cop acabada la guerra civil, Casals va fer una Declaració Jurada a les autoritats franquistes en què manifestava, amb l’aval de dos militants falangistes, que mai havia agafat una arma i que des de mitjans del 1937 havia abandonat la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta declaració va ser inútil, ja que al capdavall va ingressar a la presó, on va romandre fins a una data no determinada. Sabem que el 19 de gener del 1940 encara hi era, ja que aquell dia la seva filla Montserrat va enviar una carta al Jutjat Militar de Barcelona suplicant l’alliberament de Casals, “un home senzill i amable que mai va fer mal a ningú”, en paraules de la seva néta, i que simplement s’havia limitat a defensar de manera pacífica els seus ideals.

Uns ideals prou clars. Casals havia estat president del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria) i conseller de Treball del govern de la Generalitat de Francesc Macià abans d’ocupar la presidència del Barça en plena Guerra Civil. El 24 d’abril del 1932 el CADCI havia organitzat una manifestació de 250.000 catalans en pro de l’Estatut. Casals, com a president del sindicat, va adreçar al president Macià un discurs en què va dir: “El nostre més fervent desig és que la voluntat del poble català sigui respectada”.

Recordat a l’Argentina

Francesc Xavier Casals va morir a Barcelona el 25 d'agost del 1954. La notícia va ser ignorada pels mitjans catalans, però on sí que es va publicar la seva necrològica va ser al número d’octubre d’una revista argentina, ‘Ressorgiment’, editada en català per catalans residents en aquell país sud-americà. El text de la necrològica era aquest:

“Ha mort Francesc Xavier Casals, exconseller de Treball de la Generalitat de Catalunya; expresident del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria; expresident de la Quinta de Salut L’Aliança; expresident del Futbol Club Barcelona i català i demòcrata conseqüent i abnegat.”

La flama perviu gràcies a la seva néta

Montserrat Casals no va conèixer el seu avi, però ha mantingut el seu exemple des que en ple franquisme els monjos Caputxins de Sarrià li van donar classes clandestines de català. Fa uns anys ella mateixa va arribar a impartir lliçons de llengua catalana a Alemanya: “Crec que els meus alumnes, tots alemanys, van ser molt receptius.” Ara ens ha aportat més llum històrica sobre la vida de Francesc Xavier Casals, el president que va salvar el Barça durant la guerra.

Tornar a dalt