=
Ricard Graells (1919-1920)

Ricard Graells (1919-1920)

Ricard Graells va succeir Joan Gamper després que, el 10 de juny del 1919, el fundador del Club abandonés la presidència per tercera vegada

El seu mandat va ser molt positiu. L’Entitat va arribar als 3.217 socis −amb una mitjana mensual de 131 altes i 44 baixes−, i, seguint amb les aspiracions autonomistes catalanes, de les quals Graells era un gran defensor, el FC Barcelona es va afegir a les entitats que commemoraven la Diada de l’Onze de Setembre. En l’apartat econòmic es va poder eixugar un deute de 16.110 pessetes heretat de la directiva anterior, i per primer cop en molt de temps el Club no va deure res a ningú. L’existència a caixa era aleshores de 1.656,15 pessetes. El balanç esportiu també va ser satisfactori, ja que el Barça havia format una plantilla de luxe, amb Zamora, Sancho, Samitier i Alcántara com a figures més destacades, que va conquerir els campionats de Catalunya i d’Espanya.

Al final de la temporada, el 27 de juny del 1920, es va fer una multitudinària assemblea de socis en la qual es van debatre els nous Estatuts del Club. L’acord va ser ràpid i els 43 articles que havia elaborat el secretari, Joan Baptista Soler, es van aprovar per unanimitat. D’altra banda, es va augmentar la quota mensual de soci de dues a tres pessetes, i es va crear una Junta formada per la majoria d’expresidents de l’Entitat encarregada d’estudiar a fons tots els aspectes relacionats amb el projecte de construcció d’un nou camp, iniciat sota el mandat de Gaspar Rosés. El 27 de juny del 1920 Graells va cedir la direcció del FC Barcelona precisament a Rosés, que va començar així la seva segona etapa al capdavant del Barça.

Força Barça
Força Barça
Tanca l'article