fcb.portal.reset.password

Edelmira Calvetó, primera sòcia del FC Barcelona / FOTO: ARXIU FCB

Aquest 1 de gener es compleix el centenari de l’admissió d’Edelmira Calvetó com a primera sòcia femenina de la història del Barça, l’1 de gener del 1913. Ho va aconseguir gràcies al seu esforç personal i malgrat que la normativa legal del Club li ho impedia.

Quan el FC Barcelona va ser fundat, el 29 de novembre del 1899, va quedar entès per activa i per passiva que la nova societat esportiva era exclusivament per a socis masculins. L’explicació era ben lògica, ja que els que ingressaven al Club ho feien per jugar al futbol, un esport que aleshores només era per a homes.

Un club vedat a les dones...

L’any 1902 es van redactar els primers Estatuts del FC Barcelona i la masculinitat absoluta del Club va quedar solemnement reflectida per escrit. L’article 7è començava dient que “Socios numerarios lo serán los varones españoles o extranjeros que habiéndolo solicitado hayan sido admitidos por la Junta Directiva, sean de buenas costumbres y tengan cumplidos los diez y seis años de edad.” Així doncs, el Club quedava vedat a les dones de manera oficial.

...i obert durant unes setmanes per una “errata”

L’octubre del 1911 es van aprovar en Assemblea uns nous Estatuts que no variaven la masculinitat del Club. Tanmateix, aleshores es va donar una situació ben curiosa: a la impressió del text per part del Club es va colar una errata singular al capítol 8è, el que feia referència a la naturalesa dels socis numeraris. El principi de l’enunciat va quedar així: “Serán socios numerarios las personas mayores de 14 años de edad”.

De fet, no se sap si el responsable de la impressió va decidir unilateralment obrir el Club a les dones (potser per celebrar el primer Dia de la Dona Treballadora, que havia tingut lloc aquell any) o que ningú es va adonar de l'òbvia diferència entre “varones” i “personas”. En qualsevol cas, el 16 de novembre es va corregir el text mitjançant un escrit adreçat al governador civil de Barcelona on es deia expressament: "En el artículo 8º se dice 'personas' y ha de decir 'varones'".

El fet és que durant unes poques setmanes de finals del 1911 el Barça va estar suposadament obert a les dones per una errata tipogràfica.

La lluita reeixida d’Edelmira Calvetó

Justament per aquella època Edelmira Calvetó Alsamora (nascuda l’1 de juliol del 1884) lluitava per ser sòcia del FC Barcelona malgrat que els Estatuts li ho impedien expressament. El seu marit Pere Ollé ja ho era i l’any 1912 Edelmira havia demanat al jugador barcelonista Francisco Armet 'Pacan' que l’ajudés a ingressar al Club. Pacan li va contestar que els Estatuts eren taxatius i que a més fins aleshores mai cap dona havia demanat l’admissió. Però la Calvetó era una dona combativa i va continuar insistint. Finalment el seu esforç va tenir recompensa i l’1 de gener del 1913 Edelmira Calvetó va ser admesa als seus 28 anys d’edat com a sòcia numerària del FC Barcelona. Així doncs, l’exclusivitat masculina que marcaven els Estatuts del 1911 quedava de manera automàtica en paper mullat. La segona sòcia de la història del Barça, Maria Oriol, va ser admesa el 16 de setembre del mateix 1913.

La insistència victoriosa de la Calvetó va ser força meritòria, doncs no hem d’oblidar que estem parlant d’una època en què les dones eren considerades al món del futbol com un element merament decoratiu, ja que la presència entre el públic de “gràcils i gentils damisel·les” (segons la terminologia d’aquells anys) simplement es considerava un incentiu per atraure els homes als partits. El context històric tampoc ajudava, perquè a l’estat espanyol les dones no tenien dret a vot i no en tindrien fins a l’any 1931, amb la proclamació de la República.

L’epíleg d’aquesta història va arribar l’any 1921, quan es van redactar uns nous Estatus del Barça i ja es va parlar genèricament de “socis”, sense fer distinció de sexe. Aleshores ja feia vuit anys que el Barça tenia sòcies femenines gràcies a la lluita personal d’Edelmira Calvetó.

Tornar a dalt