La primera Champions del FC Barcelona va arribar a la temporada 1991/92. El "Dream Team" va guanyar a la Sampdoria amb un llegendari gol de falta de Ronald Koeman a la pròrroga que va permetre als blaugranes aixecar la Copa d'Europa en el cel de Londres per primera vegada en tota la seva història.

El camí fins a Wembley

Arribar a una final de la competició europea no és feina fàcil, i el camí per disputar la final de Wembley'92 va ser una cursa d'obstacles per als blaugranes.

Als setzens de finals, els culers van eliminar el Hansa Rostock. A l'anada, els de Johan Cruyff van derrotar als alemanys per 3-0 i la tornada els meclemburgesos van sobreposar-se als culers per 1-0, però finalment amb un global de 3-1, els blaugranes van passar a la següent ronda.

Als vuitens, l'eliminatòria no va ser tan còmoda. Els barcelonins es van enfrontar al Kaiserslautern on un gol agònic de Bakero va a acabar donant la classificació als blaugranes pel valor doble dels gols marcats for a de casa en cas d'empat. A l'anada al Camp Nou, el Barça es va imposar por 2-0 i a la tornada, els alemanys es van fer forts i van imposar-se por 3-1. Con 3-3 al global, todo lo posible por la historia del migcampista blaugrana va donar la classificació a la darrera ronda de la competició.

Finalment, en la lligueta que donava accés a la final, els de Cruyff van superar l'Sparta Praga, el Benfica i el Dinamo de Kiev per acabar accedint a la final de Wembley. A l'altre grup, la Sampdoria es va imposar a l'Estrella Roja, a l'Anderlecht i al Panathinaikos. Amb els primers classificats de cada grup ja establerts, Barça i Sampdoria serien els encarregats de disputar aquella final.

20 de maig de 1992: La Gran Final

El Barça es plantava per tercera vegada en l'última cita de la Copa d'Europa. Havia perdut el 1961 contra el Benfica i el 1986 contra l'Steaua de Bucarest a la tanda de penals. Però aquesta vegada la història tenia per al Barça un final diferent.

El tècnic holandès va sortir aquell dia amb Zubizarreta, Ferrer, Koeman, Nando, Guardiola, Eusebio, Bakero, Juan Carlos, Salines, Laudrup i Stoitxkov. A  la segona part va entrar Goikoetxea i ja a la pròrroga, el capità Alexanko.

Wembley va coronar al Barça, per primera vegada en la seva història, campió de la Copa d'Europa després d'un partit intens i emocionant. Koeman, en la segona part de la pròrroga (minut 112), va enviar la pilota al fons de la porteria amb un xut de falta des de for a de l'àrea que va batre a un esforçat Pagliuca. Un gol, golàs, que enterrava vells fantasmes per sempre.

Així doncs, aquell 20 de maig els culers es van poder llevar l'espina clavada de les dues finals perdudes anteriorment el 1961 i el 1986.