50 anys de la normalització del català a través de la megafonia de l'Spotify Camp Nou
Aquest dimarts es compleix un aniversari històric, atès que fa 50 anys de la primera vegada que es va sentir a parlar en català de manera normalitzada per la megafonia del Camp Nou. Va ser el 26 d’agost del 1975, en els prolegòmens del partit de semifinal del torneig Joan Gamper entre el Barça i el conjunt hongarès de l'Ujpest Dosza, quan l’inconfusible veu de Manuel Vich, l’enyorat speaker de l’Estadi, va pronunciar en la nostra llengua la seva habitual salutació: "Bona nit a tothom. Benvinguts a l’Estadi del Futbol Club Barcelona". Unes paraules que van emocionar a tots els espectadors per la forta càrrega simbòlica que transmetien.
L’estat espanyol encara vivia, aquell estiu del 75, sota la dictadura franquista, però el FC Barcelona, amb el seu president Agustí Montal i Costa, estava fent darrerament uns valents passos en pro de la normalització lingüística. De fet, feia molt poc que s’havia recuperat el català com a idioma oficial del Club, ja que la primera acta de reunió de Junta Directiva en la llengua pròpia de Catalunya s’havia redactat el 21 de juliol del mateix any, cosa que no passava des del 1939. Al capdavall, el Club era conscient del risc que patia en recuperar el català com a mitjà d’expressió públic i oficial, ja que el canvi del castellà al català en la megafonia de l’Estadi ni es va publicitar enlloc ni va tenir cap reflex posterior als mitjans informatius de l’època. Es va fer pràcticament de manera clandestina i com un fet consumat.
Hi havia raons de pes per a tanta prudència, ja que el 3 de setembre del 1972 ja hi havia hagut un primer intent frustrat de parlar en català per la megafonia del Camp Nou, la qual cosa va provocar greus amenaces governatives. Aquell dia, en un partit de Lliga davant del Deportivo, la veu de Manel Vich va ressonar per tot el camp: "S’ha perdut un nen a l’Estadi. Es troba a la porta principal de Tribuna".
Davant la indignació de Tomás Garicano Goñi, ministre de Governació present a la llotja de l’Estadi que exigia explicacions per aquella “insolència”, el president Agustí Montal va intentar calmar-lo tot dient: "Es la voluntad de los socios". El ministre franquista va replicar que, si allò es tornava a repetir, li diria el mateix "en otro lugar y de otra manera". Després, per acabar d’adobar aquesta enorme mostra d’intolerància, va afegir-hi: "Y ahora me traes la lista de socios, que los meto a todos en la cárcel".
Davant d’aquest cúmul d’amenaces feixistes, potser s’entén més que el català no es tornés a sentir per la megafonia de l’Estadi fins al 26 d’agost del 1975, però, aquesta vegada, ja de manera definitiva.
Cal explicar la frase "es la voluntad de los socios" pronunciada pel president Montal. En realitat, el dia 1 de setembre del 1972, enmig de l’Assemblea de Compromissaris, un soci havia proposat en l’apartat de precs i preguntes que els comunicats per la megafonia de l’Estadi es fessin en català. L’obligada resposta de Montal en aquella època de dictadura catalanòfoba va ser: "Hem de tenir present que al nostre estadi hi acudeixen, entre els gairebé cent mil espectadors, gent d'altres regions. No seria lògic que s'utilitzés únicament l'idioma català. El que es podria fer, en tot cas, és en català i castellà". Ja en democràcia, aquesta disjuntiva ha desaparegut per innecessària.