No era una final de la Champions. No era una gala de la Pilota d'Or ni un partit de molta transcendència classificatòria, però per a Alexia Putellas, el duel contra la Reial Societat han suposat dues hores amb l'emoció a flor de pell. Ha estat l'últim ball de la reina amb els i les de sempre, amb els i les de l'estadi Johan Cruyff.

Les últimes vegades

L'última arribada a l'Estadi, l'últim escalfament, l'última sortida a la gespa amb els acords de l'himne del seu Barça. L'última vegada amb el braçalet de capitana al seu braç esquerra. La graderia s'ha omplert encara més del que ja és habitual de nens i nenes amb pancartes i samarretes per acomiadar com calia la seva referent. Ella, els ha lliurat la quarta Champions del Barça abans del partit. I la quarta de la molletana.

_5DS3930

Una última assitència

En el minut 11, l'"Alexia, Alexia" ha ressonat més fort que mai de les goles dels culers que no s'ho han volgut perdre. Ho ha escoltat i s'ha emocionat, segur. Però, competitiva fins a l'últim segon, el partit transcorria amb 1-1 passada la mitja hora, fins que un toc d'Alexia s'ha convertit en una assistència amb molt de significat per a Aitana, que ha marcat el 2-1.

I no hi hauria més gols. Ha faltat el seu, però era el de menys. L'ha buscat, però ha acabat trobant el que sempre ha tingut, l'estima de tothom. Al minut 81 ha marxat, sense plorar (ja ho havia fet al matí), i amb un somriure d'aquells nostàlgics, pensant en tot el que ha viscut amb el club de la seva vida. Ha marxat entre un passadís de companyes i rivals, i amb tot el Johan Cruyff dempeus.

L'última ovació dels de sempre

A la banqueta, poc més d'un quart d'hora per a pensar, recordar i emocionar-se. I, amb el xiulet final, últimes paraules per als que sempre hi han estat, els fidels del Johan Cruyff. Aquells que el 7 de setembre del 2019 van celebrar que el primer gol del femení al Johan fos seu. Ara, set anys després, han estat ells qui han rebut l'estima de la capitana.

_GP22751

L'últim discurs, i l'últim càntic

"Em vull dirigir a vosaltres. Moltes gràcies per creure des de l'inici. Tot té un inici i un final, però el camí ha estat preciós i us portaré sempre al cor. Hem viscut moltes nits que seràn imborrables. Ara, deixo de ser jugadora i torno a ser aficionada culer, d'un equip que l'any que ve tornarà a celebrar", ha explicat. 

Però com que la reina no volia "que això fos trist" ho ha acabat cantant amb tots l'Un Dia De Partit. Al final, volta d'honor, ella sola, en un final perfecte per a una futboista irrepetible.

    de

     

    Força Barça