fcb.portal.reset.password

Iniesta, amb el trofeu al Millor Jugador de l'Any de la UEFA / FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB

A finals de mes es complirà el desè aniversari del debut d’Andrés Iniesta al primer equip del Barça. Una efemèride que gairebé coincideix en el temps amb el reconeixement de la UEFA, que fa unes setmanes va escollir-lo com el millor jugador europeu de la temporada 2011/12. Tot plegat, arguments suficients perquè el ‘8’ del conjunt de Tito Vilanova sigui el protagonista destacat del número 59 de la ‘Revista Barça’, que la setmana que ve arribarà a casa de tots els socis del FC Barcelona.

Agraït a Van Gaal

En una extensa entrevista, Andrés Iniesta repassa aquesta última dècada, la que separa el futbol formatiu de l’exigència de l’elit, des del debut, a Bruges, amb Van Gaal a la banqueta, fins a la lluentor de la cerimònia de lliurament de premis a Mònaco. “A Van Gaal li estic molt agraït. Amb ell vaig jugar sis partits, fins que el van fer fora. Vaig aprendre molt en aquella etapa. De vegades aquestes situacions convulses, quan ets jove, et poden deixar a mig camí i fora de l’objectiu d’arribar al primer equip, però va servir perquè seguís amb la meva formació”, explica.

Des d’aleshores, Andrés Iniesta considera que el futbol ha canviat i cada vegada costa més sorprendre el rival. “La gent està millor preparada físicament, també a nivell tècnic. El futbol ha canviat tàcticament. M’hauria agradat que no fos així, perquè ara és més difícil sorprendre, però en el futbol de jugadors diferents sempre n’hi haurà. El talent no es perdrà mai i aquesta és l’essència del futbol”, reivindica el jugador, que considera que el Barça ha estat el lloc idoni per treure el màxim rendiment al seu joc: “No sabem si jo seria el mateix jugador en un altre lloc, si seria millor o pitjor, però he estat i estic en el club ideal per créixer com a jugador i per ser el jugador que sóc ara. No en tinc cap dubte.”

“El que ha succeït és genial”

L’estil de joc del Barça s’adapta com un mitjó a la seva manera de veure el futbol, però reconeix que sense els títols seria molt difícil poder ser perseverants per defensar aquest estil: “És important creure en una manera de jugar, en un perfil de jugador, però unit als èxits. No hem d’oblidar que si no hi ha èxits, la pel·lícula no és la mateixa.” I de títols, n’ha guanyat molts. Amb 22 al seu palmarès i els primers reconeixements individuals a la seva trajectòria (l’MVP de l’Eurocopa i el premi de la UEFA, els més recents), és un bon moment per fer balanç: “Quan paro, l’única cosa que penso és que ni en els millors somnis hauria imaginat tot el que ha passat. És impossible. El meu únic somni era jugar a l’elit, al primer equip. El que ha succeït és genial.”

En la xerrada que reprodueix la ‘Revista Barça’, el jugador també parla de com li ha canviat la percepció de la vida, després d’estrenar-se com a pare, amb la seva filla Valeria. “M’ho passo genial amb ella”, se sincera, poc abans de reconèixer que, després de penjar les botes li agradaria seguir vinculat al món del futbol.

Serra Ferrer, Rijkaard i Guardiola, claus

L’editorial de la ‘Revista’, a més, ens revela una circumstància molt especial: el dia que Iniesta va jugar per primer cop al Camp Nou, amb 15 anys, a la final de la Nike International Premier Cup, entre els assistents hi havia quatre persones cabdals per al seu futur esportiu: Llorenç Serra Ferrer, el tècnic que el va convocar amb 16 anys per entrenar amb el primer equip; Louis van Gaal, que el va fer debutar en un partit de Champions a Bruges; Frank Rijkaard, entrenador clau en la consolidació d’Iniesta com a jugador d’elit mundial, i Pep Guardiola, que li va lliurar el trofeu com a campió i amb qui ha viscut una etapa que ha marcat definitivament la història del futbol.

Tot plegat en una sessió fotogràfica que es va dur a terme a les portes de l’edifici de la Masia, on Andrés Iniesta llueix el trofeu que l’acredita com a millor jugador europeu, des d’on va aplegar tants i tants somnis de futur.

Song i els cinc capitans, protagonistes

A banda de l’entrevista amb Iniesta, la ‘Revista Barça’ també dedica un ampli reportatge per conèixer més detalls d’Alex Song, l’últim jugador que ha arribat al vestidor del Barça. A més, els cinc capitans dels equips professionals del Club (Carles Puyol, Juan Carlos Navarro, Víctor Tomás, Aitor Egurrola i Jordi Torras) expliquen, també, en aquest número de la ‘Revista’ , les complicitats de cinc jugadors catalans, formats a casa i molt culers.

Tornar a dalt