El Barça obrirà foc en aquesta Champions visitant el camp del Newcastle, en un duel entre dos clubs que han compartit pocs lligams al llarg de la història. Però n'hi ha un de prou important, el de Sir Bobby Robson, qui fou entrenador de tots dos equips. I, tot i que la seva estada a Can Barça només va ser d’una temporada i al Newcastle va ser d’un lustre, va deixar empremta en ambdós. El seu nomenament com a tècnic blaugrana no va ser fàcil, ja que va ser el successor d’un tòtem com Johan Cruyff, amb tot el que això comportava.

Impulsor del fitxatge de Ronaldo

A Robson l’avalava la seva trajectòria, ja que havia dirigit a la selecció anglesa durant vuit anys i tenia experiència europea a les banquetes del PSV, amb qui va guanyar dues lligues, de l’Sporting lisboeta i del Porto, on també va ser bicampió de Lliga, a més d’aixecar dues Supercopes i una Copa.

Així, l’estiu del 1996, assumia la tasca de dirigir els Stoítxkov, Guardiola, Figo, Luis Enrique… i Ronaldo. Perquè aquella temporada 1996/97 va ser la de Robson, però sobretot, va ser la de Ronaldo. Així ha quedat instal·lat, de forma totalment justificada, a la memòria col·lectiva culer, ja que el brasiler va arribar del PSV, va marcar 47 gols en 51 partits i va marxar a l’Inter.

Tres títols, i una nit per a la història

Però l’eclosió del davanter no podria entendre’s sense Robson, un home senzill, bondadós i un gestor de vestidors exemplar. Aquell tenia 10 nacionalitats diferents, i va ser clau la seva personalitat conciliadora perquè acabés la temporada amb tres títols: la Recopa, la Copa i la Supercopa d’Espanya.

Una estada curta, intensa, triomfal i amb moments antològics, com una nit copera a l’Spotify Camp Nou. Després d’empatar al Vicente Calderón 2-2 a l’anada dels quarts de final, l’Atlètic de Madrid va posar-se 0-3 a Barcelona amb tres gols de Pantic a la primera part. Robson va tocar el sistema i el cor dels seus jugadors, que sabien que deixaria d’entrenar-los a final de temporada, i la catarsi va ser total.

Ronaldo va posar el 2-3 amb dues dianes rapidíssimes, però el 2-4 de Pantic semblava que tornaria a ser impossible. Però el 3-4 de Figo, el 4-4 de Ronaldo i el 5-4 de Pizzi, amb desenes de milers de culers empenyent, van demostrar que no. Aquella nit és història barcelonista, i va ser obra dels jugadors, però va ser molt de mèrit de Robson.

MOURINHO_-ROBSON-I-RONALDO-AMB-LA-RECOPA-1997-_SEGUÍ-FC-BARCELONA_

“Al veure’l vaig aprendre que només notes l’entrenador en els moments dolents. I ell, sempre amb un somriure. En el meu cas, m’hauria estat impossible reaccionar com ho va fer ell. Vaig aprendre molt. En aquell moment vaig començar a pensar que volia ser entrenador per com va gestionar aquella situació”, recordava Pep Guardiola sobre aquella nit.

Entrenar a casa, el colofó ideal

Després del Barça va tornar a passar pel PSV i, el 1999, la via i el futbol li van regalar l’oportunitat de dirigir el seu Newcastle, l’equip que havia seguit des de petit, com el seu pare. Van ser els seus últims cinc anys com a entrenador, i va tenir temps de regalar-li a la gent futbol de Champions durant dues temporades. Curiosament, en una d’elles el Newcastle va rebre el Barça, el 2003, que va vèncer 0-2 a St James’ Park amb gols de Kluivert i Motta.

Va ser l’últim enfrontament entre tots dos. Ara, més de dues dècades després, es tornarà a produir. Un càncer, el 31 de juliol de 2009, va endur-se el tècnic, però sempre és bon moment, i ara més, per a recordar un veritable Sir britànic.

Força Barça