El 5 de setembre de 1976, el Barça va guanyar per 4-0 la UD Las Palmas al Camp Nou en la primera jornada de Lliga. Però aquell diumenge va passar una cosa que transcendia el resultat i fins i tot el futbol. Des dels micròfons de Ràdio Barcelona, Joaquim Maria Puyal va narrar el partit en català. Era la primera retransmissió radiofònica d’un partit de futbol en aquesta llengua des de la Guerra Civil.

Feia menys d’un any de la mort de Franco. La democràcia encara no havia estat restablerta i el català, després de dècades de repressió i marginació de l’espai públic, començava a recuperar àmbits d’ús. En aquell context, tornar a explicar un partit del Barça en català tenia una dimensió que anava molt més enllà del periodisme esportiu.

Puyal, que aleshores feia vuit anys que retransmetia els partits del Barça en castellà, va encapçalar aquella transmissió al costat d’Isabel Bosch i Eduard Boet. La iniciativa de Ràdio Barcelona va comptar també amb el suport del FC Barcelona, a través del seu secretari general, Joan Granados.

Aquell dia no només va canviar la llengua d’una retransmissió. El català recuperava un espai de normalitat social, popular i massiva. Algú havia decidit que podia tornar a ser la llengua amb què explicar una cosa tan quotidiana, emocional i compartida com un partit del Barça.

Una llengua també es construeix parlant-la

El repte no consistia únicament a posar-se davant d’un micròfon i parlar en català. Després de dècades sense retransmissions esportives en aquesta llengua, calia recuperar i construir també una manera d’explicar el futbol.

Expressions com “s’escapoleix de l’escomesa d’un contrari” o “jugador destraler” van començar a formar part de l’univers popular de les retransmissions. El periodisme esportiu no es va limitar a utilitzar el català: va contribuir a fer-lo créixer, a recuperar paraules, a crear vocabulari i a demostrar que podia expressar amb naturalitat la velocitat, la tècnica, l’humor, l’espontaneïtat i l’emoció del futbol.

Puyal va consolidar una manera d’entendre les retransmissions que va continuar durant dècades, primer a Ràdio Barcelona i posteriorment a Catalunya Ràdio, on *La transmissió d’en Puyal* es va emetre des de la temporada 1985/86 fins a la 2017/18. Després van arribar altres emissores, televisions, periodistes, narradors i generacions. Noves veus i nous estils per explicar el primer equip masculí, però també el futbol femení i les seccions professionals del Club.

Escoltar el Barça per aprendre català

L’impacte d’aquella aposta es va poder comprovar ben aviat en les cartes que Puyal va començar a rebre dels oients. Entre elles n’hi havia una d’un grup d’amics de la Verneda que explicaven que no havien nascut a Catalunya, però que escoltaven els partits del Barça en català i, d’aquesta manera, anaven aprenent la llengua del país.

L’anècdota explica una altra dimensió d’aquella fita. El català no només com a llengua de pertinença, sinó també com a llengua d’acollida i d’incorporació. Una porta d’entrada al país a través d’una passió compartida.

El Barça se suma a l’efemèride

Amb motiu del cinquantè aniversari, el FC Barcelona ha facilitat i donat suport a les iniciatives impulsades pels mitjans que han estat protagonistes d’aquesta història, especialment Ràdio Barcelona (Cadena SER), l’emissora des d’on es va fer aquella primera retransmissió, i Catalunya Ràdio, on Puyal va desenvolupar posteriorment més de tres dècades d’una trajectòria estretament vinculada a la normalització del català en el periodisme esportiu.

La vicepresidenta institucional del FC Barcelona, Elena Fort, va participar també en el programa especial de Catalunya Ràdio realitzat des de les instal·lacions del Spotify Camp Nou amb motiu dels cinquanta anys de la retransmissió.

Força Barça