Ignacio Alabart recorda el seu pas per La Masia

L’habitació 119 de la Masia va acollir un adolescent Ignacio Alabart a l’estiu del 2012. El gallec, de només 16 anys, havia abandonat la seva Corunya natal i entrava dins l’univers barcelonista amb un objectiu molt clar: arribar al Palau Blaugrana. “Tenir l’oportunitat d’estar al millor club del món és una responsabilitat i vaig venir amb molta il·lusió, però també amb una certa por”. Cinc temporades després, el treball ha tingut recompensa. Alabart s’ha convertit en el primer jugador que forma part –de ple dret– del Barça Lassa d’hoquei patins després d’haver viscut al Centre de Formació Oriol Tort, inaugurat el 2011.

Les fotos de la seva família i dels seus amics van omplir de seguida l’espai de l’habitació d’un nen “molt vinculat a l’entorn familiar”, assegura Alabart durant una visita a la Masia feta expressament per a la REVISTA BARÇA (pàgina 42-43). “Durant el dia estava distret i no hi havia cap problema, però a la nit ho passava una mica més malament”. Amb el seu primer company d’habitació, Marc Palau (ara jugador del Citylift Girona), s’explicaven les primeres confidències d’una aposta que ha acabat sent exitosa. “Aquí comences a apreciar el teu entorn familiar i els amics. Aquí et fas més fort! T’acostumes a estar més lluny de casa i això t’aporta un punt de maduresa que, si m’hagués quedat a la Corunya, no tindria”. “Estic molt content d’haver acceptat aquesta experiència i de com va anar”, afirma fent una mirada al passat.

“Aquí comences a apreciar el teu entorn familiar i els amics. Aquí et fas més fort!”

En la seva primera temporada lluny de casa, sent juvenil de primer any, el jove gallec va demostrar una ràpida adaptació que li va permetre estrenar-se amb el filial a Primera Divisió i, fins i tot, amb el primer equip. Va ser el 5 de maig del 2013, en un Barça-Blanes d’OK Lliga en què es va retirar la samarreta de Beto Borregán. “Va ser il·lusionant debutar en un dia tan especial”.

El llavors estudiant de Batxillerat està cursant ara el quart curs de la carrera d’Empresarials, que compagina de la millor manera possible amb l’exigència d’un equip professional com el Barça. Alabart va ser presentat com a jugador del primer equip de la secció blaugrana més llorejada el darrer estiu, just després de proclamar-se campió del món a la Xina. La trucada del mànager Toni Miró va arribar com a premi al bon rendiment ofert durant els dos cursos que va estar cedit al Voltregà (2015-17), mentre vivia als pisos tutelats propers a la Masia, la qual visitava cada dia per anar a buscar el dinar i el sopar.

L’objectiu era el mateix que el de la primera nit de l’estiu del 2012: fer el màxim possible per poder compartir pista amb el seu referent Marc Gual o bé amb altres jugadors del planter barcelonista, com el capità Aitor Egurrola (al primer equip des del 1998) i Xavi Barroso (al primer equip des del 2013 i que va residir en pisos tutelats). L’olotí Marc Julià, ara al Bassano italià, també va tenir presència al primer equip entre el 2011 i el 2013, quan encara era jugador de l’hoquei formatiu i residia a la Masia, on actualment viuen tres esportistes de la secció d’hoquei: Jordi Mateos (Girona), Martí Gabarró (Sant Sadurní) i Xano Edo (Oporto). Alabart és l’exemple que cal seguir.